Itziar Müller | ENT medi ambient i gestió
La utilització estratègica de la compra i contractació pública s’ha consolidat en els darrers anys com a instrument rellevant per a la consecució de polítiques públiques socials i ambientals i l’assoliment d’un desenvolupament sostenible.
Són nombroses les administracions públiques de diferents nivells territorials que han desenvolupat mecanismes per a la promoció de la utilització estratègica de la compra i contractació pública, des de l’aprovació de normativa específica i la redacció de guies, plans i protocols interns, a l’organització de jornades formatives i el desenvolupament d’espais i xarxes per compartir coneixement i caminar cap a la professionalització del sector públic en aquest àmbit.
La consideració de la compra i contractació pública com a política pública, i no com a una simple adquisició de béns, serveis i obres, es justifica principalment per la necessitat de mantenir una coherència entre polítiques públiques, que permeti gestionar els recursos públics d’una manera eficient i eficaç; per la voluntat d’evitar o reduir les externalitats negatives vinculades al consum; i pel seu potencial com a instrument de tracció del mercat, donat l’elevat volum econòmic associat. Segons dades de l’OECD, l’any 2019 la compra i contractació pública va representar un 13,7% del PIB en els països de l’OCDE-UE [1].
En aquest sentit, la publicació de l’Estratègia Europa 2020 [2], que considerava la contractació pública com a element clau per promoure un creixement “intel·ligent, sostenible i integrador” i l’entrada en vigor de les Directives 2014/23/UE, 2014/24/UE i 2014/25/UE, així com la consideració de la compra i contractació pública sostenible com a meta dins l’objectiu 12 de “producció i consum responsables” dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides [3], van afavorir un canvi de paradigma en la forma d’entendre els procediments de contractació.
Alhora, la transposició de la normativa europea a través de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público (LCSP) i posteriorment també del Real Decreto-ley 3/2020, de 4 de febrero, va obrir una finestra d’oportunitats que, tot i que amb matisos, ha permès avançar en la introducció de clàusules socials i ambientals en els contractes públics.
Tanmateix, tot i els avenços dels darrers anys, segons l’informe especial sobre contractació pública estratègica de l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIRESCON) [4], publicat el març de 2022, el 82,43% dels contractes licitats durant 2020 no van incloure criteris d’adjudicació socials, ambientals o d’innovació. Respecte del 17,57% restant, el 20,49% van ser contractes licitats per les Comunitats Autònomes, el 19,94% per l’Administració Local i només el 12,00% per l’Administració General de l’Estat.
En aquest sentit, és especialment rellevant el plantejament de l’obligatorietat d’introduir objectius i criteris ambientals específics, així com sistemes de seguiment de l’ambientalització, que es preveu introduir a través de l’aprovació de normativa sectorial europea, i que es desprèn del Pacte Verd Europeu (2019) [5], del Pla d’Economia Circular de la UE (2020) [6] i de la proposta de Reglament sobre el disseny ecològic de productes sostenibles [7], així com de diverses Comunicacions de la Comissió Europea [8, 9] i informes del Parlament Europeu [10].
La materialització formal de l’obligatorietat d’incorporar criteris específics i objectius ambientals tècnicament avalats per la Comissió Europea en els contractes públics i la condició de fer-ne el seguiment suposarà, sens dubte, una forta empenta en l’àmbit de l’ambientalització de contractes i la disposició de dades de seguiment per a l’avaluació. Cal recordar que, fins el moment, l’enfocament voluntari ha estat el prevalent, malgrat que la LCSP i la normativa sectorial hagin previst obligacions de caràcter limitat, i a nivell europeu s’hagin establert criteris obligatoris per a algunes prestacions específiques [11, 12, 13].
En aquest context, la Generalitat de Catalunya, amb llarga trajectòria en la promoció de la contractació pública estratègica, ha aprovat darrerament el Pla de compra pública verda de Catalunya 2022-2025 [14], al qual s’hi poden adherir voluntàriament també els ens locals, i l’Estratègia catalana de millora de la compra pública que, entre d’altres, incorpora mesures per al foment i la promoció de la compra i contractació pública responsable al territori català [15].
D’altra banda, la Generalitat treballa amb l’objectiu de regular amb rang legal la contractació pública a Catalunya, de forma “sistematitzada, completa i simplificada”, amb una llei adaptada al nou context normatiu, de la que se n’aprovà la memòria preliminar de l’Avantprojecte el 28 de juny de 2022 [16], i que, previsiblement, contribuirà a avançar en el camí de les adquisicions públiques sostenibles.
—
[1] Government at a Glance 2021, OECD https://www.oecd-ilibrary.org/docserver/1c258f55-en.pdf?expires=1664745867&id=id&accname=guest&checksum=BEAC508D4B00621F09466C2BAB6594D7 [2] EUROPE 2020. A strategy for smart, sustainable and inclusive growth https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:52010DC2020 [3] Sustainable Development Goals, UN https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-consumption-production/ [4] Informe Especial de Supervisión relativo a la contratación estratégica en el 2020, OIRESCON https://www.hacienda.gob.es/RSC/OIReScon/informes-especiales-supervision/ies-contratacion-estrategica.pdf [5] The European Green Deal https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:52019DC0640 [6] Circular Economy Action Plan For a cleaner and more competitive Europe https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?qid=1583933814386&uri=COM:2020:98:FIN [7] Proposal for a Regulation establishing a framework for setting ecodesign requirements for sustainable products https://environment.ec.europa.eu/publications/proposal-ecodesign-sustainable-products-regulation_en [8] COM (2022) 140 final “On making sustainable products the norm” https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=CELEX:52022DC0140 [9] COM (2021) 245 final – Report “Implementation and best practices of national procurement policies in the Internal Market” https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:52021DC0245 [10] The EU’s Public Procurement Framework https://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/BRIE/2020/648770/IPOL_BRI(2020)648770_EN.pdf [11] Directive 2009/33/EC of the European Parliament and of the Council of 23 April 2009 on the promotion of clean and energy-efficient road transport vehicle https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/ALL/?uri=CELEX%3A32009L0033 [12] Regulation (EC) No 106/2008 of the European Parliament and of the Council of 15 January 2008 on a Union energy-efficiency labelling programme for office equipment https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX%3A02008R0106-20130326 [13] Directive 2010/31/EU of the European Parliament and of the Council of 19 May 2010 on the energy performance of buildings https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX%3A02010L0031-20210101 [14] Pla d’acció de compra pública verda de Catalunya https://contractacio.gencat.cat/web/.content/principis/contractacio-estrategica/ambiental/pla-compra-publica-verda.pdf [15] Estratègia catalana de millora de la compra pública https://contractacio.gencat.cat/web/.content/gestionar/regulacio-supervisio/estrategia-compra-publica/estrategia-millora-compra-publica-maquetada-definitiu.pdf [16] Memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de contractació pública de Catalunya https://contractacio.gencat.cat/web/.content/gestionar/regulacio-supervisio/acords-govern/ag20220622-avantprojecte-llei-contractacio.pdf