Per tercer any consecutiu la Fundació ENT, amb el suport de les organitzacions Sciaena i Ecologistes en Acció, ha comparat i analitzat les comunicacions de la Comissió Europea sobre les pesqueries de la UE en línia amb el rendiment màxim sostenible (RMS). Aquest document, que analitza detalladament les comunicacions de la Comissió entre els anys 2015 i 2018, posa de relleu algunes inquietuds pel que fa a la metodologia emprada per part de la Comissió i senyala que el nombre de poblacions “en línia amb el RMS” es podria haver sobreestimat.
Per permetre la recuperació de les poblacions de peixos a nivells sostenibles, l’article 2.2 de la Política Pesquera Comuna (PPC) exigeix que l’índex d’explotació del rendiment màxim sostenible (RMS) s’assoleixi, si és possible, el 2015, i de forma progressiva i gradual com a molt tard el 2020 per a totes les poblacions. Però a dia d’avui -i després de quatre anys des de l’entrada en vigor de la PPC-, encara resulta molt difícil saber exactament el nombre de poblacions explotades a nivells sostenibles, és a dir, el nombre de límits de pesca o Totals Admissibles de Captura (TAC) en línia amb les recomanacions científiques.
Des de desembre de 2014, després de cadascun dels acords assolits pel Consell de ministres de pesca de la UE, la Comissió Europea publica una comunicació detallant el nombre de poblacions a l’Atlàntic Nord-oriental, Mar del Nord i Mar Bàltic que es consideren “en línia amb el RMS” per l’any següent. Ara bé, aquestes comunicacions, que són essencials per mesurar els avenços realitzats en l’establiment de límits de pesca sostenibles per part dels ministres de pesca, mostren incoherències importants que impedeixen analitzar realment el progrés realitzat de conformitat amb la PPC.
En concret, nombrosos TAC que s’han considerat “en línia amb el RMS” al 2015, 2016 o 2017, ja no consten en aquesta categoria al 2018. De fet, des de l’any passat, 8 TAC han perdut el seu estatus de “en línia amb el RMS”. D’altra banda, segons la Comissió, 15 nous TAC estan “en línia amb el RMS” en 2018. Però, al comparar-los amb comunicacions prèvies de la Comissió, 5 d’aquests 15 TAC ja havien estat enumerats com a mínim un cop en anys anteriors.
Tenint en compte les correccions incloses per la pròpia Comissió en les comunicacions, el nombre total de TAC “en línia amb el RMS” serien: 36 TAC a 2015, 38 TAC a 2016, 47 TAC a 2017 i 53 TAC a 2018. No obstant això, tal com es detalla en l’anàlisi realitzat, la Fundació ENT considera que aquestes xifres no són del tot correctes i que la Comissió podria haver sobreestimat el nombre de TAC “en línia amb el RMS” per a cada un dels anys avaluats, degut que:
i. Alguns límits de pesca s’han establert per sobre del consell científic sobre el RMS;
ii. ICES considera que l’informació disponible és inadequada per avaluar l’estat d’algunes poblacions en relació amb el RMS; i/o
iii. Alguns dels TAC enumerats no corresponen a un TAC o una població determinada.
Segons Lydia Chaparro, ecòloga marina de la Fundació ENT “aquesta tendència de dos passos endavant i un pas enrere, que apareix en cadascun dels anys que hem analitzat, planteja inquietuds sobre l’avanç progressiu i gradual exigit per llei a la PPC. La comunicació de la Comissió ha d’incorporar millores substancials, però el més destacable és que, a tan sols 2 anys per assolir la data límit del 2020, nombrosos límits de pesca continuen establint-se per sobre dels nivells sostenibles aconsellats. Si es pretén garantir una pesca amb futur, els Ministres de pesca de la UE han de realitzar progressos significatius per posar fi a la sobrepesca en línia amb els requisits de la PPC i, alhora, millorar el repartiment de les quotes mitjançant una distribució que tingui en compte criteris socio-ambientals”.