Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Demà dimarts 9 de maig, dia en el que l’Estat Espanyol esgota el seu propi peix
| Notícies| 08/05/2017

Fa 8 anys que l’organització New Economics Foundation (NEF) calcula els nivells de “peix dependència” de la Unió Europea i de cadascun dels seus estats membres. Els països que produeixen tant o més peix del que consumeixen són autosuficients, els que consumeixen més del que produeixen són “peix dependents”, és a dir, depenen de peix d’altres zones del planeta per mantenir els seus nivells de consum. Un fet que pot causar – per exemple – impactes socials i econòmics sobre zones o països que necessiten aquests recursos per alimentar-se molt més que la Unió Europea. Més del 50% de les importacions de peix i marisc a la UE provenen de països en desenvolupament, un 38% en el cas d’Espanya, per la qual cosa tenim una gran responsabilitat a l’hora d’assegurar-nos que només ens proveïm de productes provinents de fonts sostenibles i responsables.

El resultat de l’informe de 2017 inclou comparacions entre els resultats d’aquest any i els resultats d’informes anteriors, il·lustrant així fins a quin punt la Unió Europea depèn de productes del mar procedents de fora del continent. Aquesta investigació també estima com els nivells d’autosuficiència podrien augmentar si algunes poblacions de peixos europees no patissin sobrepesca, és a dir, si estan gestionades de manera sostenible d’acord amb el seu rendiment màxim sostenible (RMS).

L’informe destaca que Espanya és el tercer país europeu que consumeix més peix, uns 42 kg per persona i any, el doble que la mitjana europea, just darrere de Portugal que se situa en primera posició amb 54 kg i de Lituània amb 44 kg. A causa d’aquest consum elevat, aproximadament tres de cada cinc peixos consumits a l’Estat espanyol provenen d’aigües estrangeres. Si Espanya només s’abastís del peix que la flota espanyola captura en aigües europees, al ritme de consum actual ens quedaríem sense peix a principis de maig, concretament a partir de demà, dia 9 de maig. Per al conjunt de la UE, el dia de la dependència de peix és el 6 de juliol, el que indica que la meitat del consum de peix a la UE procedeix d’aigües extracomunitàries.

L’informe d’NEF mostra un any més que el nivell d’autosuficiència de la UE segueix sent massa baix, el consum de peix segueix sent elevat i, tot i que la productivitat de les poblacions de peixos a l’Atlàntic Nord-oriental està augmentant, el grau de sobreexplotació en les aigües de la UE segueix sent massa elevat. No obstant això, també reflecteix algunes dades optimistes. L’informe “peix dependència” indica que, si almenys 43 poblacions de peixos (de les 150 de l’Atlàntic nord-oriental) es restableciesen a nivells sostenibles, l’índex d’autosuficiència augmentaria gairebé un mes i mig (43 dies), retardant el dia de dependència de peix a Espanya del 9 de maig fins al 21 de juny.

Altres investigacions dutes a terme per NEF, també recollides en aquest informe, demostren que una gestió sostenible de la pesca augmentaria les captures, els ingressos i també crearia més llocs de treball. Concretament, restablir les poblacions de peixos a nivells sostenibles en aigües de la UE podria oferir anualment: més de 2 milions de tones addicionals de peix, més de 800 milions d’euros addicionals de beneficis nets i fins 60 mil nous llocs de treball lligats al sector pesquer. L’informe destaca que “aquestes dades posen en relleu que els Estats membres de la UE han de mirar més enllà dels costos a curt termini a l’hora de gestionar les seves pesqueres i adonar-se que una explotació sostenible a llarg termini té el potencial d’oferir majors beneficis dels que s’obtenen en l’actualitat”.

Les aigües de la UE són mars potencialment rics i productius, capaços d’oferir subministraments de peix de forma estable en el temps, així com ocupació i nombrosos altres beneficis per a les comunitats costaneres i per a la ciutadania en general. Però anys de sobrecapacitat pesquera, cas omís de les recomanacions científiques, escassa implementació i compliment de les normatives, juntament amb la manca d’una correcta gestió pesquera, han contribuït a reduir el subministrament de peix i marisc en aigües europees.

Lydia Chaparro, ecòloga marina de la Fundació ENT, declara que “en els últims anys els ministres de pesca europeus han establert la meitat dels límits de pesca per sobre dels nivells recomanats pels científics. I aquest any tampoc ha estat una excepció. Tal com marca la Política Pesquera Comuna, Europa ha de posar fi a la sobrepesca com a molt tard el 2020, però a dia d’avui el 48% de les poblacions de peixos avaluades a l’Atlàntic es troben sobreexplotades, xifra que ascendeix al 93% el la Mediterrània. Els ministres de Pesca dels 28 avancen molt lentament cap a la implementació de la política pesquera comuna, i en concret en la consecució d’una pesca sostenible, responsable i pròspera. Una mala praxi que ha de corregir-se en el menor temps possible”.

El principal missatge d’aquest informe és que l’augment del consum de peix en un context de poblacions sobreexplotades és ambientalment inviable i socialment injust. El nostre elevat consum està “exportant” la sobreexplotació pesquera a altres zones del planeta, un fet que pot afectar l’autoabastiment de peix i la sobirania alimentària en regions més pobres. Però també pretén emfatitzar que, tot i que hi ha molt per millorar, l’experiència demostra que quan la gestió pesquera es fa bé i se segueixen les recomanacions científiques, els estocs es recuperen tal com s’ha vist amb la tonyina vermella al Mediterrani i el bacallà en el Mar del Nord, i estigui és precisament el camí que els Estats membres han de seguir.

Les organitzacions ecologistes que treballen en temes pesquers a Espanya fa anys que alerten de la necessitat d’una millor gestió pesquera, de restablir les poblacions a nivells sostenibles, i de fomentar un consum més responsable de peix i marisc. Per difondre aquesta informació entre la ciutadania, nombroses ONG disposen de fulletons, guies i, més recentment, d’aplicacions que ajuden els ciutadans triar amb més criteri els productes que adquirim. Entre algunes de les eines més destacades trobem la Guia de consum de peix de WWF que ha creat una aplicació (per a mòbils i web) que analitza exhaustivament més de 80 espècies de peix i marisc; La Guia de consum de peix de Greenpeace, que consta també d’una aplicació web que permet als consumidors identificar ràpida i senzillament quin és el peix de temporada i; entre d’altres, també destaca Sense mala espina, la Guia de consum d’Ecologistes en Acció que analitza l’estat d’explotació de les 71 espècies més consumides.

Link a l’informe en anglès Fish Dependence 2017
Notícia a Europa Press