La preocupació creixent per la sostenibilitat ambiental i pels grans canvis culturals i tecnològics que, per assolir uns resultats significatius en termes de sostenibilitat, són necessaris en les maneres de produir i consumir ha portat a considerar totes les eines polítiques que poden ajudar en aquest important repte social. En aquest sentit, els instruments econòmics, i, en particular, la fiscalitat ambiental o ecològica, han de servir per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores de recursos escassos. Fa molt temps que la Unió Europea ha proclamat que el principi “qui contamina, paga” ha d’orientar la política ambiental, i cal entendre això en un sentit no sols reparador sinó preventiu i d’internalització de costos ambientals associats a les activitats i els serveis. Som lluny de l’aplicació generalitzada d’aquest principi, però ja n’hi ha molt bones experiències. No es parteix de zero ni a Catalunya –especialment amb el Cànon de l’aigua i el Cànon sobre dipòsit de residus urbans– ni a altres comunitats autònomes. Tanmateix, encara hi ha molt a fer. El repte és aprofundir en l’ús de la fiscalitat ambiental i en d’altres instruments econòmics que, juntament amb normatives i acords voluntaris de la indústria, els serveis i el sector públic ambiental, han de fer avançar cap a l’ambientalització i la major sostenibilitat de les activitats de tota mena que incideixen en l’entorn. Per afrontar aquest repte, cal la participació i la col·laboració de les administracions, en tots els àmbits, estatal, autonòmic i local, i també la de tota la ciutadania. La sostenibilitat i el desenvolupament econòmic i social no són solament compatibles, sinó que es reforcen mútuament si som capaços de combinar-los amb encert, a fi de millorar la qualitat de vida de tothom i generar més equitat, cohesió social i activitat econòmica nova.
Amb aquest objectiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge treballa per minimitzar els costos ambientals dels processos productius, per estimular les Bones Pràctiques i per desincentivar les menys eficients. La utilització del sistema fiscal per incentivar canvis de comportament ambiental, a fi de posar fre al deteriorament mediambiental, és un més dels possibles instruments econòmics de política ambiental que cal configurar amb coherència i eficàcia. ENT ha participat en aquesta col·lecció de publicacions del Departament amb un estudi sobre les experiències autonòmiques de tributació sobre activitats que incideixen en el medi ambient, tot deixant obert el debat i l’exploració inicial sobre les possibilitats d’aplicació d’experiències de tributació a casa nostra. Amb el compromís d’esforçar-nos a donar el màxim nivell científic i tècnic a aquesta publicació, i amb la confiança que esdevingui una eina d’informació i de treball, transparent i participativa. El primer número de TEMAH fou “Temes de medi ambient i habitatge”.
ENT environment & management
2004
Departament de Medi Ambient i Habitatge