Dr. Luís Campos Rodrigues i Dr. Ignasi Puig Ventosa | ENT
Setembre 2017
Les plantes de tractament de la fracció orgànica de residus municipals (FORM) recollida selectivament, a més de l’objectiu de gestió d’aquesta fracció, tenen com a finalitat generar un compost de qualitat satisfactòria per al seu ús com a fertilitzant en activitats com l’agricultura i la jardineria.
La qualitat d’aquest producte es veu influïda per diversos factors, entre altres, la presència d’impropis, és a dir, de materials no biodegradables com ara vidre, metalls, plàstics, residus especials (p.e. bateries, medicines), etc. Això s’explica pel potencial que tenen els impropis de transferir contaminants al compost, així com de dificultar els processos de tractament (p.e. contribuint al mal funcionament de la maquinària) i, per tant, d’influir negativament en la qualitat del compost.
L’any 2006 l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va començar a realitzar una caracterització trimestral dels circuits de recollida selectiva de FORM existents a Catalunya, disposant d’informació sobre la quantitat de la FORM recollida, així com del seu contingut detallat a nivell d’impropis. Aquesta sèrie de dades va ser analitzada en un primer estudi realitzat per ENT i centrat en la identificació dels principals factors que determinen la presència d’impropis a la FORM. Entre els resultats principals de l’estudi, es van identificar factors d’ordre socioeconòmic i característiques dels models de recollida (p.e. la recollida porta a porta o l’impuls de les bosses compostables) que expliquen el nivell desigual d’impropis a la FORM recollida pels municipis.
A més, des de l’any 2010, l’ARC també disposa d’una base de dades que inclou les característiques tècniques de 21 plantes de tractament de la FORM de Catalunya (p.e. capacitat tècnica de tractament, tipus de tecnologia, durada dels processos de descomposició de la FORM i maduració del compost, etc.), així com diversos paràmetres de qualitat del compost (p.e. conductivitat elèctrica, grau d’estabilitat, presència de metalls pesants, pH, etc.).
A partir de les bases de dades anteriors, i considerant el període comprès entre 2010 i 2014, es va realitzar un nou estudi centrat en l’anàlisi estadística de l’efecte dels impropis i d’altres variables en la qualitat del compost, mesurada a partir de les següents variables: nivells de metalls pesants (zinc, plom, coure), conductivitat elèctrica i test d’autoescalfament. Aquest treball va ser encarregat per l’ARC i desenvolupat per ENT Environment & Management i pel Dept. d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) de la UPC.
Entre els seus principals resultats, es va observar que el compost presenta, a nivell general, un bona qualitat, tot i que existeixen algunes diferències entre les plantes analitzades. El nivell mitjà d’impropis presents a la FORM tractada es va situar en el 13,9%, amb preeminència de plàstics, bosses de plàstic i paper. El desenvolupament de diversos models de regressió va permetre verificar quantitativament l’efecte negatiu dels impropis, tant de forma agregada com específica (p.e. bosses de plàstic, impropis especials), en totes els paràmetres de qualitat analitzats.
Els dos estudis citats proven la relació entre les característiques del model de recollida i el nivells d’impropis, i al seu torn la relació entre el nivell d’impropis i la qualitat del compost.
Els principals objectius europeus sobre residus (l’objectiu del 50% de reciclatge derivat de la Directiva Marc de Residus i sobre la reducció d’aportacions de residus biodegradables a abocador) impulsen la recollida selectiva i tractament de la FORM, però no impulsen la qualitat dels materials recollits i dels productes obtinguts. I ambdós temes són importants, perquè el cicle no es tanca si el compost no té la qualitat necessària i, per tant, comporta certa dispersió de contaminants.
En aquest sentit, hi ha oportunitats de millora de la qualitat de la FORM recollida selectivament, per exemple, a partir de la (continuada) promoció de la necessitat d’una bona separació en origen a les llars i altres productors de residus municipals, i de models de recollida que promoguin la reducció dels impropis, com ara la recollida selectiva porta a porta. Per últim, hi ha oportunitats de millora del coneixement de l’efecte dels impropis i d’altres aspectes associats a les característiques de les plantes de tractament en la qualitat del compost.
Benvolgut Ignasi, Fins avui no havia llegit aquesta informació sobre l’estudi que vau realitzar en el seu dia. He començat a llegir amb ganes per saber més sobre els impropis i el seu efecte en el compost. Esperaba trobar l’anàlisis planta per planta de la qualitat del compost però m’he quedat amb les ganes de saber-ho.
Disposes d’aquesta informació?
Salut
L’analisi inclou tambe l’impacte dels processos de tractament realitzats aixi com la propia tipologia i les caracteristiques de les plantes de compostatge, sobre la qualitat d’aquest producte. Avaluar la influencia de la presencia d’impropis a la fraccio organica dels residus municipals sobre la qualitat del compost que s’obte del seu tractament en plantes de compostatge i digestio anaerobia a Catalunya.