Análisis y propuestas de actuación ante la reforma de la Política Pesquera Común. La sostenibilidad como eje de futuro de la pesca española

A continuació podeu trobar la introducció del llibre:

Ens trobem en la fase final de negociació de la reforma de la Política Pesquera Comuna (PPC), el marc normatiu de referència per als propers deu anys per a la pesca europea. La nova PPC entrarà en vigor l’1 de gener de 2013, després d’un procés d’acord entre la Comissió Europea, el Consell Europeu i el Parlament Europeu.

Espanya arriba a aquesta reforma després de diverses dècades d’ajustos que no han evitat que en l’actualitat part de la flota es trobi en dificultats econòmiques. Les causes són diverses: la sobrecapacitat existent en algunes de les pesqueres i la no optimització dels ecosistemes pesquers, una estructura de costos que en alguns segments de la flota és especialment sensible a un preu de petroli cada vegada més alt, la creixent competència exterior , etc. L’ajust ha empetitit el sector, però no ho ha preparat prou per afrontar amb garanties la situació actual ni el previsible futur, pel que és inevitable que continuï el procés de transformació. El repte consisteix en que aquesta transformació, partint de les limitacions ecosistèmiques i socials existents, es faci amb el mínim impacte social possible, amb la màxima eficiència dels fons públics, i amb la millor orientació, preparant al sector per integrar amb èxit les futures tendències.

Malgrat les dificultats Espanya, amb més de 10.700 embarcacions, de les quals prop del 80% pertanyen a la flota costanera, i amb la major flota de llarga distància de la Unió Europea, ha de tenir un paper important en la negociació de la reforma de la PPC. La reforma de la PPC comprèn nombrosos aspectes. En aquest text només s’analitzen aquells que es consideren més importants i estan suscitant més discussió.

• La recuperació dels ecosistemes marins i els estocs pesquers.
• L’adaptació de la flota a les característiques dels ecosistemes.
• La millora de la planificació a llarg termini
• La discussió sobre l’accés als recursos pesquers
• La necessitat de disposar d’un sistema científic adequat orientat a l’assessorament de gestió pesquera.
• La dimensió exterior de la PPC.
• L’aqüicultura.

Cadascun d’ells s’ha analitzat succintament, a causa de les limitacions d’un text generalista com aquest, i s’han proposat un conjunt de recomanacions amb un marcat caràcter pràctic.