Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Canvis per aprofitar el valor dels bio-residus urbans
| Notícies| 25/04/2017

Verònica Martínez | Fundació ENT

L’últim informe de la Fundació Ellen MacArthur sobre els “Urban Biocycles” [1] destaca les oportunitats d’una bio-economia basada en l’energia, els nutrients i la matèria orgànica present en els bio-residus de les ciutats (és a dir, la fracció orgànica dels residus municipals i les aigües residuals). No obstant, per explotar aquestes oportunitats s’haurien de canviar aspectes clau en tot el cicle de vida dels bio-residus, des de la seva producció agrícola fins al seu tractament final com a residu.

En primer lloc, cal passar de la concepció lineal actual de “producció-consum-residu” a una circular en què la matèria orgànica i els nutrients són retornats a la seva terra per mantenir vius els seus cicles. Actualment, els nutrients són extrets (en forma de productes agrícoles) per a ser transportats llargues distàncies i ser processats, consumits i eliminats. Aquest flux lineal i unidireccional de nutrients causa escassetat a la terra (reduint la seva productivitat natural) i excés en ecosistemes aquàtics (causant eutrofització). Sovint aquest desequilibri s’afronta amb pràctiques agrícoles intensives (basades en fertilitzants i pesticides minerals i no renovables) que a llarg termini poden agreujar els dos problemes.

Per tal de retornar els nutrients i la matèria orgànica a la terra, evitant costos de transport elevats, tant en termes econòmics com ambientals, les distàncies entre unitats d’extracció, consum i recuperació de nutrients haurien de reduir-se. Això podria aconseguir-se amb la descentralització de les produccions, així com de les instal·lacions de recuperació, per apropar-se al consumidor. En transformar grans unitats centralitzades en unitats més petites i descentralitzades, aquestes unitats (que són crítiques per als cicles de nutrients) serien més flexibles i adaptables als canvis locals i així contribuir a la resiliència urbana.

Aquesta proximitat entre l’extracció, el consum, la recuperació i la tornada dels nutrients a la terra podria també ampliar el coneixement sobre la utilitat dels bio-residus que rebutgem tots els dies a les nostres cuines. Transformar la concepció actual dels bio-residus com a simples deixalles sense cap valor a una concepció que reconegui el seu valor intrínsec podria millorar les activitats de classificació de bio-residus realitzades a les nostres llars i activitats comercials, aspecte clau per recuperar els nutrients després del consum.

Durant els propers tres anys i mig, el consorci multidisciplinari del projecte DECISIVE [2] abordarà aquests i altres aspectes perquè una gestió descentralitzada de bio-residus siguin viable. Els resultats principals seran:

  • Dues tecnologies noves, eco-dissenyades i comercialitzables: un procés de digestió anaeròbica (a micro-escala) i un procés de fermentació en estat sòlid per valoritzar el digestat (produït en la digestió anaeròbica) en bio-productes com ara bio-pesticides.
  • Una eina de suport a la presa de decisions per autoritats locals i empreses de serveis mediambientals que inclou una metodologia per avaluar la sostenibilitat de diferents opcions per a la gestió de bio-residus en zones urbanes (incloent una xarxa descentralitzada de digestors anaerobics).
  • Material de comunicació per informar, sensibilitzar i involucrar els productors de bio-residus, llars i activitats comercials.
  • Dues proves pilot on s’implementaran i provaran les noves tecnologies, mètodes i eines: una d’elles a Lió (França) i l’altra a Catalunya.

[2] This project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation program under grant agreement No 689229