Anna Martínez | ENT medi ambient i gestió
No fa tants anys, quan unes sabates es feien malbé o s’espatllava la rentadora, el primer que pensàvem era en reparar. L’actual economia de “comprar, utilitzar i llençar” va canviar això i ara pensem a comprar un producte nou, fins i tot quan el que tenim encara no s’ha espatllat.
La reparació és un element clau dintre de l’economia circular: redueix la generació de residus i minimitza l’ús de recursos. Reparar és una de les operacions prioritàries a la jerarquia de gestió de residus, situada al primer esglaó com una de les operacions de prevenció.
La reparació també és beneficiosa pels consumidors, ens permet conservar els productes durant més temps i estalviar el cost d’un de nou. El model de consum ha provocat que la reparació sigui molt cara, tant és així que en molts casos és més econòmic adquirir un producte nou que reparar-lo. Altres vegades és massa difícil aconseguir recanvis (a vegades impossible) o simplement, no sabem que aquell producte es podria reparar o no coneixem cap taller o servei on reparar-lo.
Segons les dades de l’Eurobaròmetre[i], només un 32% dels europeus (25% dels espanyols) han reparat un producte en lloc de comprar un altre en els darrers 6 mesos, tot i que, un 77% preferiria reparar a comprar un producte nou.
El motiu principal dels consumidors per a no reparar els productes és el cost de la reparació, seguit de preferir un producte nou, de la impossibilitat de reparació i d’un gran esforç per a la reparació per no saber com o a on reparar els productes.
Per alguns productes, com les rentadores, el motiu de compra és l’obsolescència absoluta, però per d’altres, com mòbils o televisors, el motiu és l’obsolescència relativa. L’obsolescència relativa es dona quan el producte encara és funcional però es considera obsolet a causa del desig d’un nou article, que té millor qualitat, funcionalitat o eficàcia o que el preu de la reparació o actualització és massa alt en comparació amb el producte nou (Agencia Europea de Medi Ambient, 2020[ii]).
Així, ens podem plantejar fins a quin punt existeix el dret a la reparació si l’actual sistema de consum fomenta que ens desprenguem dels productes en un cert temps. Sembla que haurien d’existir opcions viables per a poder reparar els béns que hem adquirit.
En aquest sentit, la Comissió Europea té previst legislar sobre el “dret a reparar” o “dret a la reparació” durant el tercer trimestre del 2022[iii], per tal de reduir el consum insostenible actual, fomentar que els fabricants dissenyin productes més duradors i fàcilment reparables i promoure la implementació de l’economia circular.
El dret a la reparació es considera un pas clau al pla de la UE per aconseguir l’economia circular l’any 2050, en el marc del Pacte Verd Europeu[iv] (full de ruta de la UE per assolir la neutralitat climàtica l’any 2050). Algunes de les mesures que es proposen són fer que les reparacions siguin més atractives per als consumidors i assegurar que els dispositius siguin més duradors, més fàcils de reparar i que incloguin peces extraïbles i reemplaçables.
A nivell estatal, aquest any s’han donat algunes passes en el dret a reparar:
- La modificació de la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios[v] (que transposa la Directiva Europea (UE) 2019/771) ha ampliat el mínim per a les garanties dels productes de dos a tres anys. A més, els fabricants han de tenir a disposició peces de recanvi durant 10 anys a partir de la retirada del producte, en comptes de 5 anys com fins ara.
- El I Pla d’Acció d’Economia Circular 2021-2023[vi] incorpora, al seu eix 2 de consum, la possibilitat de desenvolupar normativa especifica sobre la vida útil dels productes de consum i d’establir un índex de reparabilitat[vii].
- La Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular obliga els productors a garantir el dret a reparar del consumidor, oferint la informació tècnica necessària, així com la disponibilitat de peces de reposició.
Tot i que s’està avançant, cal seguir implantant més mesures que garanteixin el dret a reparar. Allargar o donar una segona vida als productes fa que reduïm residus innecessaris, fomentant el sector de la reparació (moltes vegades en forma de petits tallers locals). Sembla que la ciutadania està decidida a avançar cap a un consum conscient, és necessari que la resta d’actors facin possible la reparació per avançar cap a un model de consum sostenible i circular.
—
[i] Attitudes of Europeans towards the Environment https://europa.eu/eurobarometer/surveys/detail/2257#p=1&instruments=FLASH&surveyKy=2257
[ii] European Environmental Agency, 2020. Europe’s consumption in a circular economy: the benefits of longer-lasting electronics https://www.eea.europa.eu/publications/europe2019s-consumption-in-a-circular/benefits-of-longer-lasting-electronics
[iii] Right to repair: MEPs set out their demands ahead of Commission’s proposal https://www.europarl.europa.eu/news/es/press-room/20220309IPR25157/right-to-repair-meps-set-out-their-demands-ahead-of-commission-s-proposal
[iv] El Pacte Verd Europeu https://eur-lex.europa.eu/resource.html?uri=cellar:b828d165-1c22-11ea-8c1f-01aa75ed71a1.0004.02/DOC_1&format=PDF
[v] Real Decreto-ley 7/2021, de 27 de abril, de transposición de directivas de la Unión Europea en las materias de competencia, prevención del blanqueo de capitales, entidades de crédito, telecomunicaciones, medidas tributarias, prevención y reparación de daños medioambientales, desplazamiento de trabajadores en la prestación de servicios transnacionales y defensa de los
Consumidores https://www.boe.es/buscar/pdf/2021/BOE-A-2021-6872-consolidado.pdf
[vi] I Plan de Acción de Economía Circular 2021-2023 https://www.miteco.gob.es/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/economia-circular/plan_accion_eco_circular_def_nipo_tcm30-529618.pdf
[vii] https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/consumo/Paginas/2021/150321-etiqueta_reparabilidad.aspx