Mar RIera Spiegelhalder | ENT medi ambient i gestió
A mesura que puja el nivell del mar, s’intensifiquen les tempestes i s’erosionen les nostres costes, la crida a l’acció per a les ciutats costaneres europees ja no es tracta de prevenció: es tracta de supervivència. Els impactes del canvi climàtic ja no són una futura amenaça. Els seus efectes es manifesten, entre d’altres, en forma de Dana (València, octubre 2024), erosió costanera (Sligo, Irlanda), o fortes sequeres (Piran, Eslovènia). Com a resultat, les infraestructures, la població i els ecosistemes són cada cop més vulnerables als fenòmens meteorològics extrems.
Davant d’aquestes situacions, la solució no es troba únicament a la construcció de dics o altres solucions d’enginyeria. També està a restaurar l’equilibri entre els assentaments humans i els sistemes naturals que tradicionalment els protegien. El projecte Smart Control of Climate Resilience in European Coastal Cities (1), una iniciativa finançada per la UE durant quatre anys a través del programa Horitzó 2020, ha demostrat que les solucions basades en la natura no només són sostenibles des del punt de vista ambiental, sinó que també són inclusives, viables econòmicament i compatibles amb la innovació.
Als resultats principals del projecte SCORE hi ha la convicció que l’adaptació ha de començar des del local. A través de deu Laboratoris Vius de Ciutats Costeres (CCLLs), SCORE va reunir científics, ciutadans, tècnics i responsables polítics per co-crear solucions adaptades als riscos climàtics específics de cada territori. Des de la restauració de aiguamolls i espais verds urbans fins al pilotatge de bessons digitals, aquests laboratoris van demostrar que la naturalesa i la tecnologia poden -i han de- treballar i juntes.
El que distingeix SCORE és el seu enfocament integral i participatiu. Les estratègies tradicionals, imposades des de dalt, sovint no s’ajusten a la realitat local. En canvi, SCORE va desenvolupar metodologies de co-creació i ciència ciutadana que van garantir que totes les veus -des de pescadors fins a enginyers municipals- participessin activament en els plans d’adaptació. Eines com a sensors de baix cost, jocs interactius de planificació i plataformes obertes de dades van permetre a les comunitats monitoritzar canvis ambientals i respondre en temps real, generant apropiació i resiliència.
A més, l’adaptació basada en els ecosistemes (ABE) no només va ser un concepte teòric: va ser el pilar de l’acció. El Catàleg SCORE d’ABE (2) recopila estratègies implementades com ara la restauració de dunes, la recol·lecció d’aigües pluvials o la renaturalització de zones periurbanes, que no només esmorteeixen els impactes del clima, sinó que fomenten la biodiversitat i milloren la qualitat de vida. Les anàlisis socioeconòmiques, liderades per ENT, van demostrar que moltes d’aquestes solucions superen les infraestructures tradicionals en eficàcia i rendibilitat a llarg termini (3).
Les troballes de SCORE ofereixen lliçons valuoses per als qui prenen decisions. Tal com recullen les recomanacions polítiques (4) (a nivell local, nacional i europeu), els governs han d’integrar formalment els CCLLs i les ABE en els seus marcs de planificació. Els fons públics, els incentius fiscals i els marcs normatius han de prioritzar infraestructures verdes que es complementin amb eines digitals com ara sistemes d’alerta primerenca o bessons digitals, especialment a les zones costaneres d’alt risc.
Aquestes solucions ja s’han començat a posar en marxa a diversos dels CCLL participants al projecte. A Vilanova i la Geltrú (Espanya), el sistema de bessó digital ajuda a simular i gestionar riscos d’inundació. A Piran (Eslovènia), s’ha proposat la recuperació de cisternes històriques i murs de pedra seca per combatre la sequera, integrant adaptació climàtica i patrimoni cultural. I a Sligo (Irlanda), iniciatives de monitorització ciutadà estan guiant la presa de decisions locals basades en dades científiques obertes.
Aquestes no són històries aïllades: són models replicables. El desafiament ara és multiplicar i institucionalitzar aquestes experiències a tot el continent. Davant d’un futur cada cop més incert, hem de repensar la resiliència no com una barrera contra la natura, sinó com una aliança amb ella.
El projecte SCORE ens deixa un missatge clar: el futur de les ciutats costaneres no es construeix en formigó, es cultiva amb col·laboració, innovació i respecte pels ecosistemes que ens protegeixen.
—
(1) https://score-eu-project.eu/
(2) https://score-eu-project.eu/eba-catalogue/