Rosaria Chifari | Fundació ENT
El biometà es considera un dels principals gasos renovables del futur i avui dia ja és una alternativa madura per a contribuir a descarbonitzar el sistema energètic de la Unió Europea[1]. De fet, el biometà és la forma més refinada de biogàs cru i es pot utilitzar com a substitut del gas natural. En comparació amb el biogàs, el contingut de metà del qual sol oscil·lar entre el 45 % i el 75 % en volum, sent la part restant principalment CO2, el biometà és una font de metà gairebé pura i té un contingut d’energia més gran i més estable. A més, és més fàcil de distribuir i no requereix una infraestructura ad hoc ja que es pot injectar directament a la xarxa de gas natural. Aquest “gas natural renovable” es produeix mitjançant la refinació del biogàs provinent de la digestió anaeròbica de la matèria orgànica o mitjançant la gasificació de biomassa sòlida seguida de metanització[2]. L’augment de la producció i ús de biometà és clau per abordar la crisi climàtica, diversificar el subministrament de gas, reduir la dependència de la UE dels combustibles fòssils russos i limitar les problemàtiques degudes a la inestabilitat dels preus del gas natural.
El Pla d’Acció REPowerEU[3] i el document de treball publicat recentment “Implementació del Pla d’Acció RepowerEU: necessitats d’inversió, accelerador d’hidrogen i consecució dels objectius de biometà”[4] són dos instruments de foment de la producció de biometà a nivell europeu. De fet, els Estats membres estan cridats a definir els seus propis objectius mínims perquè el biometà contribueixi al repte anual de 35 mil milions de metres cúbics (MMC) per al 2030 i definir els escenaris necessaris per augmentar encara més el potencial per al 2050. Aquest document de treball conté diverses accions i mesures focalitzades a desbloquejar el potencial del biogàs i el biometà a tots els països de la UE.
En aquest context, Espanya ha de contribuir activament a la consecució dels objectius fixats pel pla REPowerEU augmentant fortament i exponencialment la producció de biometà sostenible.
La recent Llei 7/2022, del 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular és un dels motors que impulsa la generació de biogàs i biometà a nivell espanyol. Aquesta llei preveu, quan sigui apropiat, que les autoritats competents promoguin la utilització del biogàs procedent de la digestió anaeròbica amb fins energètics, per a ús directe a les pròpies plantes, com a combustible per al transport, com a matèria primera per a processos industrials i per a injecció directa a la xarxa existent de gas natural en forma de biometà, quan sigui tècnicament i econòmicament factible.
A més, en resposta al pla REPowerEU, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) va publicar el març del 2022 el Full de Ruta Espanyola del Biogàs[5]. Aquest document estableix un objectiu mínim de 10,41 TWh per any el 2030 per a la producció de biogàs desbloquejant el potencial disponible dels residus agroindustrials, la fracció orgànica dels residus municipals, els llots de depuradora i els fems. Aquest objectiu mínim de producció per al 2030 (fixat al PNIEC 2021-2030)[6] és 3,8 vegades més gran que la producció nacional de biogàs el 2020. Aquest full de ruta també preveu que el 2030 almenys l’1% del gas consumit a través de la xarxa de gas natural sigui biometà.
En realitat, l’objectiu fixat a nivell nacional per al biometà injectat a la xarxa sembla poc ambiciós i poc alineat amb els reptes de producció establerts pel pla REPowerEU. De fet, les estimacions existents sobre el potencial espanyol de biogàs donen valors més alts que els plantejats. Per exemple, l’IDAE estima un potencial disponible actual d’uns 34 TWh/any (3 vegades més que l’objectiu de producció fixat pel PNIEC 2021-2030), mentre que altres informes recents[7] eleven aquest potencial a 137 TWh/any (10 vegades més que no pas l’objectiu).
Tot i que Espanya té actualment només 5 plantes de producció de biometà operatives, assolint els 95 GWh el 2020[8], cosa que representa només l’1,2% de la producció nacional total de biogàs, el país es posiciona potencialment com un dels actors principals de biometà a nivell europeu per assolir els objectius europeus. S’estima un potencial de producció de 4 MMC el 2030 i de fins a 20 MMC el 2050, cosa que situaria Espanya només per darrere de França i Alemanya (líder europeu amb 242 plantes de biometà el 2020)[9].
No obstant això, hi ha diverses barreres per a la producció de biometà a Espanya. En primer lloc, el nombre de plantes de biogàs espanyoles (146 instal·lacions de biogàs el 2020) és menor comparat amb altres països com Alemanya, França i Itàlia (> 1.700 plantes de biogàs el 2020 a Itàlia, per exemple)[10]. Això malgrat que Espanya és un país amb una agricultura i un sector alimentari important i, per tant, amb recursos de bioresidus potencialment utilitzables per a la digestió anaeròbica. La manca de plantes de biogàs també significa manca de plantes de refinació de biometà. Un altre obstacle potencial és que la viabilitat financera de la conversió de biogàs en biometà depèn de la quantitat de biometà produït, ja que això afecta el rendiment del sistema de cogeneració i l’equilibri entre despeses i ingressos. Quan es converteixen grans quantitats de biogàs en biometà, la calor proporcionada pel sistema de cogeneració durant la temporada d’hivern podria no ser suficient per mantenir els digestors a la temperatura desitjada, cosa que requeriria la integració de gas natural. A més, la quantitat d’energia elèctrica extreta de la xarxa augmenta amb la mida de la planta de tractament[11]. La mida òptima del sistema de refinació del biogàs també depèn en gran mesura del preu de venda del biometà, del subministrament de bioresidus (major quantitat i qualitat dels bioresidus recollits separadament correspon a major biogàs generat), de la demanda energètica de la digestió anaeròbica i de la infraestructura existent de la xarxa, així com de la demanda de l’usuari final. Així mateix, per fomentar la producció i ús de biometà cal desenvolupar un sistema per garantir l’origen del biometà i simplificar i estandarditzar els procediments administratius per a la construcció de plantes de generació de biogàs i de producció de biometà. Entre altres barreres, es pot esmentar la necessitat d’augmentar la capacitat de les plantes de digestió anaeròbica existents per tenir prou biogàs disponible per convertir-lo en biometà. També cal tenir en compte que aquest tipus d’inversió a nivell nacional no té incentius financers i seguretat de planificació per a inversions a llarg termini, especialment per a les pimes. Els ingressos per vendes també poden ser una altra barrera, ja que el biometà hauria de tenir un preu de mercat més baix que el gas d’origen fòssil.
Els mecanismes de subsidi, així com un marc regulador i fiscal que afavoreixi les aplicacions no elèctriques del biogàs, podrien ser motors fonamentals per al desenvolupament del mercat del biometà. Mecanismes com la reducció d’impostos per recolzar el biogàs i el biometà quan s’utilitza com a combustible per a vehicles o els descomptes als peatges per injectar biometà a la xarxa de gas natural poden ser claus. També introduir mesures que obliguin a barrejar una determinada quota de biometà amb la quota total de gas podria ser un altre factor clau. A més, per atraure inversors cal garantir el model de negoci de producció de biometà.
L’expansió a escala industrial també requereix un marc regulador estable, el suport de les institucions locals i la inversió. El marc espanyol de suport a la producció de biogàs i biometà encara és jove: només recentment (el 2022) es va actualitzar el marc regulador del biogàs amb la publicació del Full de Ruta del Biogàs. Al juliol 2022 el MITERD va obrir la primera convocatòria d’ajuts per a projectes singulars d’instal·lacions de biogàs, amb càrrec als fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per un import total de 150 milions d’euros per a projectes a fons perdut de aprofitament energètic de residus orgànics que potenciïn l’economia circular a executar abans del 31 d’octubre del 2025[12]. A més, Espanya té previst implantar un sistema de garantia d’origen de gasos renovables el primer semestre del 2023 per facilitar la introducció al mercat del biometà.
Tot i que l’actual nivell nacional de producció i aplicació d’aquesta font neta i renovable sigui molt limitat, el seu potencial enorme ha de ser impulsat en els propers anys de manera clara. Això requerirà una revisió completa dels plans estratègics nacionals, una regulació que agilitzi els procediments per executar noves plantes i connectar-les a la xarxa i el suport financer per portar a escala industrial les tecnologies capdavanteres de producció de biometà desenvolupades a Espanya. Amb aquestes premisses, i en el context de la transició energètica, serà possible el desenvolupament del mercat del biometà, també a Espanya.
—
[1] https://energy.ec.europa.eu/topics/renewable-energy/bioenergy/biomethane_en
[2] https://www.iea.org/reports/outlook-for-biogas-and-biomethane-prospects-for-organic-growth/an-introduction-to-biogas-and-biomethane
[3] https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/priorities-2019-2024/european-green-deal/repowereu-affordable-secure-and-sustainable-energy-europe_en
[4] https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=CELEX:52022SC0230&from=EN
[5] https://energia.gob.es/es-es/Novedades/Documents/00HR_Biogas_V6.pdf
[6] https://www.miteco.gob.es/es/prensa/pniec.aspx
[7] https://estudio-biometano.sedigas.es/wp-content/uploads/2023/01/sedigas-informe-potencial-biometano-2023.pdf
[8] https://www.fundacionnaturgy.org/publicacion/el-biogas-y-el-biometano-como-palanca-clave-en-la-descarbonizacion-de-la-economia-espanola/
[9] https://www.retema.es/revista-digital/especial-bioenergia-8
[10] https://www.ieabioenergy.com/wp-content/uploads/2021/11/CountryReport2021_Italy_final.pdf
[11] Baccioli, A., Ferrari, L., Guiller, R., Yousfi, O., Vizza, F. & U. Desideri (2018): Feasibility Analysis of Bio-Methane Production in a Biogas Plant: A Case Study. Energies 2019, 12(3), 473; https://doi.org/10.3390/en12030473
[12] https://www.retema.es/revista-digital/especial-bioenergia-8