Climate Change and Adaptation in Rural Areas: An Integrated Case Study of Winter Tourism and Mountain Agriculture in the Catalan Pyrenees

El Pirineu català ha estat exposat a canvis ràpids i radicals sobre l’ús del sòl en un termini de temps molt curt. Ara, com a ecosistema mediterrani de muntanya vulnerable, ha de adaptar-se més ràpidament al canvi climàtic que els Alps europeus. Les accions d’adaptació aniran de la mà amb un major consum de sòl i un augment de la pressió sobre els ecosistemes hídrics causa de la necessitat d’aigua (per exemple, canons de neu, piscines cobertes). Per tant, el desafiament de l’adaptació al canvi climàtic en el turisme d’hivern donarà lloc a un esgotament dels recursos naturals i generarà conflictes sobre l’ús del sòl. En alguns pobles l’ús del sòl produeix conflictes entre l’ús dels prats (utilitzat anteriorment per mantenir les explotacions agrícoles i ramaderes) i el desenvolupament de la infraestructura turística (urbanització, estacions, carreteres, etc.). Això porta a la marginació de les activitats primàries i la pèrdua dels recursos agrícoles i ramaders. No obstant això, a causa del canvi climàtic algunes activitats agrícoles poden arribar a ser més productives. Això pot conduir a una re-avaluació de les diverses funcions de l’agricultura en zones de muntanya, més enllà de la producció d’aliments. Diversos investigadors han posat l’accent en la necessitat de mantenir l’agricultura i la ramaderia de muntanya en els models de desenvolupament basats en el turisme. però la conservació del paisatge en zones de muntanya només es pot garantir mitjançant el manteniment dels assentaments, així com les activitats socials, econòmiques i culturals. En general, això no és possible sense mantenir l’agricultura de muntanya. Si, per contra, la indústria del turisme fa que sigui difícil mantenir extenses terres ramaderes, es perd una font d’ingressos i es manté l’excessiva dependència del turisme.