Avui el projecte Contaminació.Barcelona, impulsat per la Fundació ENT, publica l’anuari de la contaminació a Barcelona 2020. Tot seguit en llistem els destacats més rellevants:
- Aquest any els nivells de contaminació registrats a la ciutat són del tot excepcionals degut a les restriccions de mobilitat i d’activitat econòmica implantades per combatre l’epidèmia de la COVID. Per primera vegada en 20 anys cap estació de mesura supera els llindars establerts per la normativa europea i els màxims recomanats per l’Organització Mundial de la Salut pel NO2 (40 µg/m3). En comparació amb l’any passat, els nivells registrats han baixat un 28% a les estacions de trànsit i un 25% a les estacions de fons.
- La contaminació per partícules PM10 també ha assolit valors mínims històrics, malgrat que la caiguda ha estat menor que en el cas de l’NO2. A les estacions de trànsit es continua per sobre dels nivells màxims recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (20 µg/m3), però per sota de les obligacions establertes a la legislació (40 µg/m3), mentre que a les estacions de fons per primera vegada s’assoleixen nivells per sota dels nivells màxims recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.
- El nivell de soroll durant la crisi de la COVID ha baixat un màxim de 4,9 dB, assolint durant algunes setmanes nivells per sota dels màxims recomanats per l’OMS. Malgrat tot, els nivells de soroll s’han recuperat ràpidament. Les darreres dades publicades anuals – corresponents al 2017- assenyalen que el 57% de la població viu per sobre dels llindars de soroll recomanats per l’OMS.
- Gràcies a les noves dades obtingudes aquest any estimem que el nivell de trànsit en dies laborables, amb les característiques de flota actual, hauria de decréixer un 12% respecte als nivells pre-crisis per garantir que totes les estacions es mantinguin estructuralment amb una mitjana anual per sota dels nivells legals màxims establerts a la UE pel NO2. Es tracta d’un nivell de trànsit només lleugerament superior al que hem tingut al període setembre-desembre d’aquest any.
- La COVID ha provocat una crisi de confiança en el transport públic sense precedents. L’ús de la xarxa de transport públic ha estat d’un 54% dels valors previs a la pandèmia, i es preveu que el 2021 encara no es recuperi totalment i se situï entre el 68 i el 80% dels nivells pre-crisi. Els baixos nivells d’ús han comportat una crisi econòmica que pot posar en risc el sistema de transport en el seu conjunt i les inversions compromeses per a la millora de la xarxa.
- La COVID ha mostrat que és possible disposar d’informació actualitzada i oberta del soroll a la ciutat, fent així possible la monitorització per part de la ciutadania d’aquest problema i de la seva evolució. La consolidació formal d’una xarxa de seguiment del soroll a la ciutat i la publicació d’informació en continu i obert hauria de ser una millora prioritària en aquest àmbit.
- La xarxa de mesura de la contaminació atmosfèrica continua tenint mancances i continuen evidenciant-se la necessitat de millores en l’avaluació d’alguns contaminants.
- Aquest any ha millorat la transparència quant a disponibilitat d’informació territorialitzada de gasos contaminants gràcies a la publicació de mapes de contaminació en obert, i també ha millorat l’avaluació de l’impacte sobre la salut de la contaminació atmosfèrica.
- La crisi de la COVID ens ha permès disposar d’informació oberta i actualitzada de la mobilitat a la ciutat a nivells molt més detallat que fins ara. És molt important consolidar la informació pública facilitada de manera estructural.
- L’any 2020 ha finalitzat l’abast temporal tant de la planificació específica contra la contaminació local com del soroll. No ens consta que l’Ajuntament hagi fet cap procés participatiu per portar a terme una nova planificació respecte aquests dos vectors, i ha manifestat que no creu adient fer una nova planificació respecte a la contaminació local. La manca de planificació pot comportar la pèrdua d’iniciativa en alguns àmbits.