Verònica Martínez Sànchez (Fundació ENT)
Cada setmana llencem al contenidor groc 0,3 kg d’envasos lleugers i embalatge per persona a Catalunya [1]. Part d’aquesta quantitat es podrà recuperar per produir nous envasos i embalatges mitjançant el reciclatge, però en aquest procés no només hi ha pèrdues de materials, sinó també un consum important d’energia [2]. Segons l’estudi fet pel Gremi de Recuperació de Catalunya el 2013 [3], a Espanya el reciclatge net (relació entre el pes del material reciclat i els envasos que surten al mercat) correspon aproximadament a un terç pels envasos de plàstic (27-35%) i d’alumini (30%), i a dos terços pels envasos d’acer (64%). Això fa que el reciclatge no sigui suficient per convertir-nos en una societat de consum responsable i conscient dels límits físics d’on vivim, per a això cal caminar cap a la prevenció de residus o la reutilització quan l’anterior no sigui possible.
El ressorgiment d’un model de botiga que existia, i era el model per excel·lència abans que arribessin els supermercats, pot ser útil per apropar-nos a aquest tipus de societat. Són les botigues a granel on els envasos i bosses reutilitzables s’omplen només amb les quantitats de productes que es consumiran, evitant no només el malbaratament de recursos (materials i energia) en envasos/embalatges d’un sol ús, sinó també el malbaratament de producte causat per la compra de quantitats estàndards, que no sempre s’acaben utilitzant del tot.
Tot i que aquest tipus de botigues existeixen, el seu volum de venda és encara reduït. Segurament no són tan utilitzades com els supermercats pel poc temps que dediquem (i/o la baixa prioritat que donem) a les tasques domèstiques. Aquesta opció de compra, més respectuosa amb el medi ambient, requereix més temps per netejar els envasos i portar-los a reomplir a diferents botigues. Tampoc ajuda la manca d’incentius cap a la prevenció i reutilització de residus. Mentre el ciutadà rep algunes senyals que promouen el reciclatge d’envasos, com ara la polèmica campanya publicitària “Envàs, on vas?”, en rep molt poques orientades a la prevenció i la reutilització.
D’altra banda, la major part dels productors (encara) no venen els seus productes en aquestes botigues. Si bé és cert que els envasos i embalatges poden ajudar a la preservació d’alguns productes i també com a eina de marketing, en la majoria de casos es podrien eliminar, reduir o emprar fórmules reutilitzables. Tanmateix els envasos/embalatges d’un sol ús continuen utilitzant-se en quasi tots els productes de consum diari, doncs sembla que aquesta fórmula de venda és més profitosa que passar a la venda a granel.
Segurament la manera més efectiva per tornar enrere seria que els preus dels productes integressin el seu impacte ambiental, de manera que els productes més respectuosos amb el medi ambient no competirien amb desavantatge. Mentre aquesta aposta clara per la implantació del principi “qui contamina paga” (promogut primer per la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell sobre els residus i després al paquet d’Economia Circular de la Comissió Europea [4]) no arriba, podem obrir camí escollint millor on fem les nostres compres.
—
- [1] Agència de Residus de Catalunya, 2016. Estadístiques de Recollida Selectiva a Catalunya a 2015. http://estadistiques.arc.cat/ARC/#
- [2] Rigamonti, L., Grosso, M. & Giugliano, M. Life cycle assessment for optimising the level of separated collection in integrated MSW management systems. Waste Management 2009, 29, 934–944
- [3] Gremi de Recuperació de Catalunya, 2013. Flujos de Residuos de Envases. http://www.retorna.org/mm/file/Estudio_Flujos_Residuos_Envases.pdf
- [4] European Commission, 2016. http://ec.europa.eu/environment/circular-economy/index_en.htm