Gemma Nohales i Mike Stinavage
Tot i que un altre país ha aterrat a la Lluna aquesta setmana, qüestions tan terrenals com la gestió de residus continuen tenint dificultats per enlairar-se d’aquest planeta, i moltes més per arribar a un altre.
Un avenç en el món dels residus és el mandat recent de la UE sobre la recollida selectiva de bioresidus en tots els seus Estats Membres (EM). Tot i això, l’entusiasme ha de ser temperat per la realitat.
Els bioresidus són la clau per assolir els objectius de reciclatge de la Directiva marc de residus i els objectius d’abocament de la Directiva d’abocadors. Atès que els bioresidus són el flux més gran de residus municipals, cal una gestió eficient i sostenible per assolir aquests objectius. A més, la gestió dels bioresidus té un caràcter transversal amb implicacions en moltes altres polítiques sectorials.
Encara hi ha una distància significativa entre on som i on ens agradaria arribar. Només algunes regions i EM de la UE han aplicat mesures per implementar la recollida i el tractament de bioresidus com es mostra a la figura 1, guiats pels requisits de donar compliment als objectius esmentats i incentivats pels impostos sobre abocament i incineració i les prohibicions d’abocament complementàries [*].
Figura 1. Resum dels instruments aplicats i resultats de la gestió de residus a la UE [**] 
Font: “Economic instruments and separate collection systems — key strategies to increase recycling ” [1].
Com es denota a la figura 2, hi ha diferents nivells d’implementació i resultats, en general, baixos en termes de captura de bioresidus (especialment de residus d’aliments) a Europa. En relació amb aquest fet, només 7 EM, dels 27, van complir els objectius de reciclatge per al 2020. Segons el 2n Informe d’Alerta Prompta [2], només 9 EM [***] estan en vies de complir els objectius de reciclatge per al 2025.
Figura 2. Captures de bioresidus i residus d’aliments a la UE 27, en proporció al potencial teòric.
Font: “Adapted from Bio-waste generation in the EU: Current capture levels and future potential”[3].
Els objectius de reciclatge pel 2020 i 2025 encara inclouen els residus bioestabilitzats obtinguts de la fracció resta. Un cop el càlcul de reciclatge exclogui aquest flux a partir del 2027 [4], els percentatges finals es veuran afectats significativament.
Dit això, s’han implementat escasses actuacions per preparar-se per a la nova obligació de recollir per separat els bioresidus que va entrar en vigor el 31 de desembre de 2023 segons l’art. 22 de la Directiva marc de residus [4].
En general, l’escenari no és optimista. A moltes zones, la gestió dels bioresidus és incipient. Fins i tot els EM més avançats en la gestió de bioresidus no compleixen plenament l’obligació del 2024 a tots els seus municipis. I quan hi ha sistemes de recollida separada, moltes vegades caldria millorar els ratis de captura i la qualitat del material recollit, especialment en el cas dels residus d’aliments.
Ara que el mandat és vigent, encara està per veure quines estratègies i avenços es duran a terme. No obstant, es poden donar molts obstacles i barreres que impedeixin que la gestió dels bioresidus assoleixi el seu màxim potencial. Resulta molt preocupant l’adopció d’estratègies inadequades de recollida i implementació, especialment entre les regions i els EM amb menys experiència. Les mesures que tenen una capacitat limitada per assolir una alta cobertura de servei, nivells alts de participació i bona qualitat dels bioresidus no satisfaran plenament el mandat ni els objectius de la UE.
Els progressos en quantitat han d’anar de la mà de la qualitat. Una de les condicions essencials són els baixos nivells d’impropis (contaminants físics) i altres tipus de contaminants, ja que això garanteix la producció de compost i digestat d’alta qualitat, tancant així el cicle dels bioresidus i comptabilitzant els fluxos de bioresidus en els objectius de reciclatge.
Els primers passos cap a un reciclatge d’alta qualitat són una separació adequada en origen i models eficients i individualitzats que permetin el control directe de la qualitat.
Per posar llum a l’assumpte, el projecte LIFE BIOBEST (incidentalment, el projecte que coordinem) proposa les següents línies d’acció principals per millorar la quantitat i qualitat dels bioresidus gestionats a tota la UE:
- Tancar les bretxes i avançar en el marc regulador,
- Promoure i alinear els incentius econòmics i el finançament,
- Ampliar la xarxa d’agents experts a tots els nivells de governança,
- Millorar el coneixement tècnic i la validació de les bones pràctiques,
- Incrementar la comunicació, l’educació i la implicació de la societat,
- Implementar models eficients i individualitzats (que identifiquin l’usuari i permetin la supervisió del material recollit) i monitoritzar l’exercici.
Entre les accions prioritàries inicials, s’hi identifiquen:
- Planificar la implantació i millores de la gestió dels bioresidus a nivell local i regional,
- Planificar les instal·lacions de tractament de bioresidus i facilitar finançament,
- Proporcionar directrius sobre els models eficients i recomanacions per a la seva implementació adequada,
- Seguiment de la implantació i resultats de gestió de bioresidus.
Per obtenir la llista completa d’accions prioritàries i recomanacions, l’informe de polítiques del LIFE BIOBEST estarà disponible properament aquí.
Els avenços al sector han de ser liderats per la Comissió Europea i coordinats pels EM. Requerirà d’experiència multidisciplinària i cooperació, no necessàriament d’astrofísics i enginyers aeroespacials, sinó de polítics, funcionaris públics, actors privats, ciutadania, etc. dedicats a fer enlairar-se la recollida selectiva de bioresidus.
La gestió dels bioresidus també mereix el moment de protagonisme. Cal el compromís i la participació no d’uns quants, sinó de tots.
Referències
[1] European Environment Agency (2023), Economic instruments and separate collection systems — key strategies to increase recycling, 2023. Available at: https://www.eea.europa.eu/publications/economic-instruments-and-separate-collection–
[2] European Commission (2023), European Commission Early Warning Report. Available at: https://environment.ec.europa.eu/publications/waste-early-warning-report_en
–
[3] Favoino, R. and Giavini, M. (2020), Bio-waste generation in the EU: Current capture levels and future potential. Available at: https://zerowasteeurope.eu/wp-content/uploads/2020/07/2020_07_06_bic_zwe_report_bio_waste.pdf
–
[4] Directive 2008/98/EC of the European Parliament and of the Council of 19 November 2008 on waste and repealing certain Directives, Official Journal of the European Union L 312/3, 22.11.2008. Available at: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX%3A32008L0098
—
[*] Estats membres amb prohibició d’abocament: Bèlgica, Estònia, Hongria, Lituània, Luxemburg, Països Baixos, Eslovàquia (a partir de 2024), Eslovènia, Txèquia, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Àustria, Alemanya, Polònia, Xipre, França, Malta, Letònia [1].
[**] Segons la Nota tècnica que acompanya l’informe “Economic instruments and separate collection – key instruments to increase recycling” [1], els sistemes de recollida convenients de bioresidus es refereixen a sistemes de recollida porta a porta. Els nivells de cobertura es defineixen de la següent manera: >= 80 % de la població es caracteritza com a “% alt de població”, 50-80 % es caracteritza com a “% mitjà de població” i < 50 % es caracteritza com a “% baix de població”.
[***] Àustria, Bèlgica, Txèquia, Dinamarca, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Eslovènia.