Antoni Llabrés Payeras | ENT medi ambient i gestió
Ens trobem en un moment d’emergència climàtica i el sector dels residus hi té un paper rellevant. Cada ciutadà europeu produeix de mitjana 486 quilograms de residus d’origen domiciliari a l’any, només el 45 % es recicla i el 23 % finalitza a abocadors amb els consegüents problemes ambientals que se’n deriven, a més dels residus que finalitzen abocats directament al medi [1]. La Comissió Europea està donant passes mitjançant legislació i objectius ambiciosos, tot i això, els estats membres estan lluny de complir-los. Només 6 de 28 estats que integren la Unió Europea han assolit l’objectiu del 50 % de reciclatge dels residus d’origen domiciliari fixat pel 2020. Alguns països com Espanya es troben força lluny amb valors inferiors al 35% [2].
Les ciutats concentren gran part d’aquesta generació i, per tant, esdevenen protagonistes en l’adopció de solucions enfront de la problemàtica dels residus municipals. Les solucions que adoptem a les nostres ciutats en el present seran determinants per assolir els objectius de reciclatge que ens marca la legislació europea, estatal i autonòmica.
En el sector dels residus hi ha força consens que per assolir aquests objectius cal responsabilitzar els ciutadans de la recollida selectiva, i per això és fonamental la pèrdua de l’anonimat en l’ús que es fa del servei. En el cas dels municipis petits és conegut el seu èxit mitjançant els sistemes de recollida porta a porta. Actualment es coneixen més de 300 municipis a tot l’estat espanyol amb resultats de recollida selectiva molt per damunt de la mitjana. Els reptes per identificar els usuaris esdevenen més difícils d’afrontar en els municipis grans, on predomina l’urbanisme vertical. En aquests contexts els sistemes porta a porta són més difícils d’implementar i la recollida en força casos seguirà basant-se en l’ús de contenidors.
En aquests casos la pèrdua d’anonimat pot passar pel tancament de contenidors i la identificació de l’usuari. Actualment es coneixen tres tecnologies: 1) El sistema RFID, que és un sistema que funciona per radiofreqüència i on el contenidor per ser obert necessita una targeta o clauer amb xip que sigui reconegut pel contenidor. És el més estès actualment; 2) El sistema NFC, que és un sistema que funciona mitjançant el reconeixement de dispositius electrònics tipus telèfon intel·ligent, pel que fa necessari l’ús d’un telèfon mòbil que disposi d’aquesta tecnologia; 3) Els codis QR, ja siguin enganxats al contenidor, al qual cal fer una foto per deixar constància de l’ús, o codis QR enganxats a les bosses amb lectura mitjançant lectors instal·lats als contenidors [3].
Aquestes tecnologies permeten opcionalment limitar els usuaris que usen cada contenidor i els horaris d’ús. A més, quan es fan modificacions de les tapes del contenidor per adaptar mesuradors de volum o pes, es pot conèixer de forma precisa la generació de residus per part de cada usuari, fet que facilita aplicar taxes de residus de tipus pagament per generació.
Moltes empreses i municipis estan apostant fort per aquesta tecnologia. Tot i això, en el nostre context, de moment, són pocs els casos ja en funcionament. Els casos coneguts donen bons resultats, però els costos per l’adaptació de cada contenidor són per al moment força elevats, entre 300 i 1.400 euros per contenidor.
Les iniciatives que es coneixen actualment en relació a la identificació de l’usuari, es poden dividir en dos tipus: 1) les d’ús obligatori, en les quals els contenidors estan tancats i per tant tots els ciutadans han de fer ús de la tecnologia obligatòriament per llençar la brossa; 2) les d’ús voluntari, en les quals els contenidors romanen oberts i només fan ús de la tecnologia els ciutadans que volen participar, i per tant generalment reben algun tipus de bonificació o reducció de la taxa fiscal.
Tot i que el tancament de contenidors, a priori, sembla ser una opció eficaç, cal tenir en compte que és un sistema fràgil front a les males pràctiques. Els contenidors segueixen al carrer, i tot i que l’usuari és identificable, no resulta tan senzilla la identificació de la brossa que llença cada usuari. Es poden fer inspeccions recurrents o repartir bosses amb un codi d’identificació, però aquestes opcions són encara més costoses i segueixen una dinàmica de control que exigeix voluntat política.
Qualsevol canvi de model i la introducció de tecnologia en un gest quotidià com llençar la brossa, sembla que ha d’anar de la mà de fortes campanyes informatives i educatives. A més, en els casos que es decideixi invertir en un sistema de recollida d’aquest tipus, atès que suposa una inversió costosa sobre un sistema susceptible al frau, per incrementar les probabilitats d’èxit, és important assegurar l’acceptació de gran part de la ciutadania.
¿Com pensem que la ciutadania rebrà aquests canvis i com s’haurien d’orientar aquestes campanyes?
Alguns ciutadans es poden mostrar reticents al control social que permet exercir aquest tipus de tecnologia. Es pot saber quan, on i quin tipus de residus llença cada usuari. A més en alguns casos hi ha un pensament generalitzat que els diners públics es mal inverteixen, i molts cops els residus no en són una prioritat als ulls de la ciutadania. Per tant, el cost força elevat de la tecnologia, si no s’acompanya de fortes campanyes educatives, pot no ser ben acceptat.
És important abans de la implementació, crear campanyes informatives on es detalli la funcionalitat del tancament de contenidors i la identificació de l’usuari. Quan els ciutadans són conscients de la finalitat és més fàcil la seva acceptació. També és important comunicar l’ús que es farà de les dades i el sistema de seguretat en el tractament d’aquestes. La transparència en aquest aspecte podrà evitar males interpretacions.
Tot i que la tecnologia pot ser una bona aliada per fer front als reptes de sostenibilitat que se’ns presenten, cal considerar la magnitud i transversalitat que comporta el canvi de contenidors convencionals per contenidors intel·ligents. Ens trobem front a un canvi de model de la recollida selectiva on la tecnologia passa a ser protagonista en el gest quotidià de llençar la brossa. Això fa indispensable, afrontar el canvi des d’una perspectiva comunicativa, transversal i integradora socialment.

Referències

[1] EUROSTAT, 2017. https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=File:Municipal_waste_landfilled,_incinerated,_recycled_and_comp

[2] EUROSTAT, 2017. https://ec.europa.eu/eurostat/web/circular-economy/indicators/monitoring-framework

[3] ENT i UPC (2019) Guia d’identificació dels usuaris a la recollida de residus municipals en context d’alta densitat de població. Circular Design Project. https://ent.cat/wp-content/uploads/2019/03/Identificaci%C3%B3-dels-usuaris-en-la-recollida-de-residus-municipals.pdf

[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Antoni Llabrés Payeras | ENT medio ambiente y gestión
Nos encontramos en un momento de emergencia climática y el sector de los residuos tiene un papel relevante. Cada ciudadano europeo produce de media 482 kilogramos de residuos de origen domiciliario al año, solo el 45% se recicla y el 23% termina en vertederos con los consiguientes problemas ambientales que se derivan, además de los residuos que se vierten directamente al medio [1]. La Comisión Europea está dando pasos mediante legislación y objetivos ambiciosos, sin embargo, los Estados miembros están lejos de cumplirlos. Sólo 6 de 28 estados que integran la Unión Europea han alcanzado el objetivo del 50% de reciclaje de los residuos de origen domiciliario fijado para 2020. Algunos países como España están bastante lejos con niveles inferiores al 35% [2].
Las ciudades concentran gran parte de esta generación y, por tanto, se convierten en protagonistas en la adopción de soluciones frente a la problemática de los residuos municipales. Las soluciones que adoptamos en nuestras ciudades en el presente serán determinantes para alcanzar los objetivos de reciclaje que nos marca la legislación europea, estatal y autonómica.
En el sector de los residuos hay bastante consenso que para alcanzar estos objetivos hay que corresponsabilizar a los ciudadanos de la recogida selectiva, y por ello es fundamental la pérdida del anonimato en el uso que se hace del servicio. En el caso de los municipios pequeños es conocido el éxito de los sistemas de recogida puerta a puerta. Actualmente hay más de 300 municipios con este modelo en todo el estado español, con resultados de recogida selectiva muy por encima de la media. Los retos para identificar al usuario son más difíciles de afrontar en los municipios grandes, donde predomina el urbanismo vertical. En estos contextos los sistemas puerta a puerta son más difíciles de implementar y la recogida en bastantes casos seguirá basándose en el uso de contenedores.
En estos casos la pérdida de anonimato puede pasar por el cierre de contenedores y la identificación del usuario. Actualmente se conocen tres tecnologías: 1) El sistema RFID, que es un sistema que funciona por radiofrecuencia y donde el contenedor para ser abierto necesita una tarjeta o llavero con chip que sea reconocido por el contenedor. Es el más extendido actualmente; 2) El sistema NFC, que es un sistema que funciona mediante el reconocimiento de dispositivos electrónicos tipo teléfono inteligente, por lo que hace necesario el uso de un teléfono móvil que disponga de esta tecnología; 3) Los códigos QR, ya sean pegados al contenedor, a los que hay que hacer una foto para dejar constancia del uso, o códigos QR pegados a las bolsas con lectura mediante lectores instalados en los contenedores [3].
Estas tecnologías permiten opcionalmente limitar a los usuarios que pueden usar cada contenedor y los horarios de uso. Además, cuando se hacen modificaciones de las tapas del contenedor para adaptarse medidores de volumen o peso, se puede conocer de forma precisa la generación de residuos por parte de cada usuario, lo que facilita aplicar tasas de residuos de pago por generación.
Muchas empresas y municipios están apostando fuerte por esta tecnología. Sin embargo, en nuestro contexto, de momento, son pocos los casos ya en funcionamiento. Los casos conocidos dan buenos resultados, pero los costes de la adaptación de cada contenedor son por el momento bastante elevados, entre 300 y 1.400 euros por contenedor.
Las iniciativas que se conocen actualmente en relación a la identificación del usuario se pueden dividir en dos tipos: 1) las de uso obligatorio, en las que los contenedores están cerrados y por lo tanto todos los ciudadanos deben hacer uso de la tecnología obligatoriamente para tirar la basura; 2) las de uso voluntario, en las que los contenedores permanecen abiertos y sólo hacen uso de la tecnología los ciudadanos que quieren participar, y por lo tanto generalmente reciben algún tipo de bonificación o beneficio fiscal en la tasa de residuos.
Aunque el cierre de contenedores, a priori, parece ser una opción eficaz, hay que tener en cuenta que es un sistema poco robusto frente a las malas prácticas. Los contenedores siguen en la calle, y aunque el usuario es identificable, no resulta tan sencilla la identificación de la basura que tira cada usuario. Se pueden hacer inspecciones recurrentes o repartir bolsas con un código de identificación, pero estas opciones son aún más costosas y siguen una dinámica de control que exige voluntad política.
Cualquier cambio de modelo, y la introducción de tecnología en un gesto cotidiano como tirar los residuos, parece que debe ir de la mano de fuertes campañas informativas y educativas. Además, en los casos que se decida invertir en un sistema de recogida de este tipo, dado que supone una inversión costosa sobre un sistema susceptible al fraude, para incrementar las probabilidades de éxito, es importante asegurar la aceptación de gran parte de la ciudadanía.
¿Cómo pensamos que la ciudadanía recibirá estos cambios y cómo se deberían orientar estas campañas?
Algunos ciudadanos se pueden mostrar reticentes al control social que permite ejercer este tipo de tecnología. Se puede saber cuándo, dónde y qué tipo de residuos tira cada usuario. Además en algunos casos hay un sentimiento generalizado de que el dinero público se invierte mal, y muchas veces los residuos no son una prioridad a los ojos de la ciudadanía. Por tanto, el coste elevado de la tecnología, si no se acompaña de fuertes campañas educativas, puede no ser bien aceptado.
Antes de la implementación es importante crear campañas informativas donde se detalle la funcionalidad del cierre de contenedores y la identificación del usuario. Cuando los ciudadanos son conscientes de la finalidad es más fácil su aceptación. También es importante comunicar el uso que se hará de los datos y el sistema de seguridad en el tratamiento de estos. La transparencia en este aspecto podrá evitar malas interpretaciones.
Aunque la tecnología puede ser una buena aliada para hacer frente a los retos de sostenibilidad que se nos presentan, hay que considerar la magnitud y transversalidad que conlleva el cambio de contenedores convencionales por contenedores inteligentes. Nos encontramos frente a un cambio de modelo de la recogida selectiva donde la tecnología pasa a ser protagonista en el gesto cotidiano de tirar la basura. Esto hace indispensable, afrontar el cambio desde una perspectiva comunicativa, transversal e integradora socialmente.

Referencias
[1] EUROSTAT, 2017. https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=File:Municipal_waste_landfilled,_incinerated,_recycled_and_comp
[2] EUROSTAT, 2017. https://ec.europa.eu/eurostat/web/circular-economy/indicators/monitoring-framework
[3] ENT y UPC (2019) Guía de identificación de los usuarios en la recogida de residuos municipales en contextos de alta densidad de población. Circular Design Project. https://ent.cat/wp-content/uploads/2019/03/Identificaci%C3%B3n-de-los-usuarios-en-la-recogida-de-residuos-municipales.pdf
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]Antoni Llabrés Payeras | ENT environment & management
We find ourselves in a climate emergency in which the waste management sector plays a pivotal role. Each European citizen produces an average of 482 kilograms of household waste per year, of which only 45% is recycled. Another 23% ends up in landfills with consequent environmental problems. Furthermore, much unaccounted for waste ends up directly in the environment [1]. The European Commission is taking steps through legislation and ambitious objectives; however, Member States are still far from meeting them. Only 6 out of the 28 Member States have reached the goal of 50% recycling set for 2020. Some countries like Spain are further behind, with recycling rates of less than 35% [2].
Cities concentrate a large part of waste generation and therefore become protagonists in adopting innovative solutions to the problem of municipal waste. The solutions that we adopt in our cities in the present will be decisive in reaching the objectives of recycling set out by European, national, and regional legislation.
There is consensus in the waste management sector that in order to achieve these objectives citizens must be made responsible for separate collection. Therefore, the loss of anonymity in waste management collection is imperative. In the case of small municipalities, the success of this model has been proven through door-to-door collection systems. Currently more than 300 municipalities throughout Spain have demonstrated that separate collection levels are well above the average. The challenge of identifying users becomes more difficult in large municipalities, where vertical urbanism dominates and population densities are higher. In these contexts, door-to-door systems are more difficult to implement and waste collection in many cases will continue to be based on the use of large communal containers in the street.
In large cities, user anonymity can be addressed by the closing of containers and the identification of the user. Currently three technologies are being used: 1) The RFID system, which works by radio-frequency. The user requires a card or with a chip that is recognized by the container to open it. It is currently the most widespread; 2) The NFC system, which uses an electronic device in the container to recognize the user via an electronic device such as a smart phone. The user must have a mobile phone with this technology to open the container; 3) QR codes. Codes may be attached to the container for the user to take a photo. Alternatively, QR codes are attached to the garbage bags and scanned by a reader installed in the container [3].
These technologies allow the option of limiting the users of each container and the hours of use. Additionally, if modifications are made to container lids to include volume or weight meters, it is possible to accurately know the waste disposed of by each user, which facilitates application of pay-as-you-throw waste charges.
Many companies and municipalities are betting heavily on this technology. Although in Spain there are few cases currently in operation, the known cases deliver good results. It should be noted, however, that the adaptation of waste containers is quite expensive at the moment, between 300 and 1,400 euros per container.
Technology currently known in user identification can be divided into two types: 1) mandatory use, in which the containers are closed and therefore it is mandatory for all users to identify themselves in order to deposit waste; 2) voluntary use, in which the containers remain open and the technology is solely used by those who choose to participate, thereby generally receiving some kind of bonus or reduction of the waste charge.
Although closing containers may seem to be an effective option off the bat, we must keep in mind that such systems are susceptible to incorrect use. The containers still remain in the street, and, although the user is identifiable, it is not quite as easy to identify the garbage disposed of by each user. Some strategies to address this are recurrent inspections or distribution of bags with an identification code; however, these options are even more expensive and lean to the dynamics of social control, which would require political will.
Any system change or introduction of new technology in a daily gesture such as throwing away garbage must go hand in hand with strong informational and educational campaigns. Furthermore, in the case that an administration chooses to invest in this type of system, taking into consideration its expense and susceptibility to malpractice, it is important to ensure the acceptance and support of a large portion of affected citizens to increase chances of success.
How do we think that citizens will react to these changes? How should educational campaigns be oriented?
Some citizens may be reluctant to submit to the social control possibly associated with this type of technology, as it creates data about when, where, and what type of waste each user disposes of. Additionally, in some cases there is a general public opinion that public money is poorly invested. Also, waste is often not considered a priority in the eyes of citizens. Consequently, if the high cost of the technology is not accompanied by strong educational campaigns, it may not be well received by users.
It is fundamental that informative campaigns explaining the functionality of container closure and user identification are carried out before system implementation. When citizens are aware of the system’s purpose, it is easier for them to accept it. It is also important to communicate carefully what will be done with the information generated and the type of data security system. Transparency in this aspect can prevent misunderstandings.
Although technology can be a good ally in facing the sustainability transition, we must take into consideration the magnitude and transversality that the change from conventional to intelligent containers entails. A system change in the waste management model is underway, in which technology assumes a central role in the daily act of throwing away garbage. It is therefore indispensable that we face this change in a communicative, transversal and socially integrative way.

References
[1] EUROSTAT, 2017. https://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php?title=File:Municipal_waste_landfilled,_incinerated,_recycled_and_comp
[2] EUROSTAT, 2017. https://ec.europa.eu/eurostat/web/circular-economy/indicators/monitoring-framework
[3] ENT & UPC (2019) User identification for municipal waste collection in high-density contexts. Circular Design Project. https://ent.cat/wp-content/uploads/2019/02/User-identification-for-municipal-waste-collection.pdf
[catala][castellano][english][fi_idiomes][/fi_idiomes]