Anna Martínez | ENT
L’economia circular guanya popularitat sota l’objectiu d’avançar cap a societats més sostenibles i abordar els desafiaments socioecològics actuals, i s’està implantant a tot el món a diferents escales. Des d’empreses que desenvolupen models de negoci o projectes basats en economia circular fins a estratègies nacionals, estratègies locals de ciutats o regions. Tanmateix, el concepte d’economia circular és qüestionat, sovint poc clar o no clarament definit, per la qual cosa la seva implementació pràctica és un desafiament significatiu[i]. Si ens centrem en el rati de materials que provenen de residus (rati d’ús de material circular) es calcula que aquest valor es troba al voltant del 10%[ii] a Europa, valor que sembla baix com per a poder anomenar l’economia com a circular.
A Europa, cada vegada són més les ciutats que es proposen tirar endavant una estratègia local en economia circular. A nivell europeu trobem exemples de ciutats com Amsterdam[iii], Copenhaguen[iv], París[v] o Londres[vi] que han desenvolupat les seves pròpies estratègies circulars.
A l’informe Declaració de Ciutats Circulars[vii], es presenten i s’analitzen iniciatives d’estratègies de 40 ciutats europees. En aquest informe, s’identifiquen 8 tendències de com s’aplica l’economia circular a les ciutats europees, entre les quals destaquen la contractació pública amb criteris d’economia circular, projectes d’innovació, l’empoderament de la ciutadania, sistemes agroalimentaris locals o el foment de la circularitat en la construcció.
En l’estat espanyol, a més de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular[viii], hi ha vàries estratègies a escala de comunitat autònoma (Castella i Lleó, Castella la Mancha, Catalunya, Euskadi, Extremadura, Galicia i Navarra) i, pel que fa a ciutats, trobem les recents estratègies de les ciutats de Murcia[ix] i Valladolid[x].
L’objectiu principal d’una estratègia d’economia circular a la ciutat és mantenir els productes, materials i recursos durant el major temps possible a l’economia alhora que es redueix la generació de residus. Tot i això, moltes estratègies d’economia circular de ciutats es concentren en accions al final del cicle, com la recuperació o reciclatge, i les accions de reducció del consum i prevenció sovint queden en un segon terme[xi].
Segons la Comissió Europea[xii], les ciutats són un marc ideal per desenvolupar aquest tipus d’estratègies gràcies a la seva proximitat a la ciutadania, als proveïdors de serveis i les empreses. No obstant les ciutats tenen un paper important com a centres de producció i consum, es desconeix en gran mesura si les iniciatives d’economia circular locals faran assolir els objectius de circularitat, ja que aquestes polítiques urbanes d’economia circular han estat poc estudiades i analitzades[xiii].
Per a una gestió circular, racional i eficient dels recursos d’una ciutat (sòl, aigua, energia, infraestructures, béns, etc.) cal diferenciar aquells recursos que es poden gestionar de forma circular a nivell ciutat d’aquells on la seva circularitat té una altra escala i caldrà una coordinació amb estratègies regionals o estatals. Així, l’economia circular a les ciutats ha d’implicar una col·laboració entre tots els agents (indústries, comerços, consumidors, responsables polítics i ciutadania) que permeti una reestructuració de la ciutat en diverses direccions: desenvolupar energies renovables, impulsar models d’economia col·laborativa per compartir recursos i allargar la vida útil dels productes, impulsar l’ecodisseny i fabricar aparells fàcilment reparables, recuperar al màxim els residus per obtenir matèries primeres secundàries, etc.
Les polítiques d’economia circular urbanes tenen impacte en els fluxos de recursos, residus i materials[xiv], per això és important reconèixer els principals límits i oportunitats que tenen les ciutats en el desenvolupament i la implementació de polítiques d’economia circular. No s’ha d’oblidar que les ciutats estan limitades pels contextos territorials i regionals on s’ubiquen.
Amb tot això, es fa evident que és una tasca complexa per a una ciutat definir quines combinacions d’iniciatives d’economia circular poden ajudar a avançar cap a la sostenibilitat. L’economia circular aplicada a nivell de ciutat encara necessita recorregut, així doncs, treballar en una bona estratègia adaptada a les característiques reals de la ciutat l’aproparà a ser més sostenible a nivell ambiental, social i econòmic.
—
[i] Korhonen, J., Nuur, C., Feldmann, A., & Birkie, S. E. (2018). Circular economy as an essentially contested concept. Journal of cleaner production, 175, 544-552. DOI: doi.org/10.1016/j.jclepro.2017.12.111
[ii] European Environmental Agency, (2023). How far is Europe from reaching its ambition to double the circular use of materials? Disponible a: https://www.eea.europa.eu/publications/how-far-is-europe-from
[iii] Amsterdam Circular 2020-2025 Strategy.
[iv] Circular Copenhagen. Resource and Waste Management Plan 2019-2024.
[v] Paris Circular Economy Plan 2017-2020.
[vi] London’s Circular Economy route map 2017-2036.
[vii] Circular Cities Declaration. Report 2022
[ix] Estrategia Regional de Economía Circular de Murcia
[x] Plan de Acción de Economía Circular de Valladolid 2021-2023
[xi] Vanhuyse, F., Haddaway, N. R., & Henrysson, M. (2021). Circular cities: an evidence map of research between 2010 and 2020. Discov. Sustain. 2021 21 2, 1–17. DOI: doi.org/10.1007/s43621-021-00059-2
[xii] https://commission.europa.eu/eu-regional-and-urban-development/topics/cities-and-urban-development/priority-themes-eu-cities/circular-economy-cities_es
[xiii] Calisto Friant, M., Reid, K., Boesler, P., Vermeulen, W. J., & Salomone, R. (2023). Sustainable circular cities? Analysing urban circular economy policies in Amsterdam, Glasgow, and Copenhagen. Local Environment, 1-39. DOI: https://dx.doi.org/10.1080/13549839.2023.2206643 .
[xiv] Lucertini, G., & Musco, F. (2020). Circular urban metabolism framework. One Earth, 2(2), 138-142. DOI: doi.org/10.1016/j.oneear.2020.02.004