Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Hem recuperat el valor dels aliments?
| Notícies| 28/07/2020

Míriam Galindo Fernández | ENT medi ambient i gestió

Algunes persones potser es plantegen si aquest valor es va perdre en algun moment. Tenint en compte les xifres de malbaratament alimentari presentades pels estudis realitzats els últims anys, queda clar que hem anat oblidant-nos de la importància que tenen els aliments. Probablement aquest fet és la conseqüència d’haver-nos acostumat a tenir sempre disponibles tots aquells aliments que volem, independentment de la seva procedència o de l’època de l’any en què ens trobem. Això ha fet que pel camí ens oblidem que darrere de cada peça de fruita, de cada verdura, de cada aliment, hi ha una important inversió de recursos i el treball de moltes persones. El malbaratament alimentari no suposa tan sols un problema ambiental a causa dels recursos usats en la seva producció o en la seva gestió quan passen a ser un residu, sinó que també és un problema a nivell econòmic derivat dels recursos invertits en la seva producció.

El 2011 la FAO va publicar un estudi en el qual s’exposava que un terç dels aliments produïts anualment per al consum humà era malbaratat[i]. Aquesta dada va cridar l’atenció internacional i probablement va suposar un punt d’inflexió en la lluita contra el malbaratament alimentari, ja que a partir de llavors aquesta problemàtica va començar a incorporar-se a les agendes internacionals. Un exemple d’això és la seva incorporació per part de l’ONU a l’Agenda 2030, en la qual s’incorpora com un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i a nivell dels consumidors, i la reducció de les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita[ii].

Tot i ser una problemàtica ambiental de la qual s’ha parlat els últims anys i s’ha donat a conèixer a la societat, és possible que part de la ciutadania no conegui encara aquest concepte o no sigui conscient l’impacte que suposa. Les llars són el punt de la cadena de subministrament on es produeix el major percentatge de malbaratament alimentari, un 42% (Estratègia Más alimento, menos desperdicio. Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA)). Segons el “Panell de quantificació del malbaratament alimentari a les llars espanyoles” elaborat pel MAPA, el 2018 al 78% de les llars espanyoles es va produir malbaratament alimentari, essent aquest de 1.338.889 t d’aliments, dels quals un 84% van ser aliments sense utilitzar[iii].

Recentment s’han publicat els resultats d’un estudi realitzat amb l’objectiu d’avaluar les conseqüències econòmiques, nutricionals i mediambientals al llarg de la cadena de subministrament d’aliments espanyola en termes de malbaratament alimentari durant el brot de COVID-19[iv]. Es va analitzar el malbaratament alimentari que es va produir des del 9 de març fins el 12 d’abril de 2020, incloent les 4 primeres setmanes de confinament decretat durant l’estat d’alarma. Segons els resultats de l’estudi, el malbaratament alimentari global no es va incrementar, però sí hi va haver un increment de l’aportació per part de les llars (un 12,5%) derivat del tancament de les activitats de restauració.

Aquesta nova situació viscuda a les llars, en la qual tots els àpats es realitzaven a casa, va fer que es traslladés a les pròpies llars tota la responsabilitat de l’alimentació, fet que en molts casos ens ha portat a ser més conscients dels aliments que consumim. El procés d’elaboració dels aliments, a més de ser via de distracció dels més petits de la casa que van haver de substituir els parcs per l’elaboració de magdalenes i galetes, ens ha tornat a apropar als aliments i a gaudir de la seva elaboració.

Al seu torn, la por a la manca de subministrament d’aliments o l’escassetat de certs productes en comerços experimentat en alguns moments, ens ha portat a ser conscients de la dependència que tenim, de la seva importància i del seu valor. Potser aquesta por a una possible manca de disponibilitat d’aliments pot ser un dels motius del creixent interès per part de les famílies per la possibilitat d’autoabastir-se i de disposar d’aliments saludables, mitjançant la instal·lació de petits horts urbans en terrasses i balcons. La imatge de balcons amb tomaqueres s’ha tornat més habitual en les últimes setmanes.

Un altre dels canvis que s’han produït durant el confinament ha estat l’increment de la demanda de productes de proximitat. Hem après a valorar el producte local, a apreciar la qualitat dels productes que es cultiven a les probablement escasses zones agrícoles encara presents a les nostres ciutats i pobles.

Responent a la pregunta plantejada al títol, crec que una de les coses que ens ha aportat el confinament derivat de la pandèmia ha estat la recuperació del respecte i el valor que tenen els aliments. Ara ens queda plantejar-nos una altra qüestió, ¿serem capaços de mantenir la lliçó apresa, i no oblidar-nos del valor que tenen? Cal valorar les persones i el treball que hi ha darrere de la fabricació dels aliments, els recursos ambientals i econòmics invertits per fer possible que aquesta poma arribi a la nostra taula. Només sent conscients del valor que tenen els aliments serem capaços de posar fre a l’aberrant malbaratament alimentari que es dóna actualment a la nostra societat.