L’Observatori de la Fiscalitat dels Residus, iniciativa de la Fundació ENT, ha publicat l’estudi “Las Tasas de Residuos en España 2024”. S’han analitzat les taxes domiciliàries i comercials d’una mostra de 131 municipis, incloses totes les capitals de província.
La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, va establir que el 10 d’abril de 2025 ha d’estar instaurada de manera obligatòria “una taxa o prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, específica, diferenciada i no deficitària” que reflecteixi el cost real de les operacions de recollida, gestió i tractament de residus. Les taxes de residus són les que més recaptació aporten als municipis (2.278 milions d’euros el 2022), ja que financen el servei de recollida de residus, que és de prestació obligatòria i costos elevats.
Si bé la majoria d’entitats locals ja disposen de taxes de residus o d’una figura similar específica, en general són molt lluny de l’objectiu legal de la cobertura de costos. La cobertura mitjana de costos estimada el 2022 s’ha calculat al 57,7 % i les estimacions provisionals indiquen que la cobertura el 2023 podria estar al voltant del 52,4%, cosa que indica una forta llunyania respecte a l’objectiu exigit legalment.
Un 46,56% dels municipis analitzats compten amb un model domiciliari de taxes amb quotes fixes (tots els domicilis paguen el mateix independentment de la seva generació de residus i si fan o no separació). Segons Raimon Ràfols, investigador de la Fundació ENT i autor de l’estudi: “aplicar una quota fixa implica que els domicilis que generen menys i reciclen més residus estan subvencionant implícitament aquells amb pitjors pràctiques ambientals en matèria de residus”. D’altra banda, als municipis on les taxes no són fixes, hi ha una absència general de criteris ambientals en la seva articulació i si hi ha reduccions, aquestes se centren més en aspectes socioeconòmics que ambientals.
En el cas dels comerços, la majoria de les taxes es calculen en funció del tipus d’activitat, la superfície del comerç i la seva localització, sense considerar tampoc la generació efectiva.
L’estudi conclou que el valor mitjà de la taxa de residus que paguen les llars el 2024 és de 100,1€ per domicili. L’increment mitjà de la quota domèstica 2024 ha estat del 7,86% respecte a la mitjana de l’any 2023 (92,8€), mentre que l’increment de l’IPC es preveu del 3,1% aquest 2024. Tal com apunta Raimon Ràfols “es tracta de la primera vegada en els darrers quatre anys que la taxa puja per sobre de l’IPC, mentre que el 2022 i 2023 l’IPC va estar molt per sobre”. Tot i aquest increment superior a l’IPC el grau de cobertura cau, ja que que els costos el 2022, i encara més el 2023, pugen més que els ingressos.
Les disposicions de l’article 11 de la Llei 7/2022 han suposat un repte per a la gran majoria de les entitats locals. Tot i això, com apunta Ignasi Puig (membre de Fundació ENT i coautor de l’estudi): “moltes han perdut un temps molt valuós. a activar les reformes necessàries per complir amb les exigències legals”. I prossegueix: “És sorprenent la quantitat de municipis que no han reaccionat fins molt tard (finals del 2024 per a ordenances que entraran en vigor a 1 de gener del 2025) o que fins i tot reconeixen que no escometran a temps les reformes necessàries per donar compliment a la norma”.
Potencialment, les taxes de residus poden ser un dels instruments locals més eficaços per a la promoció de bones pràctiques ambientals en matèria de prevenció i separació de residus. Si una part variable de la taxa es vincula directament a la generació i la correcta separació dels residus residus en origen (el que es coneix com a sistemes de pagament per generació) es crea un incentiu econòmic perquè la ciutadania participi d’aquestes pràctiques, si bé la Llei 7/2022 esmenta per primera vegada en una normativa estatal, els sistemes de pagament per generació, la seva aplicació fins ara a Espanya és molt minoritària, a diferència del que passa als països més avançats en matèria de gestió de residus.
Per resoldre qualsevol dubte o aclariment, contacteu amb info@ent.cat