Itziar Müller | ENT medi ambient i gestió
La importància de la vegetació urbana
La vegetació urbana contribueix a la millora de la qualitat de l’aire, la regulació climàtica de les ciutats, la mitigació i adaptació al canvi climàtic, el manteniment de la biodiversitat i la prestació d’altres serveis socioambientals.
En l’actualitat, la tendència a renaturalitzar les ciutats a través de l’increment d’espais verds o l’establiment de façanes i cobertes verdes, entre d’altres elements d’infraestructura verda, és cada cop major.
De la mateixa manera, en un context de canvi climàtic i escassetat hídrica, els requeriments de manteniment de les zones verdes urbanes augmenten i, conseqüentment, els costos associats.
En aquest context, els ens locals sovint es troben amb dificultats per fer front als costos creixents, tant de manteniment del verd urbà com de desenvolupament de nous espais verds i elements d’infraestructura verda.
Mecanismes de finançament habituals
Els serveis de manteniment de parcs i jardins municipals constitueixen, habitualment, una de les despeses més rellevants en l’àmbit local.
Els ens locals utilitzen fonamentalment recursos propis de la caixa general per cobrir les despeses de manteniment dels seus espais verds. Alhora, en municipis grans, els ingressos sovint es complementen amb concessions i llicències d’ocupació de la via pública (p.e., guinguetes), lloguers d’espais per a esdeveniments (p.e., festivals, festes o rodatges) o tarifes d’accés a determinats espais públics, entre d’altres.
Pel que fa a la creació de nous espais verds, és habitual que es sol·licitin ajuts o subvencions puntuals per al seu desplegament.
Altres instruments de finançament possibles
Paral·lelament, existeixen opcions de finançament complementàries que ja s’utilitzen en algunes ciutats europees i de l’Estat però que no estan àmpliament esteses en el territori.
En aquest sentit, s’identifiquen casos de compensació financera de les empreses en funció de la seva petjada de carboni, campanyes de donació i participació ciutadana, emissió de bonus verds per finançar projectes de verd urbà, ús innovador dels pressupostos públics per tal de comptar amb més recursos públics provinents d’altres àrees i serveis (p. e., recursos del sector sanitari, per la repercussió que tenen els espais verds en la salut), millora de la gestió dels ingressos existents o increment de tributs i valoració de nous tributs, entre d’altres.
Així doncs, i per tal de contribuir a resoldre les dificultats econòmiques dels ens locals quant al manteniment i creació d’espais verds, seria convenient efectuar una anàlisi, en cada cas concret, de l’estructura de costos i del flux d’ingressos, així com també de l’aplicació de tributs, per tal d’avaluar els potencials de millora dels instruments de finançament existents i la viabilitat d’aplicar-ne de complementaris.