Pablo Pellicer | ENT medi ambient i gestió
Santiago Gorostiza ens detallava, a la darrera editorial de la revista Ecología Política[1], com la guerra i les estructures militars generen una profunda destrucció ambiental que és inseparable dels danys socials. Malauradament, durant el darrer mes hem vist com aquesta realitat es torna encara més crua: a més de l’enorme pèrdua de vides humanes, els atacs d’EEUU-Israel sobre infraestructures energètiques de l’Iran agreugen la catàstrofe sobre la salut humana i ambiental a llarg termini, tant a escala regional com global[2],[3].
De fons, com sempre, els combustibles fòssils. Són el principal motor que mou la geopolítica i els mercats globals. I cada cop són més crítics: d’acord amb dades de l’Agència Internacional de l’Energia[4], pel 2024, al voltant del 80% de la producció global de petroli i del 90% de la de gas natural s’extreia de jaciments que ja havien sobrepassat el seu pic de producció. La guerra a l’Iran, amb el tancament de l’estret d’Ormuz, no ha fet més que tensar aquesta realitat.
Tot i que la dependència espanyola del petroli i del gas que passa per aquest estret és baixa[5], no han trigat a notar-se els efectes de la guerra i, d’una manera especialment significativa, als aliments que consumim[6]. No és només perquè el transport o l’electricitat tinguin costos que s’arrosseguin a la cadena de valor alimentari, sinó perquè gran part dels fertilitzants químics que multipliquen els rendiments agrícoles es fabriquen gràcies al gas natural barat. Sense aquest gas, i en un context de creixent especulació[7], el cost del fertilitzant s’enfila i es trasllada a l’alça al preu dels aliments[8].
Però és més que una qüestió de mercats: és una qüestió de drets bàsics. Quan els preus dels aliments bàsics augmenten sense control, es vulnera el dret a una alimentació adequada i s’amplien les desigualtats socials. No en va, des de fa anys s’observa la tendència de les famílies a consumir menys quantitat i qualitat d’aliments, alhora que augmenta la seva despesa alimentària[9]. Així les coses, cal repensar polítiques i alternatives que continguin l’augment desorbitat de preus, protegint tant a qui consumeix com a qui produeix els aliments (sovint, atrapats entre costos de producció disparats i preus en origen que no compensen) i, alhora, reduint la dependència de combustibles fòssils. Perquè, tal i com assevera Javier Guzmán[10], no hi ha seguretat alimentària sense sobirania energètica i sense sobirania alimentària.
En aquest context, esdevé imprescindible enfortir la transició agroecològica com a via per reduir la dependència dels combustibles fòssils i construir sistemes alimentaris més resilients i justos. Això passa, entre d’altres, per projectes que fomentin el salt d’escala en canals curts de comercialització que acostin la producció al consum, reduint intermediaris i assegurant preus més dignes tant per a qui produeix com per a qui consumeix. Alhora, cal reforçar les relacions de confiança i corresponsabilitat entre pagesia i ciutadania, generant xarxes locals que sostinguin l’alimentació com un bé comú. Amb aquesta voluntat s’articula el recent Pacte per a la Sobirania Alimentària, discutit a Girona aquest passat 21 de març[11], i és que urgeix una transformació integral de tota la cadena alimentària cap a models més sostenibles, democràtics i arrelats al territori. Ara és l’hora.
—
[1] “Ecología necropolítica de la militarización: guerra, militarismo verde y ecocidio”: https://www.ecologiapolitica.info/editorial-militarizacion/
[2] “Two weeks of war in Iran unleashed more carbon pollution than Iceland does in a year”: https://climatecommunityinstitute.substack.com/p/iran-war-pollution
[3] “El impacto medioambiental de la guerra: «Es una contaminación sistémica»”: https://www.rtve.es/play/audios/mediodia-en-rne/impacto-medioambiental-guerra-contaminacion-sistemica/16986320/
[4] “The implications of Oil and Gas Field Decline Rates”: https://iea.blob.core.windows.net/assets/9ea2076e-5a0d-4a0d-9767-a1eec20aff23/TheImplicationsofOilandGasFieldDeclineRates.pdf
[5] “Transición asegura que solo el 5% del petróleo y el 2% del gas que consume España pasan por el estrecho de Ormuz”: https://elpais.com/economia/2026-03-02/el-gobierno-asegura-que-solo-el-5-del-petroleo-y-el-2-del-gas-que-consume-espana-pasa-por-el-estrecho-de-ormuz.html
[6] “Estos son los alimentos que más han subido de precio en Catalunya: algunos superan el 30%”: https://www.elperiodico.com/es/economia/20260322/guerra-iran-subida-precio-cataluna-alimentos-gasolina-estrecho-ormuz-medidas-gobierno-espana-dv-128026199
[7] “Informe de COAG. Subida especulativa de gasóleo agrícola y fertilizantes”: https://chil.me/download-file/6b14afd5-7683-4319-8f58-26f4c77b6ab2
[8] “No sólo el Petróleo: por qué la guerra en Irán afectará a los alimentos”: https://www.eldiario.es/economia/no-petroleo-guerra-iran-afectara-alimentos_129_13052554.html
[9] “Los hogares gastan un 7,5% más en alimentación pese a consumir menos”: https://www.eleconomista.es/economia/noticias/12917570/07/24/los-hogares-gastan-un-75-mas-en-alimentacion-pese-a-consumir-menos.html
[10] “Guerra, gas y hambre: la onda expansiva del conflicto en Oriente Medio en el sistema alimentario”: https://www.elsaltodiario.com/opinion/guerra-gas-hambre-onda-expansiva-del-conflicto-oriente-medio-sistema-alimentario
[11] “Un Pacte per la Sobirania Alimentària per transformar tota la cadena”: https://xes.cat/infoxes/2026/03/23/un-pacte-per-la-sobirania-alimentaria-per-transformar-tota-la-cadena