Recentment el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 12/2014, de 10 d’octubre, de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear.
Els impostos ambientals que ha aplicat Catalunya en matèria d’aigua i d’abocament i incineració de residus municipals han estat referents a nivell estatal, però en canvi Catalunya no ha estat pionera en la resta d’àmbits (emissions atmosfèriques, residus industrials i de la construcció, generació elèctrica, etc.), on altres CCAA fa anys (i en alguns casos pràcticament dècades) que apliquen mesures de fiscalitat ambiental.
Per tant, benvinguts aquests nous impostos ambientals, que fan que a algunes activitats econòmiques avui els hi surti una mica menys barat contaminar. Confiem que això permeti estimular canvis productius i faci més atractives econòmicament les alternatives més ecològiques. Aquesta és la finalitat última de la fiscalitat ambiental.
Dels nous impostos, el més singular i l’únic que no té precedents semblants a nivell estatal és l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial durant el cicle d’aterrada i enlairament. Serà interessant seguir-ne la seva evolució. I, sobretot, no perdre de vista que el sector aeri continua sent un autèntic paradís fiscal, pendent d’una tributació adequada a nivell estatal i supraestatal, que es correspongui amb el fet de ser el mode de transport més contaminant.