Ahir el Govern espanyol va aprovar una sèrie de vedes temporals i permanents en el marc del Pla plurianual per a la pesca demersal a la Mediterrània amb l’objectiu de contribuir significativament a la recuperació de les principals espècies pesqueres demersals de la Mediterrània.
Segons la Fundació ENT, la proposta aprovada és insuficient i ha de ser reforçada de manera urgent. Ha d’apostar més decididament per àrees de tancament permanent, més grans i ubicades a les zones amb més valor ecològic.
Moltes vegades la proposta designa àrees massa petites i mal ubicades i no aposta suficientment pel tancament permanent, única mesura per permetre una autèntica recuperació de l’ecosistema marí. Com a conseqüència, el pla no podrà contribuir significativament a la millora de la situació dels estocs pesquers. La Fundació ENT sol·licita, doncs, que el Govern prengui mesures urgents per reforçar la proposta actual i així evitar desaprofitar el potencial d’una eina imprescindible per a la recuperació dels nostres mars.
Segons la FAO, la mar Mediterrània és la regió del món que més pateix de la sobrepesca. Aquesta sobreexplotació continua i els impactes ambientals de les arts utilitzades ja han fet malbé greument els seus ecosistemes i les poblacions de peixos que en depenen, en bona part de les aigües espanyoles.
Però és possible revertir la situació si es prenen les mesures adequades.
Una de les mesures de gestió amb més potencial és la creació de zones de recuperació marina, és a dir zones sense pesca on es permet que l’ecosistema marí desenvolupi tot el seu potencial i es recuperin tant els recursos pesquers com els hàbitats marins.
A les darreres dècades s’han creat centenars de zones de tancament permanent a tot el món. La Mediterrània no és una excepció, i ja té en funcionament alguns casos d’èxit com ara la la Zona de Restricció Pesquera (FRA) de Jabuka/Pomo Pit a l’Adriàtic central.
L’anàlisi detallada es pot trobar a l’enllaç a dalt.
Miquel Ortega, coordinador de l’àrea marina de la Fundació ENT: “Les zones de tancament permanent per a la recuperació de l’ecosistema marí i les poblacions pesqueres són una eina imprescindible per a la recuperació dels nostres mars, contribuint així al compliment del que estableix l’estratègia de la UE sobre la biodiversitat 2030 en què s’estableix que cal protegir almenys el 30% de la superfície marina i un 10% de protecció estricta. Però la proposta aprovada ahir es queda curta i no suposarà un canvi significatiu. Necessitem urgentment que el Govern doni una clara prioritat a la protecció a llarg termini de les àrees de més alt valor ecològic com el Delta de l’Ebre”.