Míriam Galindo Fernàndez | ENT medi ambient i gestió
El sector tèxtil és un dels sectors econòmics amb major impacte ambiental, sent el segon més consumidor d’aigua i el responsable del 8-10% de les emissions de CO2 a nivell global (UN Environment Programme, 2019)[1]. Un altre dels grans impactes del sector és la generació de residus, agreujat notablement pel creixement en els darrers any de la moda ràpida, que provoca un elevat consum de peces de roba barates, de baixa qualitat i amb un baix índex d’ús. Segons les dades recollides en el document Estrategia para la circularidad y sostenibilidad de los productos textiles de la Comissió Europea, s’espera que d’aquí al 2030 el consum de productes tèxtils i de sabates s’incrementi un 63%, passant de les 62 milions de tones anuals consumides a 102[2].
A Catalunya, segons l’Agència de Residus de Catalunya, cada persona consumeix entre 21,5 i 26 kg de roba per any, però només un 12% dels residus tèxtils es recullen selectivament. És a dir, que gran part del 88% restant és incinerat o portat a un abocador, perdent així la possibilitat de mantenir o reintroduir aquests recursos en el sistema productiu.
Quan parlem de residus tèxtils és necessari diferenciar entre residus de teixits pre-consum (residus de fabricació) i teixits post-consum. El 95% dels residus tèxtils reciclats són pre-consum, degut a que és molt més fàcil el reciclatge perquè es pot separar per fibres i per colors. En canvi, els teixits post-consum presenten una major dificultat per ser reciclats degut a la necessitat de separar les fibres, que a més porten tints i acabats.
Davant la situació actual i la previsió de creixement d’aquests residus, calen millores per incrementar la reutilització i el reciclatge d’aquests, prioritzant sempre la reutilització (tal i com estableix la jerarquia dels residus), és a dir, reciclant només allò que no sigui viable reutilitzar. En ambdós casos, dues fases clau del cicle de vida de la roba en les quals és necessari actuar són la fase de disseny i producció, i la fase de gestió del residu. En la fase de disseny i producció és necessària la fabricació de peces de millor qualitat i major durabilitat, que permetin una major reutilització, i un disseny que tingui en compte el seu reciclatge, ja que per exemple la barreja de teixits diferents o la presència de substàncies tòxiques o d’elements decoratius dificulta molt aquest procés. En el cas de la gestió del material com a residu, caldrà incrementar la dotació d’infraestructures i la tecnificació d’aquestes per a dur a terme la recollida i selecció dels materials per a ser reutilitzats, i el reciclatge en aquells casos en que no és viable la reutilització.
Però, a més d’aquest canvi a nivell productiu, és essencial que es produeixi un canvi a nivell social. Cal invertir l’estigma que encara existeix al consum de roba de segona mà per una consciència social que faci que el comportament mal valorat sigui el consum de moda ràpida.
Un punt important que influirà en l’evolució dels residus tèxtils en els propers anys, ha estat l’aprovació de la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular, en la qual s’aborda la problemàtica dels residus tèxtils des de quatre vessants:
- Obligació de tots els municipis a disposar d’un sistema de recollida dels residus tèxtils abans del 31 de desembre de 2024 (Article 25).
- Prohibició de la destrucció o eliminació d’excedents no venuts, destinant-los en primer lloc a canals de reutilització (Article 18).
- Establiment d’objectius generals de preparació per a la reutilització, en l’assoliment dels quals tindran un paper important els residus tèxtils (Article 26).
- Desenvolupament en el termini de 3 anys d’un règim de responsabilitat ampliada del productor per productes tèxtils (Disposició final setena).
Tot i que hi ha indicis de que es comença a actuar per reduir l’impacte ambiental que té l’elevat consum de roba amb normativa que regularà la seva recollida selectiva o que prohibeix la destrucció dels excedents per exemple, és necessari que des de la societat posem fre a aquest tipus de consum de moda ràpida. Hem de renunciar a aquest model de moda que promou un consum continuat i constant de productes barats i que infrautilitzem, i començar a fer un consum conscient d’aquests productes.
—
[1] https://www.unep.org/news-and-stories/press-release/un-alliance-sustainable-fashion-addresses-damage-fast-fashion
[2] https://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:9d2e47d1-b0f3-11ec-83e1-01aa75ed71a1.0009.02/DOC_1&format=PDF