L’Observatori de la Fiscalitat dels Residus (Fundació ENT) ha publicat l’estudi dels investigadors Irene Castells, Pablo Pellicer i Ignasi Puig, titulat Les Taxes de Residus a Espanya 2023. En la realització, s’han analitzat les taxes domiciliàries i comercials d’una mostra de 131 municipis, incloses totes les capitals de província.
Les taxes de residus són de les que més recaptació aporten als municipis, ja que financen el servei de recollida de residus, que és de prestació obligatòria i costos elevats.
La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, estableix que el 2025 s’ha d’instaurar de manera obligatòria “una taxa o prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, específica, diferenciada i no deficitària” que reflecteixi el cost real de les operacions de recollida, gestió i tractament de residus.
Si bé la majoria d’entitats locals ja disposen de taxes de residus o una figura similar específica, en general estan molt lluny de l’objectiu legal de la cobertura de costos. La cobertura mitjana de costos estimada el 2021 va ser del 58,8%, molt lluny del 100% exigit legalment a partir del 2025.
La recaptació en concepte de taxes de residus (o altres figures cobratòries) de recollida i tractament de residus a Espanya -tant domiciliaris com comercials- per al 2021, incloent-hi totes les entitats locals municipals i supramunicipals que presenten dades, va ser de 2.251 milions d’euros, mentres que les despeses totals serien de 3.828 milions d’euros.
Potencialment, les taxes de residus poden ser un dels instruments locals més eficaços per a la promoció de bones pràctiques ambientals en matèria de prevenció i de separació de residus. Si una part variable de la taxa es vincula directament a la generació ia la separació correcta dels residus en origen (el que es coneix com a sistemes de pagament per generació) es crea un incentiu econòmic perquè la ciutadania participi d’aquestes pràctiques. Si bé la Llei 7/2022 esmenta, per primera vegada en una normativa estatal, els sistemes de pagament per generació, la seva aplicació fins ara a Espanya és testimonial, a diferència del que passa als països més avançats en matèria de gestió de residus.
Per contra, un 50,4% dels municipis analitzats compten amb un model de taxes amb quotes fixes (tots els domicilis paguen el mateix independentment de si fan o no separació de residus). Aplicar una quota fixa implica que els domicilis que generen menys i reciclen més residus estan subvencionant implícitament aquells amb pitjors pràctiques ambientals en matèria de residus. D’altra banda, als municipis on les taxes no són fixes, hi ha una absència general de criteris ambientals en la seva articulació.
En el cas dels comerços, la majoria de les taxes es calculen en funció del tipus dactivitat, la superfície del comerç i la localització, sense considerar tampoc la generació efectiva.
Aquest estudi demostra que el potencial de les taxes de residus per millorar la gestió de residus ha estat poc explotat. L’aplicació de sistemes de pagament per generació, d’implantació encara molt minoritària a l’Estat espanyol, però molt comuns a Europa, posaria en evidència la capacitat de les taxes de residus per incentivar les bones pràctiques.
L’estudi conclou que el valor mitjà de la taxa de residus que paguen les llars el 2023 és de 92,8 euros per domicili (92,1 euros el 2022), és a dir, l’increment ha estat molt per sota de l’increment del 6, 6% de l’IPC des del gener del 2022 fins al gener del 2023, cosa que indica que lluny, he fet, els municipis s’estan allunyant de l’objectiu legal de cobertura de costos.
Arran dels resultats d’aquest estudi, el Dr. Ignasi Puig Ventosa, investigador i responsable de projectes de la Fundació ENT, considera que “la majoria dels ajuntaments no són conscients de les obligacions que comporta la nova llei en matèria de taxes de residus , ni de les oportunitats que oferiria donar-los un aviat compliment”. Així mateix, Pablo Pellicer, coautor de l’estudi, afegeix que “les entitats locals estan perdent un temps molt valuós per complir les exigències legals. El termini de tres anys que donava la Llei s’ha malgastat fins ara i ha arribat el moment d’implantar les accions necessàries”.
Per resoldre qualsevol dubte o aclariment, contacteu amb ipuig@ent.cat o trucant a 938935104.