Ignasi Puig Ventosa | ENT
Fa anys que a casa tenim una pila de compost. Hi posem només les fulles d’escombrar el jardí i les restes d’esporgar, res de la cuina. Deu tenir dos o tres metres cúbics. Un parell de cops l’any m’arremango i trec del fons al voltant de 100-150 litres de compost.
Fa temps que em torba constatar que a qualsevol grapat de compost que agafi hi puc trobar quelcom de plàstic, visible, sense excepció. A vegades pot ser un tros d’agulla d’estendre roba o alguna pua de l’escombra, però la majoria de vegades es tracta de trossos de bosses o altres elements lleugers que han arribat volant o s’han colat per sota la porta exterior, i que han acabat a la pila després de ser escombrades inadvertidament. Suposo que la meva preocupació seria major si se’m confirmés la sospita que a més hi deuen haver molts altres microplàstics invisibles a l’ull.
En poques dècades els plàstics han esdevingut omnipresents a la nostra societat. Però, malauradament, les conseqüències del seu ús perduren molt més enllà de la seva vida útil. Tothom és coneixedor de l’enorme dispersió dels mateixos pels nostres paisatges. La situació al mar no és pas millor [1]. Això em porta a diverses reflexions.
En primer lloc, s’evidencia la poca responsabilitat del sector i la connivència de l’Administració, que en tolerar-la esdevé igualment irresponsable. El sistema que tenim de reciclatge d’aquest material és molt deficient. Per començar, la responsabilitat ampliada del productor només afecta –i de manera parcial– als plàstics que es troben als envasos lleugers, als vehicles, als pneumàtics i als aparells elèctrics i electrònics, no pas a la resta. Per continuar, els nivells de reciclatge assolits no són prou alts. I com a resultant, la societat ha de fer front no només als problemes originats pels materials que no es reciclen, sinó també a bona part dels seus costos de gestió.
En segon lloc, il·lustra la importància de la puresa en els materials que volem reciclar, i per tant la importància de la recollida selectiva, de tots els materials, però especialment de la fracció orgànica. Tot i que les plantes de compostatge i metanització tenen capacitat de separar bona part dels materials impropis (dels quals a Catalunya més del 40% són plàstics), aquesta separació mai és perfecta. Dos estudis recents han permès comprovar que la qualitat del compost es veu influenciada per la major o menor presència d’impropis [2] i que, al seu torn, la presència d’impropis es veu influenciada per diversos factors [3], entre ells particularment el sistema de recollida selectiva, essent les modalitats ‘porta a porta’ les que presenten millors resultats.
En tercer lloc, posa de manifest la urgència d’adoptar mesures que vagin a l’arrel del problema. La recollida selectiva de qualitat i un tractament de residus adequat són necessaris, i presenten molt marge de millora, però són solucions de final de tub. També és important difondre noves pautes de consum per la via de l’educació ambiental, però amb això tampoc n’hi ha prou. Cal incidir on el problema es genera. I això passa per mesures de major abast, com ara impostos sobre certs productes (p.e. d’un sol ús) o sobre certs materials, definició de criteris d’ecodisseny de consideració obligatòria, generalització de la responsabilitat ampliada del productor o –per què no?– prohibició de certs plàstics (p.e. els oxo-degradables) o de la seva utilització per a certs usos. Algú pot pensar que aquestes mesures són una mica massa hard, però la veritat, després de passejar per platges i muntanyes i trobar plàstic a tot arreu, ja n’estic una mica tip, de les mesures soft.
El passat 16 de gener es va adoptar l’European Strategy for Plastics in a Circular Economy [4]. Amb ella, la Comissió Europea marca la direcció. Caldrà aplicar mesures per part de la pròpia Unió Europea (llistades a l’Annex I de l’Estratègia), així com per part dels Estats Membres i la indústria (Annex II), però també per part de les regions i ens locals. Sens dubte que el seu desplegament suposarà avenços, el temps dirà si suficients.
REFERÈNCIES
[1] Vegi’s per exemple: https://www.plasticoceans.org/wp-content/uploads/2017/01/Plastic-Oceans-High-Level-Science-Summary-Version-4.pdf
[2] Campos Rodrigues, L., Puig Ventosa, I., López, M., Martínez, X. (2016) Anàlisi de la incidència dels impropis de la FORM sobre la qualitat del compost de les plantes de compostatge de Catalunya http://residus.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/recollida_selectiva/residus_municipals/materia_organica__form_-_fv/jornades__estudis_i_enllacos/160426_impropis-FORM-i-qualitat-del-compost.pdf
[3] Puig-Ventosa, I., Freire-González, J., Jofra-Sora, M. (2013) Determining factors for the presence of impurities in selectively collected biowaste, Waste Managament and Research, 31: 510-517.
[4] Vegi’s l’estratègia i els documents que l’acompanyen en aquest portal: http://ec.europa.eu/environment/waste/plastic_waste.htm