Ja està disponible el consell científic de les poblacions de peixos d’aigües profundes. Un any més, el consell científic indica que les poblacions d’aigües profundes a la UE estan esgotades o bé no disposen de suficient informació per poder avaluar el seu estat.
Per aquest motiu, diverses entitats, entre les quals consta la Fundació ENT, insten a la Comissió Europea i als ministres de pesca europeus a establir límits de pesca per a les poblacions de peixos d’aigües profundes en línia amb el consell científic i el principi de precaució.
El consell científic publicat el passat 11 de juny pel Consell Internacional per a l’Exploració de la Mar (ICES) [1] confirma que la majoria de les poblacions de peixos d’aigües profundes continuen en mal estat, o bé no tenen dades per poder ser avaluades adequadament. En resposta a això, un grup d’organitzacions ambientals no governamentals (ONG), entre les quals consta la Fundació ENT, insten als responsables europeus a establir límits de pesca per aquestes poblacions que no excedeixin el consell científic. Al seu torn, també demanen que s’adopti el principi de precaució i es minimitzi els impactes negatius de la pesca en aquests ecosistemes marins. Les entitats al·leguen que, atesa l’elevada vulnerabilitat de les espècies i els hàbitats d’aigües profundes, la implementació d’aquestes mesures -que marcarien el camí cap a la sostenibilitat- s’hauria de fer de manera urgent.
Les espècies de peixos d’aigües profundes tendeixen a tenir un creixement lent, maduració tardana i llarga esperança de vida [2], factors que les fan excepcionalment vulnerables a la sobreexplotació pesquera. Algunes de les espècies d’aigües profundes explotades comercialment viuen fins a 50 anys, i algunes només aconsegueixen la maduresa reproductiva després de molts anys. Com a conseqüència de la manca de coneixement i de les greus deficiències en la seva gestió, la majoria de les poblacions de peixos d’aigües profundes a Europa estan severament esgotades o en condicions desconegudes. Fet que també posa en risc la viabilitat de les flotes pesqueres que depenen d’elles.
Per aquests motius, les ONG Birdwatch Ireland, Dutch Elasmobranch Society, Ecologistes en Acció, Fundació ENT, Oceana, Our Fish, Sciaena i Seas at Risk, sol·liciten als responsables europeus -en un comunicat titulat “Deep sea remains in deep trouble”- que compleixin amb els requisits de la Política Pesquera Comuna (PPC) a l’hora d’establir límits de pesca per a les poblacions d’aigües profundes per als anys 2021 i 2022. Concretament, sol·liciten a la Comissió Europea i al Consell de ministres de pesca de la UE -entre els quals consta el ministre espanyol Luis Planas- que estableixin límits de pesca que no excedeixin els nivells aconsellats científicament pel ICES.
La sol·licitud de les entitats en qüestió està motivada pel fet, que, al 2018, la Comissió Europea i el Consell de ministres no varen seguir el criteri científic del ICES per la majoria dels límits de pesca d’espècies de profunditat acordats per 2019 i 2020 [3], motius pels quals els Estats membre van incomplir el requisit legal de la PPC de posar fi a la sobrepesca com a molt tard el 2020 per a totes les poblacions de peixos. Així com tampoc van ser coherents amb la legislació ambiental de la Unió, en particular amb l’objectiu d’aconseguir un bon estat ecològic per al 2020, tal com estableix la Directiva marc sobre l’estratègia marina, entre d’altres polítiques de la UE.
No obstant això, i a títol d’exemple, el comunicat conjunt ressalta la bona gestió del besuc (Pagellus bogaraveo) a les Açores, però també en aigües atlàntiques ibèriques, per tractar-se d’una de les poques poblacions de peixos d’aigües profundes en la qual s’ha seguit el consell científic i s’han introduït mesures de gestió addicionals, factors que no només han beneficiat aquesta població, sinó el conjunt de l’ecosistema. Com a resultat, l’abundància d’aquesta població ha augmentat a un nivell relativament alt -en comparació amb els anys anteriors- motius pels quals l’ICES ha recomanat un augment de les captures per 2021 [1]. Una història d’èxit que hauria de ser un incentiu addicional perquè els ministres de pesca segueixin el criteri científic a l’hora d’establir tots els límits de pesca d’aigües profundes per 2021 i 2022.