Irene Castells, Pablo Pellicer, Ignasi Puig | Fundació ENT
Les entitats locals juguen un paper central en la gestió dels residus municipals, havent d’utilitzar totes les eines al seu abast per augmentar la recollida selectiva, i així contribuir a obtenir més nivells de reciclatge.
Les eines econòmiques i fiscals poden ser un eix fonamental per a això, i són centrals tant per al finançament adequat dels serveis com per generar incentius cap a una gestió més eficient. No en va, la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular, atorga més importància a la fiscalitat municipal. Així, entre d’altres aspectes, s’estableix pel 2025 l’obligatorietat de comptar amb figures recaptatòries específiques de residus a nivell local, siguin taxes o prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari. A més, aquestes figures hauran de cobrir completament els costos del servei de gestió de residus.
Per abordar aquests reptes convé conèixer quina és la situació actual de la fiscalitat dels residus municipals a Espanya.
Des de l’Observatori de la Fiscalitat dels Residus (OFR)[1], impulsat per la Fundació ENT, portem anys elaborant informes que pretenen posar llum sobre aquestes qüestions. Així, les properes setmanes publicarem la caracterització de les taxes de residus a Espanya per al 2022[2]. L’informe posa de manifest l’heterogeneïtat que predomina, tant a la dimensió qualitativa de la seva articulació mitjançant bases imposables o beneficis fiscals, com a la dimensió quantitativa que configura les quotes i els graus de cobertura del servei.
Si bé la utilització de taxes de residus o altres figures recaptatòries específiques està àmpliament estesa a Espanya (són presents al 97,6% dels municipis analitzats), únicament el 14,4% de les figures analitzades són de titularitat supramunicipal (p.e. mancomunades). Aquest aspecte indica que encara hi ha un marge ampli per a l’aprofitament de les economies d’escala, reduint així el cost de gestió tributària. Així mateix, l’import mitjà de les quotes domèstiques per al 2022 és de 92,5€ anuals per llar. Hi ha hagut un increment mitjà del 2,7% a la mitjana de la quota domèstica respecte l’any anterior, molt inferior a l’increment del 6,1% de l’IPC des del gener del 2021 al gener del 2022.
D’altra banda, la ja esmentada Llei 7/2022 introdueix, per primer cop en el context estatal, el concepte de pagament per generació (“pay as you throw”). Aquesta introducció, si bé no té un caràcter obligatori, suposa un salt qualitatiu per incentivar la separació en origen dels residus reciclables i per a la reducció dels residus barrejats. Tot i això, el nombre d’experiències de pagament per generació a Espanya és encara molt petit. Per contra, l’estudi de l’OFR per 2022 posa de relleu la presència significativa de quotes fixes entre les entitats locals espanyoles (47,5% dels municipis analitzats).
També els beneficis fiscals amb motivació ambiental són escassament presents, denotant novament un ampli marge de millora per incentivar bones praxis en matèria de gestió de residus entre els usuaris.
A nivell comercial, la diferenciació de les quotes està molt més consolidada (92,6% dels municipis de la mostra), i és comú definir les quotes en funció de la categoria comercial i la superfície. Tot i això, són infreqüents els beneficis fiscals que incentivin les bones pràctiques ambientals. Aquest fet suggereix que el potencial que presenten les figures recaptatòries específiques per millorar la gestió dels residus no està prou explotat.
En conjunt, la nova Llei 7/2022 atorga la responsabilitat als ens locals d’adequar les seves figures recaptatòries a un horitzó més ambiciós en matèria de gestió de residus i fer-ho com a molt tard el 2025. En aquest sentit, la Llei, encara que arriba tard i en alguns punts pateix manca d’ambició, suposa un pas endavant en aquesta matèria en concret, i les obligacions previstes sobre taxes de residus i altres figures recaptatòries suposaran un repte a curt termini per a la gran majoria de les entitats locals.
—
[1] Es poden consultar al següent enllaç: https://www.fiscalitatresidus.org
[2] On s’analitzen les taxes o les altres figures recaptatòries específiques de residus domiciliaris i comercials de 125 municipis d’Espanya.