Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Valorant la magnitud del canvi d’usar contenidors intel·ligents a les ciutats
| Notícies| 29/07/2019

Antoni Llabrés Payeras | ENT medi ambient i gestió

Ens trobem en un moment d’emergència climàtica i el sector dels residus hi té un paper rellevant. Cada ciutadà europeu produeix de mitjana 486 quilograms de residus d’origen domiciliari a l’any, només el 45 % es recicla i el 23 % finalitza a abocadors amb els consegüents problemes ambientals que se’n deriven, a més dels residus que finalitzen abocats directament al medi [1]. La Comissió Europea està donant passes mitjançant legislació i objectius ambiciosos, tot i això, els estats membres estan lluny de complir-los. Només 6 de 28 estats que integren la Unió Europea han assolit l’objectiu del 50 % de reciclatge dels residus d’origen domiciliari fixat pel 2020. Alguns països com Espanya es troben força lluny amb valors inferiors al 35% [2].

Les ciutats concentren gran part d’aquesta generació i, per tant, esdevenen protagonistes en l’adopció de solucions enfront de la problemàtica dels residus municipals. Les solucions que adoptem a les nostres ciutats en el present seran determinants per assolir els objectius de reciclatge que ens marca la legislació europea, estatal i autonòmica.

En el sector dels residus hi ha força consens que per assolir aquests objectius cal responsabilitzar els ciutadans de la recollida selectiva, i per això és fonamental la pèrdua de l’anonimat en l’ús que es fa del servei. En el cas dels municipis petits és conegut el seu èxit mitjançant els sistemes de recollida porta a porta. Actualment es coneixen més de 300 municipis a tot l’estat espanyol amb resultats de recollida selectiva molt per damunt de la mitjana. Els reptes per identificar els usuaris esdevenen més difícils d’afrontar en els municipis grans, on predomina l’urbanisme vertical. En aquests contexts els sistemes porta a porta són més difícils d’implementar i la recollida en força casos seguirà basant-se en l’ús de contenidors.

En aquests casos la pèrdua d’anonimat pot passar pel tancament de contenidors i la identificació de l’usuari. Actualment es coneixen tres tecnologies: 1) El sistema RFID, que és un sistema que funciona per radiofreqüència i on el contenidor per ser obert necessita una targeta o clauer amb xip que sigui reconegut pel contenidor. És el més estès actualment; 2) El sistema NFC, que és un sistema que funciona mitjançant el reconeixement de dispositius electrònics tipus telèfon intel·ligent, pel que fa necessari l’ús d’un telèfon mòbil que disposi d’aquesta tecnologia; 3) Els codis QR, ja siguin enganxats al contenidor, al qual cal fer una foto per deixar constància de l’ús, o codis QR enganxats a les bosses amb lectura mitjançant lectors instal·lats als contenidors [3].

Aquestes tecnologies permeten opcionalment limitar els usuaris que usen cada contenidor i els horaris d’ús. A més, quan es fan modificacions de les tapes del contenidor per adaptar mesuradors de volum o pes, es pot conèixer de forma precisa la generació de residus per part de cada usuari, fet que facilita aplicar taxes de residus de tipus pagament per generació.

Moltes empreses i municipis estan apostant fort per aquesta tecnologia. Tot i això, en el nostre context, de moment, són pocs els casos ja en funcionament. Els casos coneguts donen bons resultats, però els costos per l’adaptació de cada contenidor són per al moment força elevats, entre 300 i 1.400 euros per contenidor.

Les iniciatives que es coneixen actualment en relació a la identificació de l’usuari, es poden dividir en dos tipus: 1) les d’ús obligatori, en les quals els contenidors estan tancats i per tant tots els ciutadans han de fer ús de la tecnologia obligatòriament per llençar la brossa; 2) les d’ús voluntari, en les quals els contenidors romanen oberts i només fan ús de la tecnologia els ciutadans que volen participar, i per tant generalment reben algun tipus de bonificació o reducció de la taxa fiscal.

Tot i que el tancament de contenidors, a priori, sembla ser una opció eficaç, cal tenir en compte que és un sistema fràgil front a les males pràctiques. Els contenidors segueixen al carrer, i tot i que l’usuari és identificable, no resulta tan senzilla la identificació de la brossa que llença cada usuari. Es poden fer inspeccions recurrents o repartir bosses amb un codi d’identificació, però aquestes opcions són encara més costoses i segueixen una dinàmica de control que exigeix voluntat política.

Qualsevol canvi de model i la introducció de tecnologia en un gest quotidià com llençar la brossa, sembla que ha d’anar de la mà de fortes campanyes informatives i educatives. A més, en els casos que es decideixi invertir en un sistema de recollida d’aquest tipus, atès que suposa una inversió costosa sobre un sistema susceptible al frau, per incrementar les probabilitats d’èxit, és important assegurar l’acceptació de gran part de la ciutadania.

¿Com pensem que la ciutadania rebrà aquests canvis i com s’haurien d’orientar aquestes campanyes?

Alguns ciutadans es poden mostrar reticents al control social que permet exercir aquest tipus de tecnologia. Es pot saber quan, on i quin tipus de residus llença cada usuari. A més en alguns casos hi ha un pensament generalitzat que els diners públics es mal inverteixen, i molts cops els residus no en són una prioritat als ulls de la ciutadania. Per tant, el cost força elevat de la tecnologia, si no s’acompanya de fortes campanyes educatives, pot no ser ben acceptat.

És important abans de la implementació, crear campanyes informatives on es detalli la funcionalitat del tancament de contenidors i la identificació de l’usuari. Quan els ciutadans són conscients de la finalitat és més fàcil la seva acceptació. També és important comunicar l’ús que es farà de les dades i el sistema de seguretat en el tractament d’aquestes. La transparència en aquest aspecte podrà evitar males interpretacions.

Tot i que la tecnologia pot ser una bona aliada per fer front als reptes de sostenibilitat que se’ns presenten, cal considerar la magnitud i transversalitat que comporta el canvi de contenidors convencionals per contenidors intel·ligents. Ens trobem front a un canvi de model de la recollida selectiva on la tecnologia passa a ser protagonista en el gest quotidià de llençar la brossa. Això fa indispensable, afrontar el canvi des d’una perspectiva comunicativa, transversal i integradora socialment.

Referències

[1] EUROSTAT, 2017. https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=File:Municipal_waste_landfilled,_incinerated,_recycled_and_comp

[2] EUROSTAT, 2017. https://ec.europa.eu/eurostat/web/circular-economy/indicators/monitoring-framework

[3] ENT i UPC (2019) Guia d’identificació dels usuaris a la recollida de residus municipals en context d’alta densitat de població. Circular Design Project. https://ent.cat/wp-content/uploads/2019/03/Identificaci%C3%B3-dels-usuaris-en-la-recollida-de-residus-municipals.pdf