Com cada any per aquestes dates, la Comissió Europea ha obert el període de consulta pública a través de la seva “Comunicació sobre les possibilitats de pesca per 2018”.
En aquest document de consulta, que serveix d’informe anual per al Parlament i el Consell Europeu sobre els progressos realitzats per aconseguir els objectius de la Política Pesquera Comú (PPC), la Comissió pretén informar sobre els canvis en l’estat de les poblacions, l’aplicació progressiva de l’obligació de desembarcament per part de la flota i, entre d’altres, estableix els principis que basaran les propostes de la Comissió relatives a les possibilitats de pesca per l’any 2018.
Pel que fa als avanços en la consecució d’una pesca sostenible, la Comunicació indica que la biomassa de les poblacions en l’Atlàntic Nord-oriental ha augmentat un 35% entre el període 2003 i 2015, i que en els últims anys ha millorat l’equilibri entre la capacitat pesquera i les possibilitats de pesca de tota la flota de la Unió. Al seu torn, en l’annex acompanyant la Comunicació, la Comissió indica que el 41% de les poblacions de peixos en l’Atlàntic Nord-oriental estan sobrepescades. Pel que fa al Mediterrani la situació és encara pitjor, el document posa en relleu el greu estat d’explotació que pateix aquest mar, on la biomassa de les poblacions ha decrescut un 20% entre el període 2003 i 2015, però també assenyala l’important acord polític aconseguit per al Mediterrani a través de la Declaració Ministerial MedFish4Ever.
Ara bé, la pròpia Comissió reconeix que és necessari seguir esforçant-se, en particular per disminuir els elevats nivells de sobrepesca en el Mediterrani, reduir el nombre de poblacions explotades per sobre dels nivells capaços de produir el rendiment màxim sostenible (FRMS) en l’Atlàntic Nord-oriental i la necessitat d’aplicar l’obligació de desembarcament.
En el cas del Mediterrani, la Comissió reconeix que la sobrepesca és molt elevada i que la mortalitat per pesca d’algunes poblacions com ara el lluç, el moll de roca, el rap negre i la maire han arribat a ser fins a sis vegades superiors als nivells sostenibles. Dades que demostren el fràgil estat del Mediterrani i del futur de nombroses comunitats pesqueres que depenen d’aquests recursos per poder continuar amb la seva activitat extractiva tradicional. Ara bé, la Comissió indica que aconseguir una pesca sostenible en aquest mar segueix sent difícil, i entre els principals motius acusa a l’elevat nombre d’embarcacions de pesca artesanal. Si bé és cert que el control i el monitoreig sobre les embarcacions artesanals en el Mediterrani han de millorar, la Comissió omet esmenar la resta de flotes de caràcter semi-industrial i industrial que també operen en aquest mar. Embarcacions que infringeixen un major impacte ambiental i unes taxes de descarts (rebuig) i de consum de combustible molt superiors a les de la flota artesanal.
En canvi, segons la Comunicació de la Comissió, per al conjunt de les aigües nord-occidentals d’Europa la situació sembla estar millorant, un bon exemple és la població de lluç del nord que segueix creixent, no obstant això altres espècies continuen mostrant greus problemes de salut i queda un llarg recorregut per posar fi a la sobrepesca. Aquest és el cas del bacallà i del merlà en el Mar d’Irlanda, on les seves poblacions s’han vist greument minvades, així com el bacallà en el Mar Cèltic, on la seva població està esgotada. Pel que fa al mar Ibèric i el Golf de Biscaia, les bones notícies són principalment per al rap i el sorell, les poblacions de les quals estan en bon estat de salut i es capturen a nivells sostenibles.
Amb respecte la Comunicació, un cop passat el període de consulta pública (obert fins a setembre de 2017) la Comissió proposarà les possibilitats de pesca per l’any de 2018 de les principals espècies comercials de l’Atlàntic Nord-oriental. Posteriorment, la decisió recaurà sobre el Consell de Ministres de Pesca de la UE que decidirà finalment els límits de pesca. Unes negociacions que tindran lloc al desembre i molt possiblement a porta tancada, i en les quals molts Ministres tenen com a tradició establir a l’alça els límits de pesca, ometent freqüentment les recomanacions científiques i en ocasions fins i tot la pròpia proposta de la Comissió.
Tal com hem fet en anys anteriors, la Fundació ENT participarà en el procés de consulta de la Comissió Europea amb la finalitat d’emfatitzar la necessitat de posar fi a la sobrepesca com a molt tard en 2020 -tal com obliga la PPC- i assegurar que prevalgui el consell científic a l’hora d’establir els límits de pesca. Tenint en compte que perllongar la sobrepesca només afebleix la socioeconomía del sector pesquer i la consecució d’una pesca sostenible i pròspera, és necessari recordar als qui prenen les decisions que seguir les recomanacions científiques i complir amb els requisits de la PPC no només és una obligació legal, sinó que surt a compte a mig i llarg termini.