Ecologistes en Acció, Fundació ENT, Sea At Risk i SEO/BirdLife mostren la seva preocupació davant la posició dels europarlamentaris espanyols pel que fa al futur Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).

El proper 4 d’abril, els membres del Parlament Europeu decidiran com invertir al voltant de 6.000 milions d’euros dels contribuents europeus entre 2021 i 2027 per a activitats relacionades amb l’oceà, en el marc del FEMP.

Com és ben sabut, el medi marí s’enfronta actualment a una degradació ambiental sense precedents com a conseqüència de múltiples pressions d’origen antròpic, que inclouen, entre altres, l’excessiva pressió pesquera, l’escalfament global i la contaminació marina (metalls pesats, hidrocarburs, deixalles, soroll submarí, etc.). Amb els diners disponibles mitjançant el FEMP es podrien dur a terme accions decidides que podrien marcar un canvi de rumb per a millorar la salut del medi marí, recuperar els seus hàbitats i permetre la regeneració de la vida marina en els nostres mars.

En aquesta línia, es podria finançar per exemple la gestió, restauració i monitoreig de les àrees marines protegides; la recopilació de dades sobre la contaminació per plàstics; la lluita contra les infraccions i els delictes ambientals; o mesures per a posar fi a la mort accidental d’ocells, mamífers, tortugues, taurons i altres animals marins per part de les activitats pesqueres. Amb l’ajuda d’aquest fons europeu, els pescadors també podrien col·laborar en programes científics per a recopilar dades sobre el medi marí o provar equips de pesca més respectuosos amb l’ecosistema. A més, el FEMP podria ajudar els pescadors de forma més directa, per exemple, oferint-los instal·lacions adequades per a recollir els arts de pesca perduts i les deixalles recol·lectades en la mar, o facilitant la diversificació de les seves activitats per a que puguin emprar les seves embarcacions per a altres finalitats a més de la pesca.

No obstant això, resulta preocupant que alguns dels europarlamentaris hagin votat a favor d’iniciar l’assignació de diners públics per a donar suport directament la construcció de noves embarcacions pesqueres. Lamentablement, això podria incrementar encara més la sobrecapacitat i la sobrepesca ja existents, és a dir, es podria obrir la porta a un tipus de subsidi considerat molt pervers. Pel qual, fins i tot el Tribunal de Comptes Europeu s’ha mostrat preocupat davant aquesta possibilitat.
En el passat, l’assignació de subsidis per a la renovació de la flota va portar a un augment de la capacitat pesquera per sobre dels límits sostenibles a Europa. Aquest fet va implicar un augment en el nombre de bucs pesquers i de la seva capacitat de pesca (a través del increment de la potència dels motors i de millores tecnològiques), mentre els recursos pesquers eren cada vegada més escassos. Donant com a resultat unes flotes que, en algunes pesqueres, eren entre dues i tres vegades majors al nivell considerat com sostenible.

Aquesta situació d’excés de capacitat pesquera ha portat a la Unió Europea (UE) a una situació en la qual la majoria de les seves poblacions de peixos de la qual es disposen dades estan sobreexplotades (al voltant del 40% en l’Atlàntic i més del 85% al Mediterrani). Com a resultat, la UE porta prop d’una dècada tractant de recuperar les poblacions de peixos i està obligada a reduir la pressió pesquera en les seves aigües, i més encara si vol complir amb la seva pròpia normativa pesquera, és a dir, aturar la sobrepesca i recuperar les poblacions de peixos abans de 2020, tal i com obliga la Política pesquera Comunitària.

La UE va acordar en 2004 eliminar gradualment aquests subsidis i, a nivell global, a més, està advocant activament en els fòrums internacionals per la prohibició dels subsidis a la pesca que contribueixin a l’excés de la capacitat i de la sobrepesca. La reintroducció de les ajudes a la renovació de bucs a la UE provocaria un retrocés de 15 anys en la conservació de la naturalesa.

Sorgeix el dubte sobre, en quina mesura Espanya es preocupa per la conservació dels nostres oceans?

Amb les properes eleccions europees apropant-se, preferiran els eurodiputats “passar xecs” a les seves regions, mentre ignoren el problema de la sobrepesca i el mal estat dels oceans? O per contra, decidiran gestionar els recursos públics a favor de l’interès general?

Aprofitaran els eurodiputats espanyols aquesta oportunitat per a garantir que els diners assignats en el nou FEMP s’empri en la conservació del medi marí i a millorar les pràctiques pesqueres, de cara a obtenir una pesca sostenible i minimitzar l’impacte que exerceix la pesca sobre el medi marí? O bé optaran per mantenir el status quo, propiciant la creixent degradació dels oceans mitjançant la construcció i modernització dels bucs pesquers?
 
Seas At Risk | Ecologistas en Acción | Fundació ENT | SEO/BirdLife