Ignasi Puig Ventosa i Sergio Sastre Sanz | ENT medi ambient i gestió
El 23 de novembre passat el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va publicar l’“Informe relativo al cálculo de la recogida separada de botellas de plástico de un solo uso para bebidas en el año 2023”. Aquest informe, que s’havia de publicar abans de finals d’octubre, indica l’incompliment dels objectius de recollida separada d’ampolles de begudes de plàstic de fins a tres litres establerts per al 2023 a l’art. 59.1 de la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular (LRSCEC).
La mateixa LRSCEC, al seu art. 59.2, indica que en el cas que no es compleixin els objectius fixats per al 2023 (70%) s’implantarà a tot el territori en el termini de dos anys un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a aquests envasos el qual garanteixi el compliment dels objectius el 2025.
Aquest informe calcula la recollida separada d’acord amb la normativa europea (Decisión de Ejecución (UE) 2021/1752) i estima que el percentatge de recollida separada d’ampolles el 2023 va ser del 41,3%. Per tant, conclou que “no se alcanzan los objetivos de recogida separada establecidos en el artículo 59 de la LRSCEC, para el año 2023 y, en consecuencia se deberá implantar, en todo el territorio nacional y en el plazo de dos años, un SDDR.”
Tot i que l’aplicació d’un SDDR per ampolles d’un sol ús seria novetat a Espanya (més enllà de diverses iniciatives pilot acotades en l’espai i en el temps), l’experiència internacional en la matèria és àmplia,[1] així com els estudis de viabilitat que s’han fet.
Des d’ENT hem realitzat diversos d’aquests estudis clau, entre d’altres, per a Catalunya (2017): “Estudi sobre la viabilitat tècnica, ambiental i econòmica de la implantació d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn per als envasos de begudes d’un sol ús a Catalunya” i per a Espanya (2021): “Estudio de viabilidad técnica y ambiental de la implantación de un sistema de depósito, devolución y retorno (SDDR) en España” (p. 490 i ss).
Les conclusions són sempre les mateixes: el sistema és viable, dispara els nivells de recollida separada i en redueix el littering. Les experiències internacionals també les recolzen.
El nou informe mostra un contrast significatiu amb les dades proporcionades per l’SCRAP, que publica una ràtio de recollida selectiva més de 30 punts per sobre de la dada estimada pel MITERD. Aquesta diferència incideix sobre un aspecte clau: la transparència de les dades sobre envasos i residus d’envasos i en particular de la posada al mercat i de la recollida selectiva de l’àmbit privat, qüestionades de manera reiterada els darrers anys.[2]
L’eventual aplicació d’un SDDR a Espanya aportarà llum sobre aquestes variables. Veient l’estimació de MITERD sobre ampolles de plàstic, seria convenient desplegar accions per revisar les dades reportades pels SCRAP, pel que fa als objectius normatius en matèria de gestió de residus d’envasos. Concretament, sembla necessària una estratègia estatal de caracteritzacions que permeti dimensionar la posada al mercat més enllà de les xifres dels productors. En qualsevol cas, l’exercici realitzat pel MITERD consolida un avenç de la transparència pel que fa a dades de gestió de residus.
No obstant, molta normativa sobre residus ja s’ha incomplert a Espanya sense notables conseqüències. Aquesta decisió s’ha d’implementar. I els reptes són amplis.
El termini de dos anys (ja es comptin des de 2023 com indicava la Llei -desembre 2025- o des de la publicació de l’informe -novembre 2026) és curt si no es comença ja. Hi ha multitud de decisions que cal prendre: naturalesa jurídica de l’òrgan de gestió del sistema, encaix amb els sistemes de responsabilitat ampliada del productor, etc. Si bé el Reial decret 1055/2022, de 27 de desembre, d’envasos i residus d’envasos ja va preveure algunes qüestions importants en cas de donar-se l’incompliment d’objectius ara contrastat (com per exemple, que l’import del dipòsit no podrà ser inferior a 0,10 € o que “además de las botellas de plástico, se incluirán las latas y envases de cartón para bebidas de estos productos” (art. 47.1)), moltes altres decisions queden pendents.
Finalment, és important no oblidar el potencial paper dels envasos reutilitzables, avui pràcticament absents al canal domèstic i que sovint serien la millor opció ambiental. Depèn de com es concebi el nou sistema hi ha la possibilitat que el seu desplegament afavoreixi aquest tipus d’envasos o bé tot el contrari.
—
[1] Vegi’s, per exemple, Reloop (2022) Global Deposit Book 2022.
https://www.reloopplatform.org/resources/global-deposit-book-2022
[2] Per exemple, AIREF (2023) Gestión de los residuos municipales. https://www.airef.es/wp-content/uploads/2023/10/EVALUACI%C3%93N/Gestio%CC%81n-de-los-Residuos-Municipales_WEB.pdf