Rosari Chifari | Fundació ENT
En els darrers anys, la bioeconomia ha assumit un paper dominant en els documents polítics de l’EU promovent la transició verda al sector primari i a les zones rurals i exigint una transformació important dels sistemes sociotecnològics. En el context de la bioeconomia, aquests sistemes involucren recursos biològics renovables que són essencials per la vida humana i diversos actors que són responsables de les transaccions d’aquests recursos biològics. La interacció entre actors amb diferents perspectives i prioritats i la gestió de recursos biològics moltes vegades en competència pel consum o mal administrats fan més complex el camp d’acció de la bioeconomia circular. A més, a la UE falten algunes veus importants del sector primari i del món rural a la taula de negociacions per a la introducció de productes i processos bio-basats innovadors i sostenibles. Tot i el fort optimisme sobre el potencial que ofereixen les noves tecnologies de bioeconomia, les seves oportunitats per al creixement econòmic a l’hora que s’aborda el canvi climàtic [1] queda recorregut per a la bioeconomia cap a la implementació de models de negocis més circulars i sostenibles.
La pregunta és: quines són les dinàmiques de poder i quins són els principals actors que influeixen en la transició cap a una societat circular i biobasada? Com planificar un desenvolupament sostenible de la bioeconomia beneficiós per al sector primari que impulsi el benestar econòmic a les regions rurals? Per garantir que la bioeconomia promogui realment l’ocupació, el creixement econòmic i la inclusió social a les zones rurals, preservant alhora la sostenibilitat dels seus ecosistemes, cal incloure els productors primaris en la presa de decisions sobre la implementació de cadenes de valor de base biològica.
Els productors primaris dels subsectors d’agricultura, silvicultura, pesca i aqüicultura han estat identificats com a actors clau de les bioeconomies de la UE a les zones rurals. Segons la CE, el 55% de les feines a la bioeconomia europea el 2015 estaven a la producció primària, generant el 26% de la facturació total del sector [2]. Els productors primaris no només són proveïdors de biomassa sinó també usuaris finals d’innovacions i productes d’origen biològic, per la qual cosa el seu paper en la bioeconomia és crucial i crític. Tot i la seva rellevància, els productors primaris ocupen una posició marginal dins dels plans de desenvolupament i marcs polítics sobre bioeconomia circular dels Estats membres de la UE [3]. Actualment, el nucli de la xarxa social de bioeconomia de la UE està format principalment per organismes governamentals, institucions de recerca i indústries de productes biobasats.
Per millorar el rol dels productors primaris a la bioeconomia, la CE ha encoratjat “el desplegament de bioeconomies inclusives a les zones rurals” [4]. No obstant això, la implementació de pràctiques circulars i la valorització de la biomassa residual en productes biològics encara és limitada, especialment a les regions rurals. Els productors primaris es troben amb barreres administratives, tècniques, polítiques, reguladores, econòmiques, socials i lingüístiques per participar en cadenes de valor innovadores a l’àmbit de la bioeconomia circular. Les condicions globals i els factors locals vinculats als contextos geogràfics poden fer que sigui encara més difícil adoptar sistemes circulars biobasats amb èxit i viables en contextos rurals. De fet, els desafiaments globals, com el creixement de la població, l’augment substancial de la demanda d’aliments, la sobreexplotació dels recursos d’origen fòssil i el canvi climàtic consegüent, exerceixen pressió sobre els sectors primaris per augmentar la productivitat i l’eficiència de manera sostenible. Els productors primaris tenen un accés limitat al coneixement i les tecnologies per aconseguir una intensificació sostenible i, sovint, no estan al corrent de les pràctiques circulars aplicables per valoritzar les matèries primeres biogèniques. El diàleg insuficient i la limitada cooperació entre els actors rellevants (productors primaris, indústria, centres de recerca, serveis d’assessorament i altres actors regionals) han impedit el desplegament de models de negoci de processos i productes circulars i biobasats innovadors i econòmicament viables a llarg termini. A més, l’accés insuficient al suport financer per invertir en infraestructura, equips i capacitats tècniques actualment constitueix el coll d’ampolla principal que obstaculitza la implementació de projectes de bioeconomia [5].
Més enllà dels reptes reals a que s’enfronten els productors primaris, hi ha altres desafiaments percebuts. Part de la comunitat científica està preocupada pel desenvolupament de la bioeconomia i el seu impacte a les zones rurals [6]. Atès que els mercats de la bioeconomia se centren en el creixement i la competència, s’ha acusat la bioeconomia d’afavorir els actors en l’àmbit de la indústria i la investigació excloent-ne els petits productors primaris. Les polítiques sobre bioeconomia han de fer més per canviar això, ja que els petits productors primaris, la majoria de vegades ignorats en el desenvolupament industrial, són actors clau. La digitalització i la industrialització a les empreses rurals, fortament impulsades per l’estratègia Europea de la Bioeconomia [2], són percebudes en part com una amenaça pels petits productors primaris que poden témer perdre els seus llocs de treball i tradicions. A més, la transformació addicional de les àrees rurals a causa de la presència de biorefineries no sempre és percebuda positivament. Per tant, per als productors primaris és difícil veure aquesta connexió real entre la bioeconomia, el benestar i el desenvolupament rurals sostenible com es professa a l’estratègia Europea de la Bioeconomia [2]. Aquesta visió escèptica de la bioeconomia certament està afectant la seva implementació, especialment a les àrees rurals caracteritzades per granges de petita escala.
Per planificar i implementar models de bioeconomia circular cal analitzar les especificitats per a cada subsector primari. L’enfocament de múltiples actors és necessari per identificar les perspectives dels productors primaris, els conflictes i les sinergies potencials amb altres actors involucrats a les cadenes de valor de productes biobasats. Processos participatius actius poden ajudar a crear debats entre els actors rellevants i generar un intercanvi de beneficis just al llarg d’aquestes cadenes de valor. Els productors primaris haurien de participar en sessions de capacitació/formació per millorar-ne el coneixement en mostrar exemples reeixits de bioeconomia circular rellevants per als seus contextos locals. Un cop empoderats, els productors primaris han de ser part de la taula de negociació per contribuir a la creació de cadenes de valor sensibles al context que valoritzin la biomassa local segons els principis de circularitat i sostenibilitat. La participació continuada dels productors primaris en aquests processos pot ajudar a incorporar les seves necessitats, prioritats, habilitats, coneixement, valors i capacitats. Si un model de negoci de bioeconomia és econòmicament, socialment i ambientalment beneficiós per als productors primaris, això s’ha de provar amb avaluacions de rendiment multicriteri desenvolupades ad-hoc. Aquest enfocament pot ajudar els productors primaris a percebre els avantatges de la bioeconomia i veure-la com una oportunitat per crear ocupació i desenvolupament en territoris rurals productors de biomassa.
Són necessàries estratègies clares que incloguin els possibles impactes de la transició cap a una bioeconomia sostenible sobre la pobresa, la desigualtat, la salut pública i l’efecte directe als productors primaris. Les institucions a nivell regional i nacional tenen un paper clau en la preparació del camp per dirigir el desenvolupament de la bioeconomia. La bioeconomia no es pot considerar sostenible per se i per això necessita establir la sostenibilitat com un objectiu central per contribuir a un desenvolupament respectuós del medi ambient [5]. Els decisors polítics compromesos a protegir les àrees rurals i garantir beneficis als productors primaris estan cridats a configurar polítiques intersectorials més fortes que incloguin incentius fiscals, finançament específic i regulacions per promoure pràctiques biològiques sostenibles tant des d’un punt de vista ambiental com de les economies locals.
—
[1] OECD 2023. Carbon Management: Bioeconomy and Beyond
[2] European Commission 2018. A sustainable Bioeconomy for Europe: strengthening the connection between economy, society and the environment. Updated Bioeconomy Strategy
[3] Park et al, 2022. What does an inclusive bioeconomy mean for primary producers? An analysis of European bioeconomy strategies. https://doi.org/10.1080/1523908X.2022.2094353
[4] EC, European Commission, 2021. Commission staff working document accompanying the document: Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European economic and social committee and the Committee of the regions, A long-term Vision for the EU’s Rural Areas – Towards stronger, connected, resilient and prosperous rural areas by 2040, Brussels, COM (2021) 345 final.
[5] Hinderer et al., 2021. Transition to a Sustainable Bioeconomy. https://doi.org/10.3390/su13158232
[6] Ciervo M., 2022. From “Bioeconomy Strategy” to the “Long-term Vision” of European Commission: which sustainability for rural areas? https://doi.org/10.4000/11rcj