La revista Crónica Tributaria, editada per l’Instituto de Estudios Fiscales (Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas), ja ha publicat el seu número 159, en el qual recull l’article “Las tasa de residuos en España” d’Ignasi Puig i Sergio Sastre (ENT). L’article s’ha publicat aquest juliol i en breu estarà disponible a la web de la publicació.
La taxa de residus és en general la taxa que més recaptació aporten als municipis i altres entitats locals, atès que la gestió de residus és un servei de prestació obligatòria i amb elevats costos. L’article aborda la caracterització qualitativa i quantitativa de les ordenances fiscals de gestió de residus a 125 municipis de l’Estat, incloses totes les capitals de província per a l’any 2015. 
Les ordenances fiscals analitzades mostren una absència general de criteris ambientals en la seva articulació. En el cas de les taxes domiciliàries dominen les taxes fixes, amb una freqüència molt baixa de beneficis fiscals amb motivació ambiental. Les taxes comercials s’articulen generalment en funció de l’activitat i la superfície, i són també infreqüents els casos de beneficis fiscals que incentivin les bones pràctiques. Aquest fet suggereix que el potencial que presenten les taxes de residus per millorar la gestió dels residus ha estat poc explotat. L’aplicació d’esquemes de pagament per generació, d’implantació encara minoritària a l’Estat espanyol, però amb una tendència cap a la seva generalització a Europa, és un exemple de la posada en pràctica de les capacitats de les taxes de residus.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes]La revista Crónica Tributariaeditada por el Instituto de Estudios Fiscales (Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas), ya ha publicado su número 159, en el cual recoje el artículo “Tasas de residuos en España” de Ignasi Puig y Sergio Sastre (ENT). El artículo se ha publicado este julio y en breve estará disponible en la página web de la publicación.
Las tasas de residuos son en general las tasas que más recaudación aportan a los municipios y otras entidades locales, dado que la gestión de residuos es un servicio de prestación obligatoria y con elevados costes. Este artículo aborda la caracterización cualitativa y cuantitativa de las ordenanzas fiscales de gestión de residuos en 125 municipios españoles, incluidas todas las capitales de provincia para el año 2015.
Las ordenanzas fiscales analizadas muestran una ausencia general de criterios ambientales en su articulación. En el caso de las tasas domiciliarias dominan las tasas fijas, con una frecuencia muy baja de beneficios fiscales con motivación ambiental. Las tasas comerciales se articulan generalmente en función de la actividad y la superficie, y son también infrecuentes los casos de beneficios fiscales que incentiven las buenas prácticas. Este hecho sugiere que el potencial que presentan las tasas de residuos para mejorar la gestión de los residuos ha sido poco explotado. La aplicación de esquemas de pago por generación, de implantación aun minoritaria en España, pero con una tendencia hacia su generalización en Europa, es un ejemplo de la puesta en práctica de las capacidades de las tasas de residuos.
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes]