Sergio Sastre Sanz | ENT medi ambient i gestió
Els indicadors d’economia circular (EC) són al centre de la recerca i la pràctica de l’EC. Aquests indicadors tenen un valor conceptual en la mesura que delimiten els temes i qüestions relacionats amb “què és l’economia circular” en si mateixa. A més, els indicadors de l’EC són una eina bàsica per ajudar a dissenyar i supervisar la implementació de polítiques de EC.
Més enllà dels valors implícits i de la visió del món que acompanya el terme EC (Giampietro i Funtowicz, 2020), la creació d’indicadors en aquest marc continua una llarga tradició de mesurar la dimensió biofísica de l’economia (Helander et al., 2019; De Pascale et al., 2021). No és casualitat que la majoria dels indicadors clau de l’EC provinguin dels comptes de fluxos materials.
En aquest sentit, l’elaboració d’indicadors d’EC s’hauria de basar en els fructífers debats previs sobre indicadors integrats mediambientals-econòmics i la seva interpretació, agregació, etc. Hi ha un consens general que els fenòmens en la interfície dels sistemes ecològics i econòmics són complexos per naturalesa. I aquests sistemes complexos s’han d’abordar des d’una perspectiva multiescalar (Moraga et al., 2019). Per tant, els indicadors d’EC s’han d’enfocar a diferents escales.
A escala de la UE, el marc de seguiment sobre l’economia circular[1] ha evolucionat des de la seva creació el 2015 i la seva primera presentació el 2018, i ara sembla consolidat. Consta de 5 seccions temàtiques amb un total de 22 operacions/indicadors estadístics, alguns dels quals tenen subindicadors addicionals.
El marc de seguiment de la UE inclou dades a escala estatal per a alguns dels indicadors, i els propis estats membres han implementat els seus propis marcs de seguiment, adaptant els indicadors de la UE quan és necessari i ampliant-los quan és rellevant. Alguns exemples es troben a Espanya[2], França[3] i els Països Baixos[4].
Tanmateix, a escala regional hi ha una llacuna pel que fa als indicadors d’EC (Avdiushchenko i Zajaç, 2019; Bianchi, Cordella i Menger, 2023). Aquest fet resulta sorprenent, ja que diverses competències clau en matèria de EC recauen precisament a escala regional.
Aquesta llacuna té sentit. El nucli dels indicadors d’EC (per exemple, el consum material domèstic, la petjada de consum, la petjada material, la productivitat dels recursos) prové dels comptes de fluxos materials, i aquests comptes amb prou feines estan desenvolupats a escala regional (Sastre, 2021).
Recentment, algunes regions de la UE han superat aquestes barreres i han desenvolupat marcs de seguiment recolzats per comptes de fluxos materials regionals. El cas d’Espanya va demostrar que és possible construir comptes de fluxos materials regionals harmonitzats (Carpintero et al., 2015; Sastre, Carpintero i Lomas, 2017). Actualment, aquestes comptes estan disponibles per a les 17 regions espanyoles, tot i que les sèries temporals són antigues (1996-2010). A partir d’aquesta recerca, almenys tres oficines estadístiques regionals oficials han incorporat els comptes de fluxos materials en les seves operacions estadístiques. Aquest és el cas de Catalunya[5], el País Basc[7] i les Illes Balears[6]. D’aquestes, tant Catalunya[8] com el País Basc[9] han desenvolupat marcs d’indicadors de EC que inclouen indicadors de comptes de fluxos materials per supervisar les seves polítiques regionals d’EC.
Altres països també han mostrat interès a millorar els seus comptes biofísics per donar suport al seguiment de l’EC i al disseny de polítiques. Per exemple, Itàlia o la regió de Flandes ja compten amb els seus comptes de fluxos materials regionals per al seguiment de l’EC. I això també està passant fora de la UE, com és el cas d’Escòcia (Pratt, Lenaghan i Mitchard, 2016) o la Xina (Wang et al., 2019).
Els comptes de fluxos materials i els indicadors regionals d’EC són clau per a la implementació d’estratègies d’EC exitoses a tota la UE. De manera similar als esforços realitzats al voltant de l’any 2000, un intent d’harmonitzar els comptes de fluxos materials regionals a la UE contribuiria a una base més sòlida per a la presa de decisions. En calcular i publicar aquests comptes i incloure’ls en els seus marcs de seguiment de l’EC regionals, algunes regions de la UE ja han anticipat la seva utilitat i viabilitat.
Referències
Avdiushchenko, A. and Zajaç, P. (2019) ‘Circular economy indicators as a supporting tool for european regional development policies’, Sustainability (Switzerland), 11(11), pp. 1–22. Available at: https://doi.org/10.3390/su11113025.
Bianchi, M., Cordella, M. and Menger, P. (2023) ‘Regional monitoring frameworks for the circular economy: implications from a territorial perspective’, European Planning Studies, 31(1), pp. 36–54. Available at: https://doi.org/10.1080/09654313.2022.2057185.
Carpintero, Ó. et al. (2015) El Metabolismo Económico Regional Español. Edited by O. Carpintero. Madrid: FUHEM.
Giampietro, M. and Funtowicz, S.O. (2020) ‘From elite folk science to the policy legend of the circular economy’, Environmental Science and Policy, 109(April), pp. 64–72. Available at: https://doi.org/10.1016/j.envsci.2020.04.012.
Helander, H. et al. (2019) ‘How to monitor environmental pressures of a circular economy: An assessment of indicators’, Journal of Industrial Ecology, 23(5), pp. 1278–1291. Available at: https://doi.org/10.1111/jiec.12924.
Moraga, G. et al. (2019) ‘Circular economy indicators: What do they measure?’, Resources, Conservation and Recycling, 146(January), pp. 452–461. Available at: https://doi.org/10.1016/j.resconrec.2019.03.045.
De Pascale, A. et al. (2021) ‘A systematic review for measuring circular economy: The 61 indicators’, Journal of Cleaner Production, 281. Available at: https://doi.org/10.1016/j.jclepro.2020.124942.
Pratt, K., Lenaghan, M. and Mitchard, E.T.A. (2016) ‘Material flows accounting for Scotland shows the merits of a circular economy and the folly of territorial carbon reporting’, Carbon Balance and Management, 11(1), pp. 1–15. Available at: https://doi.org/10.1186/s13021-016-0063-8.
Sastre, S. (2021) Resources extraction, trade and waste management: a regional approach to the Spanish socioeconomic metabolism. Phd Thesis. Institut de Ciència i Tecnologia Ambeintals. Universitat Autònoma de Barcelona.
Sastre, S., Carpintero, O. and Lomas, P.L. (2017) ‘Material Flow Accounting and environmental pressures: exploring the role of trade at the regional level in Spain’, In progress [Preprint].
Wang, H. et al. (2019) ‘Regional material flow accounts for China: Examining China’s natural resource use at the provincial and national level’, Journal of Industrial Ecology, 23(6), pp. 1425–1438.
—
[1] https://ec.europa.eu/eurostat/web/circular-economy
[2] https://www.ine.es/infografias/medioambiente/economia_circular.htm
[3] https://www.statistiques.developpement-durable.gouv.fr/media/4636/download?inline
[4] https://www.pbl.nl/uploads/default/downloads/2021-pbl-icer2021_english_summary-4228_0.pdf
[5] https://www.idescat.cat/pub/?id=cfm&lang=en
[6] https://ibestat.es/estadistica/economia/cuentas-economicas/cuenta-de-flujos-de-materiales/
[7] https://en.eustat.eus/estadisticas/tema_286/opt_1/temas.html
[8] https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/empresa_i_produccio_sostenible/economia_verda/Obs-economia/bruixola_EC/on_estem/Catalunya-Circular-Informe-de-seguiment-240411.pdf