Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Decepció per l’acord assolit pels Ministres de Pesca de la UE sobre el límits de pesca en l’Atlàntic Nord-est
| Notícies| 21/12/2018
  • El Consell de Ministres de Pesca de la Unió Europea ha decidit els límits de pesca (TAC) en aigües de l’Atlàntic Nord-est i Mar del Nord per 2019.
  • L’acord final és decebedor i insuficient, ja que només queda un any per a que s’assoleixi el límit legal de posar fi a la sobrepesca a la UE.
  • Algunes poblacions de peixos d’interès pesquer per la flota espanyola, com ara el merlà, la palaia, l’abadira o el llenguado, consten entre les espècies sobre les quals s’ha establert límits de pesca que sobrepassen amb escreix els nivells recomanats pel consell científic.

La matinada del 19 de desembre ha finalitzat a Brussel·les el Consell de Ministres d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea en el què s’ha decidit els límits de pesca per 2019, coneguts com a Totals Admissibles de Captura (TAC), per a la major part de les poblacions de peixos comercials de l’Atlàntic Nord-est i Mar del Nord.

Com cada any, la Fundació ENT ha seguit tant a prop com ha pogut aquestes negociacions per tal de conèixer de primera mà el compromís del Govern espanyol pel que fa el respecte del consell científic a l’hora d’establir els límits de pesca.

L’aspecte més positiu de les negociacions d’engany ha estat la possibilitat d’intercanviar opinions en una reunió organitzada a Brussel·les per la Secretària General de Pesca, la Sra. Alicia Villauriz, i el propi Ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en Sr. Luis Planas. Ara bé, pel que fa l’acord final de les negociacions del Consell de Ministres de Pesca dels 28 Estats membres de la UE, en canvi, el resultat no ha estat ni de bon tros el desitjat.

Per tal d’assolir una pesca sostenible (i per tant unes poblacions en bon estat de salut) és essencial que els Ministres de Pesca de la UE basin les seves negociacions en les recomanacions de l’organisme científic de referència, en aquesta cas el Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (ICES/CIEM). Seguir aquest consell científic suposa, així mateix, avançar en el compliment de la Política Pesquera Comunitària (PPC) que, entre els seus principals objectius destaca el d’assolir la pesca sostenible per a totes les poblacions com a molt tard l’any 2020. No obstant això, a data d’avui, la consecució d’aquest objectiu sembla encara una fita lluny d’assolir.

Tot i que en els últims anys s’han establert determinades mesures a llarg termini que han permès la recuperació d’algunes poblacions de peixos -un fet que ha contribuït a millorar la rendibilitat de determinats segments de la flota europea-, a data d’avui, moltes altres poblacions de peixos en aigües europees segueixen sense estar gestionades de manera responsable.

Algunes de les poblacions d’espècies d’interès pesquer per a la flota espanyola que estan gestionades a nivells sostenibles en el mar Cantàbric i aigües ibèriques atlàntiques són, per exemple, els raps i els galls. No obstant això, en aquesta mateixa zona altres poblacions com ara el llenguado, l’abadira i el merlà  s’han tornat a establir aquest any per sobre de les recomanacions científiques. Concretament s’han establert un 114%, 76% i 57%, respectivament, per sobre del consell científic de precaució.

Amb respecte el verat, espècie que es troba sobreexplotada en la zona de l’Atlàntic nord-est, s’ha establert un TAC un 11% per sobre els límits sostenibles recomanats científicament. Aquest límit, però, no s’ha decidit durant les negociacions del Consell de Ministres a Brussel·les sinó fruit d’un acord previ entre la Unió Europea, Noruega i les Illes Fèroe.

Tot i que la Fundació ENT encara no estem en disposició de fer un anàlisi en profunditat de l’acord assolit fins d’aquí unes setmanes (quan haguem obtingut tots els documents necessaris per analitzar en detall la metodologia emprada i altres aspectes), amb la informació actual podem confirmar que molts dels límits de pesca acordats han tornat a sobrepassar les recomanacions científiques. L’any passat, un 44% dels TAC acordats pel Consell de Ministres de Pesca es van establir per sobre les recomanacions científiques. Aquest any, l’anàlisi preliminar ens indica que aquesta xifra només ha baixat un punt. És a dir, les nostres estimacions indiquen que un 43% dels TAC acordats per l’any 2019 sobrepassen les recomanacions científiques, fet que endarrereix, com a mínim, un any més la consecució de la pesca sostenible.

Amb la data límit de 2020 a tocar, els acords assolits en aquest Consell de Pesca de la UE semblen una mala notícia per al medi ambient, però també pel conjunt de la societat. Doncs endarrerir la correcta gestió de la natura i dels recursos públics no és una opció desitjable. El propi informe de 2018 del Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de la Pesca (STECF) revela que la sobrepesca continua sent molt elevada, doncs un 41% de les poblacions en l’Atlàntic nord-est estan sobreexplotades. Aquest mateix informe indica a més que el progrés realitzat en els últims anys per assolir la pesca sostenible ha estat massa lent.

Obligació de desembarcament

Un altre dels temes que ha tingut un especial protagonisme durant aquest Consell de Ministres de Pesca ha estat l’obligació de desembarcament. A partir de l’1 de gener de 2019 entrarà en vigor la cobertura completa de l’obligació de desembarcar totes les espècies no desitjades, coneguda també com la prohibició dels descarts (és a dir, els rebuigs durant l’activitat pesquera).

La normativa de la PPC defineix clarament que “els Estats membres han d’eliminar gradualment els descarts evitant i reduint, en la mesura del possible, les captures no desitjades i assegurant gradualment que totes les captures siguin comptabilitzades i desembarcades”. No obstant això, en els últims cinc anys -des de que la normativa de la PPC va entrar en vigor a principis de 2013-, els Estats membres no han fet prous esforços per millorar la selectivitat i establir, entre d’altres, mesures espai-temporals per evitar i reduir les captures no desitjades en primer lloc. Aspectes que també són essencials en la consecució d’una pesca responsable i sostenible.

Per fer front a aquesta normativa el Govern espanyol ha negociat en aquest Consell l’establiment d’un mecanisme de “bossa de quotes”, amb l’objectiu d’evitar que la flota pesquera es vegi obligada a aturar la seva activitat si no disposa de suficient quota per una determinada espècie o població (una situació coneguda com “espècies d’estrangulament”). Aquest nou mecanisme ha estat finalment aprovat en aquest Consell de Ministres conjuntament amb una altra mesura, la possibilitat de realitzar intercanvis amb altres països entre zones i poblacions. Intercanvis que a partir d’ara també es negociaran anualment.

Aquestes últimes mesures podrien ser una opció viable pel manteniment de la flota pesquera sota l’obligació de desembarcament. Ara bé, per a que això sigui viable, aquest model de gestió pesquera hauria d’anar acompanyat necessàriament de mètodes fiables i sòlids de documentació complerta de les captures realitzades i un seguiment científic exhaustiu. Condicionalitats que han d’estar lligades, alhora, amb l’establiment de límits de pesca que no excedeixin les recomanacions científiques i la necessària transició cap a mètodes de pesca selectius i amb nul o poc impacte sobre el medi marí.

Quedarà per veure si les mesures que s’establiran properament promouen realment aquest objectiu o bé si s’afegeixen noves flexibilitats i excepcions a la norma, un fet que ens allunyaria encara més de l’objectiu principal de la PPC, que és el d’assolir una pesca sostenible com a molt tard al 2020.

Fotografia: (cCorey Arnold