Del 16 al 19 de juliol la Fundació ENT hem participat a la reunió a Tirana del “Comitè de seguiment” i els seus dos subgrups de treball: “pesca il·legal, no regulada i no registrada” i “sistemes de seguiment”, de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (CGPM). La CGPM és l’organisme de la FAO a través de la qual s’acorden entre tots els països costaners les normes de pesca en les aigües internacionals del Mediterrani i el Mar Negre.
Als darrers anys s’han fet avanços significatius en trobar punts en comú per a millorar la gestió de les pesqueries. S’han regulat aspectes tant importants com la prohibició de l’arrossegament per sota dels 1000 metres, o l’establiment de zones de restricció pesquera en zones d’alt valor ecològic o en zones de cria d’algunes espècies d’alt valor comercial. Avui en dia tenim zones de restricció pesquera a determinats espais del Golf de Lleó, de l’estret de Sicília, del marc Adriàtic, enfront el Nil, o algunes zones de Grècia. També s’ha avançat significativament en les obligacions del Estats d’informar sobre les característiques de la pesca i la flota que tenen, facilitant així una millor gestió pesquera en les pesqueries compartides.
Malauradament aquests acords no sempre s’estan complint, i per tractar de superar aquesta barrera s’ha creat el Comitè de Seguiment, encarregat de supervisar fins a quin punt s’està generant paper mullat o transformant la realitat. Aquesta setmana hem vist com la Unió Europea pressionava clarament a la resta de països per acomplir els acords. Alguns tant importants com el que estableix que totes les embarcacions per sobre de 15 metres s’han de dotar de sistemes de seguiment que permetin saber on estan pescant. Fa 10 anys que tots els països de la CGPM es van comprometre a implementar-ho als seus respectius països, en un acord d’obligat compliment, però països com per exemple Egipte o Israel encara no ho han desplegat totalment. També es va evidenciar que encara molts països no acompleixen les seves obligacions de transmetre informació pesquera. Finalment, hem vist com es presentaven evidències que encara s’incompleixen en massa ocasions les obligacions de no pescar a les Zones de Restricció Pesquera i hem fet propostes per evitar-ho.
A la Mediterrània per primera vegada en molts anys es percep un esforç polític per a millorar la gestió pesquera, però amb més del 80% dels stocks sobreexplotats, un compliment encara deficient dels acords adoptats, i una normativa encara no prou ambiciosa, estem molt lluny de l’objectiu que retòricament tots compartim: una pesca sostenible que garanteixi el bon estat dels ecosistemes marins. Per assolir aquest objectiu ens cal voluntat política…i tal com hem vist al Comitè de Seguiment establir mecanismes de sancions pels països que no siguin capaços de convertir els compromisos adquirits en fets.