Aquest dimecres 14 de desembre la Fundació ENT va organitzar al Museu Melcior Colet de Barcelona un debat titulat “Com aconseguir un marc normatiu català més favorable a la prevenció del malbaratament alimentari”. El debat va abordar les possibilitats normatives i fiscals per afavorir la prevenció del malbaratament alimentari en l’àmbit català, una discussió que coincideix amb el procés engegat al Parlament de Catalunya de discussió d’una proposició de llei sobre l’aprofitament de l’excedent alimentari.  
L’acte, que va comptar amb més de quaranta assistents, tenia per objectiu revisar els principals condicionants normatius que limiten l’aprofitament d’alguns aliments al llarg de tota la cadena alimentària i debatre sobre quines propostes normatives i fiscals podrien afavorir la lluita contra el malbaratament alimentari a nivell català.
La inauguració anà a càrrec de Francesc Giró, director de planificació estratègica de l’Agència de Residus de Catalunya. Les ponents del debat van ser Glòria Cugat Pujol (subdirectora General d’Inspecció i Control Agroalimentari, Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació), Victòria Castell Garralda (cap de l’Àrea de Planificació i Auditoria de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària), Pilar Chiva Rodríguez (directora de l’àrea de prevenció i foment del reciclatge, Agència de Residus de Catalunya), Raquel Díaz Ruiz (membre de la Plataforma Aprofitem els Aliments) i Mireia Barba Cuscó (directora d’Espigoladors).
El debat va abordar diferents propostes normatives a dur a terme al llarg de tota la cadena alimentària. Es contemplaven tan mesures de prevenció del malbaratament alimentari que tenen per objectiu evitar la generació d’excedent alimentari en la producció i consum i prevenir la generació de residu alimentari evitable al llarg de la cadena, com mesures de reutilització de l’excedent alimentari per al consum humà a través de xarxes de redistribució i bancs d’aliments. Tot i que la primera opció és més desitjable perquè correspon a la via prioritària en la jerarquia de gestió dels residus alimentaris, ambdues aproximacions es consideren vàlides ja que el destí final de l’aliment és el consum humà, que és l’objectiu per al qual s’ha produït.
En relació a les causes del malbaratament, cal tenir en compte que el malbaratament alimentari no sempre es produeix en el mateix estadi en que es produeix la causa d’aquest malbaratament. Per aquest motiu, la legislació sobre un estadi pot afectar agents que estan en altres estadis més amunt o més avall de la cadena. En aquest sentit, cal ser curós a l’hora d’establir regulacions i tenir en compte la complexitat del sistema alimentari.
Les propostes van incidir en les possibilitats de millora de la llei sobre l’aprofitament de l’excedent alimentari actualment en tràmit al Parlament de Catalunya, així com propostes per afavorir l’espigolament, de possible regulació de les dates de consum dels productes envasats, d’instruments econòmics en l’àmbit de la gestió de residus i d’esquemes com els de les lleis del Bon Samarità actualment vigents a Itàlia i Estats Units, que facilitarien els projectes de canalització d’excedents alimentaris per finalitats socials.
Aquesta activitat ha comptat amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya.
Breu resum de les principals propostes:
Proposició de llei sobre l’aprofitament de l’excedent alimentari actualment en tràmit al Parlament de Catalunya
En el debat s’abordà la proposició de llei sobre l’aprofitament de l’excedent alimentari que s’està treballant actualment al Parlament de Catalunya, apuntant que se centra principalment en la canalització dels excedents alimentaris però té mancances en l’àmbit de la prevenció del malbaratament alimentari. Els ponents van manifestar la necessitat que la llei estableixi objectius de reducció quantitatius i, sobretot, defineixi clarament què és malbaratament alimentari.
Espigolament
Les ponents van apuntar el fet que hi hauria possibilitats de regular l’espigolament a nivell autonòmic, una regulació que hauria d’abordar entre d’altres aspectes, la possibilitat de crear un protocol únic que reguli l’acord entre el productor i els agents que duen a terme l’espigolament.
Dates de consum dels productes envasats
La competència normativa sobre la determinació de la duració mínima dels aliments envasats correspon a la legislació europea. El Reglament (UE) No 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2011, especifica quan un aliment ha de dur la data de caducitat o la data de consum preferent. En aquest sentit, la data de caducitat només s’aplica als aliments molt peribles i que puguin suposar un perill per la salut humana després d’un curt període de temps, un cop aquesta se supera. Ara bé, en l’àmbit autonòmic existiria la possibilitat de permetre la venda de productes amb dates de consum preferent sobrepassades. A diferència de la data de caducitat, que indica el dia a partir del qual el consum d’aquell aliment pot tenir riscos per a la salut, la data de consum preferent la decideix el fabricant i es determina en funció de criteris de qualitat com ara característiques organolèptiques o d’aspecte, que no tenen a veure amb la seguretat alimentària. A nivell autonòmic es podria estudiar la possibilitat que aquests productes es poguessin vendre, tal i com ja existeix en d’altres països on es venen a un preu inferior en botigues especialitzades.
Tot i així, els estudis de quantificació del malbaratament alimentari, demostren que el gruix del malbaratament no es dóna en productes envasats sinó en productes frescos en els quals no té incidència la determinació de les dates de consum.
Residus
Una repercussió clara del cost de gestió de residus sobre el seu generador podria ser un bon instrument de prevenció del malbaratament alimentari en el cas de la generació de residus alimentaris d’un establiment comercial o de serveis. Això es podria aconseguir amb la implantació de sistemes de pagament per generació que tinguessin en compte aquest aspecte en el disseny de les seves tarifes.
També en l’àmbit dels residus existiria la possibilitat d’obligar a les empreses de restauració a fer un pla de prevenció del malbaratament alimentari. Aquesta mesura també es podria aplicar per a grans esdeveniments.
Exigir transparència de les dades de malbaratament alimentari al llarg de la cadena també representaria una mesura dissuasiva que ajudaria a reduir la problemàtica i a conèixer-ne la seva magnitud.
Les possibles regulacions haurien de vetllar perquè es complís la jerarquia de gestió dels residus alimentaris, assegurant que no resulti més favorable reciclar-lo que canalitzar-lo per a consum humà, per exemple.
Bon Samarità
Assimilar els bancs d’aliments a un consumidor final permetria a aquestes entitats donar aliments que han sobrepassat la data de consum preferent perquè la transferència seria d’un consumidor a un consumidor.
La possibilitat de tendir cap a un sistema que afavorís la canalització d’excedents alimentaris amb finalitats socials, que passaria per exonerar de responsabilitats l’agent que dóna l’aliment per finalitats socials, amb un esquema de Llei del Bon Samarità actualment vigents a Itàlia i Estats Units.
Altres aspectes a tenir en compte
S’ha demostrat que el model de distribució alimentària té incidència en el malbaratament alimentari. En aquest sentit, circuits més curts de distribució són menys generadors d’excedents alimentaris.
Actualment existeixen molt poques prohibicions que facin inviables accions de prevenció del malbaratament alimentari, ho demostren experiències com Espigoladors que ja estan duent a terme activitats d’espigolament mitjançant acords voluntaris amb els agricultors o els programes de canalització d’excedents alimentaris en supermercats, mercats municipals, menjadors escolars o hotels, en els quals es canalitzen aliments mitjançant protocols que asseguren la màxima seguretat per part de les parts implicades. Un nou marc normatiu simplement facilitaria el funcionament de moltes d’aquestes accions que actualment ja s’estan duent a terme.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes]Este miércoles 14 de diciembre la Fundació ENT organizó el Museo Melcior Colet de Barcelona un debate titulado “Cómo conseguir un marco normativo catalán más favorable a la prevención del derroche alimentario”. El debate abordó las posibilidades normativas y fiscales en favor de la prevención del derroche alimentario en el ámbito catalán, una discusión que coincide con el proceso iniciado en el Parlament de Catalunya de discusión de una proposición de ley sobre el aprovechamiento del excedente alimentario.
El acto, que contó con más de cuarenta asistentes, tenía por objetivo revisar los principales condicionantes normativos que limitan el aprovechamiento de algunos alimentos a lo largo de toda la cadena alimentaria y debatir sobre qué propuestas normativas y fiscales podrían favorecer la lucha contra el despilfarro alimentario a nivel catalán.
La inauguración estuvo a cargo de Francesc Giró, director de planificación estratégica de la Agencia de Residuos de Cataluña. Las ponentes del debate fueron Gloria Cugat Pujol (subdirectora General de Inspección y Control Agroalimentario, Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación), Victoria Castillo Garralda (jefe del Área de Planificación y Auditoría de la Agencia Catalana seguridad Alimentaria), Pilar Chiva Rodríguez (directora del área de prevención y fomento del reciclaje, Agencia de Residuos de Cataluña), Raquel Díaz Ruiz (miembro de la Plataforma Aprovechamos los Alimentos) y Mireia Barba Cuscó (directora de Espigaoladors).
El debate abordó diferentes propuestas normativas a llevar a cabo a lo largo de toda la cadena alimentaria. Se contemplaban tan medidas de prevención del derroche alimentario que tienen por objetivo evitar la generación de excedente alimentario en la producción y consumo y prevenir la generación de residuo alimentario evitable a lo largo de la cadena, como medidas de reutilización del excedente alimentario para el consumo humano a través de redes de redistribución y bancos de alimentos. Aunque la primera opción es más deseable porque corresponde a la vía prioritaria en la jerarquía de gestión de los residuos alimentarios, ambas aproximaciones se consideran válidas ya que el destino final del alimento es el consumo humano, que es el objetivo para el que se ha producido.
En relación a las causas del despilfarro, hay que tener en cuenta que el derroche alimentario no siempre se produce en el mismo estadio en que se produce la causa de este despilfarro. Por este motivo, la legislación sobre un estadio puede afectar agentes que están en otros estadios más arriba o más abajo de la cadena. En este sentido, hay que ser cuidadoso a la hora de establecer regulaciones y tener en cuenta la complejidad del sistema alimentario.
Las propuestas incidieron en las posibilidades de mejora de la ley sobre el aprovechamiento del excedente alimentario actualmente en trámite en el Parlamento de Cataluña, así como propuestas para favorecer el espigolament, de posible regulación de las fechas de consumo de los productos envasados, de instrumentos económicos en el ámbito de la gestión de residuos y de esquemas como los de las leyes del Buen Samaritano actualmente vigentes en Italia y Estados Unidos, que facilitarían los proyectos de canalización de excedentes alimentarios para fines sociales.
El evento contó con el apoyo de la Agència de Residus de Catalunya.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes]