Sergio Sastre Sanz | ENT medi ambient i gestió
Segons les dades que acaba de publicar el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico a través de la Memòria anual de generació i gestió de residus[1], Espanya s’allunyaria del compliment de l’objectiu del 50% de reciclatge de residus municipals exigit per la UE per al 2020 i del 55% exigit per al 2025.
El 2022 Espanya va assolir el 43,2%, que suposa un descens sobre el 43,7% reportat per al 2021 a Eurostat. Eurostat fa una estimació encara més baixa per al 2023[2]: 41,4%.
Aquest descens és una mala notícia i posa al focus diverses qüestions. La primera és metodològica i és que a mesura que els càlculs del reciclatge s’alineen amb la idea d’una economia circular, es fan més evidents les mancances de la política estatal, autonòmica i local en matèria de residus municipals.
Abans del 2021, els materials lliurats a recicladors es podien comptabilitzar com a reciclats. Des del 2021 només es poden comptar com a materials reciclats aquells que entren de forma efectiva a un procés de reciclatge, la qual cosa disminueix el numerador de la ràtio de reciclatge.
Un altre punt d’interès és la dimensió regional i és que el comportament de les comunitats autònomes és molt desigual. Algunes autonomies reporten el compliment de l’objectiu del 2020 i fins i tot de l’objectiu del 2025. Aquest resultat s’ha de matisar, ja que a partir del 2027 els materials bioestabilitzats procedents del tractament de la fracció resta no seran considerats com a “reciclatge” i això disminueix radicalment les xifres de reciclatge de gairebé totes les CCAA. Per exemple, el 68,6% de la Rioja, que compliria amb l’objectiu del 2025 en allò purament legal, es quedaria en un 24,8% si no es comptabilitza el bioestabilitzat[3]. El 2025 no té sentit esquivar aquesta qüestió i cal un canvi de paradigma regional (posar l’esforç i la inversió en recollides selectives i en els instruments que les incentiven) i estatal (polir els instruments implementats i començar a repartir responsabilitats per tal que incomplir no surti tan barat).
Font: Elaborat a partir de les dades de la Memòria anual de generació i gestió de residus (2022) del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
Cal destacar que almenys tres comunitats sí que han fet una aposta clara per la recollida separada: Navarra, Euskadi i Catalunya, que fa anys que inverteixen en polítiques avançades de residus municipals i són les úniques tres regions en un camí sòlid cap al compliment i menys exposades a canvis metodològics.
Encara s’espera saber quin serà l’impacte d’algunes polítiques estatals de calat com l’impost sobre l’abocament i la incineració, l’obligatorietat de taxes de residus que cobreixin costos o el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR). Però tampoc no hi ha cap ingenuïtat: l’impost a l’abocament encara és massa baix per ser l’incentiu que es necessita, les taxes són obligatòries però un disseny avançat no ho és, i el SDDR assegura el compliment de la normativa d’ampolles, però té un retorn a la dada agregada de reciclatge molt menor que la recollida separada de la fracció orgànica, que segueix abandonada en bona part de l’estat.
El 2020, Espanya es va quedar a 8,6 punts de complir amb el 50%, el 2022 estàvem a 11,8 punts de l’objectiu del 2025. Assolir l’objectiu del 60% el 2030 queda molt llunyà i més considerant una previsible caiguda de més de 15 punts des del 2027, quan deixin de computar-se els bioestabilitzats.
Per tant, toca aturar-se a pensar i filar més prim: apuntalar l’SDDR per a la data prevista el 2026, pensar en un tipus de l’impost a l’abocament que faci que una recollida separada de qualitat surti a compte, unes taxes municipals que es relacionin amb la generació i la separació a l’origen, recollida separada de qualitat de la fracció orgànica, porta a porta. I també fer explícit com es repartiran les conseqüències de l’incompliment a escala regional (per exemple, possibles sancions), a la vista de les diverses velocitats a què es despleguen les polítiques de residus municipals a les CCAA.
—
[1] https://www.miteco.gob.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/publicaciones/memoria-anual-generacion-gestion-residuos.html
[2] https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/sdg_11_60/default/table
[3] Si bé seria convenient adoptar un enfoc sistèmic a la qüestió del contingut d’aigua i l’evaporació a cada flux de residus, i que influiria sobre aquestes xifres.