Pesca, de los comunes a las cuotas individuales transferibles

Amb el temps s’han desenvolupat desenes -si no centenars- de sistemes de gestió pesquera, principalment a través de dos grans famílies de mecanismes: la limitació de l’activitat pesquera (per exemple limitant el nombre d’embarcacions a través de censos tancats i / o el temps en el mar, o la limitació de les zones on es pot pescar) i la limitació de les captures finals (a través de l’establiment de quotes de captura o mecanismes similars).

En les últimes dècades -principalment a l’última- ha augmentat la pressió per privilegiar entre totes les alternatives possibles una d’elles, la gestió a través de les anomenades quotes individuals transferibles. Aquests sistemes funcionen a través de l’assignació a cada embarcació -de manera individual- del dret a pescar una quantitat determinada de captures, permetent explícitament en la majoria dels casos, i en qualsevol cas implícitament, la compravenda dels drets, així com el lloguer o venda temporal de les mateixes.