Pablo Pellicer García | ENT medi ambient i gestió
Acabem un mes de maig amb un regust ambientalment amarg. Per una banda, els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya deixen entreveure el reforçament de projectes com l’ampliació de l’Aeroport, el Quart Cinturó o el macrocasino Hard Rock, sumats a fortes incògnites sobre la gestió de la sequera que patim. Per l’altra, el 20 de maig ens arribava la notícia de que Espanya havia entrat ja en dèficit ecològic (sí, cada any el passem abans)[1] i, alhora, observem com es consoliden discursos bel·licistes que fan mirar amb neguit les properes eleccions al Parlament Europeu.
I és que, tal i com veurem al proper número d’Ecología Política (“Violencias y extractivismos”, a poques setmanes de sortir del forn), la violència és una condició indispensable en la lògica d’explotació i contaminació del medi ambient. Ho podem veure arreu del planeta; des de la criminalització de protestes ecologistes a Europa[2], a l’auge de la mineria il·lícita i del narco a països d’Amèrica Llatina (Equador, Mèxic, Colòmbia, Brasil, etc.)[3][4], passant, entre d’altres, pels genocidis al Congo[5] o a Palestina[6], amb imatges que fan esgarrifar.
L’impacte d’aquesta lògica és global i té vincles estrets amb el canvi climàtic. Tal i com detalla un informe del Centre Delàs, pel 2021 els principals països exportadors d’armes representaven el 35,48% de la població mundial, però comptaven amb el 82% de la despesa militar global i eren responsables de dues terceres parts de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle[7]. Amb les guerres a Ucraïna o Gaza, tot apunta a que la tendència ha anat a l’alça en els darrers anys[8].
Però no només són les bombes en sí[9]. Sovint, la violència neix a causa del control dels recursos naturals i, alhora, es desplega mitjançant estratègies molt concretes de privació d’accés a les necessitats més bàsiques per l’ésser humà: alimentació, aigua i energia. Tristament conegut és l’exemple de l’apartheid hídric i d’impediment d’accés a la terra que practica l’Estat d‘Israel sobre la població palestina[10],[11]. Les pràctiques habituals als territoris ocupats són atacar el medi, impedint sistemàticament l’accés a l’aigua i la destrucció de cultius a la població palestina (alguns exemples són cartografiats a l’EjAtlas[12]).
Amb tot, l’escenari energètic no és menys convuls: mentre cauen bombes sobre Gaza, l’addicció a una energia “verda”[13] com és el gas, promou el gasoducte “H2Med” com a projecte d’interès comunitari de la UE[14]. En paral·lel, els macro-projectes d’energies renovables es multipliquen sobre els territoris ocupats a Cisjordània[15], essent també el mateix capital que arriba als nostres propis macro-projectes energètics[16].
Els llaços de l’economia globalitzada són així, i els impactes ecològics i humans són la moneda de canvi. Precisament per aquest motiu esdevé necessari cercar nous paradigmes que permetin avançar cap altres mons més justos ambiental i socialment parlant. En aquest context es formula el concepte de pau ambiental[17], que respon a les relacions entre persones, el medi ambient i la seva protecció, contraposant-se als models basats en els sistemes de seguretat militar. Tal i com detalla Pedro Arrojo (relator especial de l’ONU sobre drets humans a l’aigua potable i al sanejament)[18], per assolir la pau ambiental és imprescindible garantir l’accés dels pobles als recursos naturals i, especialment, l’accés a l’aigua.
Esquemes com el de “Transició ecosocial a Catalunya. Una proposta decreixentista”[19] poden servir d’esbós per avançar cap a la pau ambiental. Sense dubte, ens trobem en l’antítesi d’aquesta proposta i, tristament, acostuma a ser més senzill assumir distòpies que pensar utopies. Però hem de començar a avançar-hi, ens hi va la vida.
—
[1] https://www.elsaltodiario.com/cambio-climatico/overshoot-day-espana-deficit-ecologico
[2] https://www.eldiario.es/sociedad/criminalizacion-activismo-climatico-causa-efecto-disuasorio-han-asustado_1_10839051.html
[3] https://www.fuhem.es/neoextractivismo-y-violencia-estatal-defendiendo-a-los-defensores-en-america-latina/
[4] https://www.nationalgeographic.com.es/mundo-ng/que-esta-pasando-ecuador-ola-violencia-sin-precedentes-pais_21392
[5] https://www.elsaltodiario.com/sidecar/crisis-intratable-republica-democratica-del-congo
[6] https://news.un.org/es/story/2024/04/1528826
[7] https://www.solidaries.org/actualitat/noticies/quina-relacio-hi-ha-entre-militarisme-i-crisi-climatica
[8] https://www.newtral.es/gasto-militar-espana/20240422/
[9] https://elpais.com/elpais/2018/05/11/ciencia/1526020774_826041.html
[10] https://www.elsaltodiario.com/analisis/econormalizacion-arabe-israeli-apartheid-hidrico-colonialismo-verde-palestina
[11] https://climatica.coop/apartheid-hidrico-israel-gaza-agua-guerra/
[12] https://ejatlas.org/
[13] https://www.publico.es/sociedad/parlamento-europeo-concluye-gas-nucleares-son-energias-verdes-equipara-renovables.html
[14] https://odg.cat/es/odgpremsa/diplomacia-energetica-en-pleno-genocidio-opinion-ctxt/
[15] https://www.elcritic.cat/reportatges/energia-limpia-en-territorios-ocupados-asi-funciona-el-greenwashing-en-israel-184326
[16] https://www.expansion.com/empresas/energia/2020/06/23/5ef13955e5fdea210b8b45a0.html
[17] https://www.fuhem.es/2023/09/27/que-significa-la-paz-ambiental-en-el-siglo-xxi/
[18] https://www.fuhem.es/2023/09/27/que-significa-la-paz-ambiental-en-el-siglo-xxi/
[19] http://www.garuacoop.es/wp-content/uploads/2024/03/decreixement_CAS_WEB.pdf