Aquest octubre de 2020 l’Observatori de la Fiscalitat dels Residus, impulsat per la Fundació ENT, ha publicat l’estudi dels investigadors Alex Terrén, Pablo Pellicer, Marc Iriani, Ignasi Puig i Sergio Sastre, titulat “Les Taxes de Residus a Espanya 2020″. L’article publicat a la revista “Equipamiento y Servicios Municipales” vol ser un petit resum de l’esmentat estudi on s’exposen les seves principals conclusions.
Les taxes de residus són de les que més recaptació aporten als municipis, ja que cobreixen el servei de recollida de residus, que és de prestació obligatòria i amb elevats costos. A més d’assegurar el finançament de la prestació d’aquest servei, les taxes de residus poden tenir com a objectiu una distribució el més justa possible de les càrregues econòmiques entre la ciutadania, considerant tant criteris socials com ambientals. El marc legal permet que siguin els municipis els que defineixin el grau de cobertura a què es pretén arribar amb la taxa, en relació amb els costos de el servei. La inexistència d’un percentatge de cobertura definit afavoreix l’heterogeneïtat en l’establiment de les quotes.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes] [link]Accés a l’article (pàg. 28-31)[/link]

El octubre de 2020, el Observatorio de la Fiscalidad de los Residuos, impulsado por la Fundació ENT, ha publicado el estudio de los investigadores Alex Terrén, Pablo Pellicer, Marc Iriani, Ignasi Puig y Sergio Sastre, titulado “Las Tasas de Residuos en España 2020”. El artículo publicado en la revista “Equipamiento y Servicios Municipales” quiere ser un pequeño resumen de dicho estudio donde se exponen sus principales conclusiones.

Las tasas de residuos son de las que más recaudación aportan a los municipios, puesto que cubren el servicio de recogida de residuos, que es de prestación obligatoria y con elevados costes. Además de asegurar la financiación de la prestación de este servicio, las tasas de residuos pueden tener como objetivo una distribución lo más justa posible de las cargas económicas entre la ciudadanía, considerando tanto criterios sociales como ambientales. El marco legal permite que sean los municipios quienes definan el grado de cobertura al que se pretende llegar con la tasa, en relación con los costes del servicio. La inexistencia de un porcentaje de cobertura definido favorece la heterogeneidad en el establecimiento de las cuotas.

[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes] [link]Accés a l’article (pág. 28-31)[/link]