Ja està disponible l’anàlisi de The Pew sobre els Totals Admissibles de Captura (TAC), és a dir els límits de pesca, per a la majoria de poblacions en l’Atlàntic nord-oriental per a 2019, i que van ser acordats pel Consell de Ministres de Pesca de la UE el passat desembre.

L’anàlisi d’aquest any revela que els Ministres de Pesca de la UE van tornar a acordar molts límits de captura per sobre dels nivells recomanats per l’organisme científic de referència, el Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (CIEM). Una decisió que posposa un any més la consecució dels objectius marcats en la Política Pesquera Comuna (PPC), que obliga a acabar amb la sobrepesca com a molt tard el 2020.

Per tot això, i malgrat alguns avanços positius des de 2014, l’informe indica que la Comissió Europea i el Consell de Ministres de Pesca semblen estar implementant amb massa lentitud els requisits de la PPC. Tenint en compte la proximitat amb la data límit de 2020 i que els responsables de la presa de decisions no han avançat de manera progressiva i gradual cap a la consecució de la pesca sostenible, en els propers mesos s’hauran de realitzar passos importants en aquesta direcció. Entre els quals destaquen, l’establiment de tots els TAC conforme a les recomanacions científiques i la implementació efectiva de l’obligació de desembarcament.
Entre d’altres aspectes, l’informe revela que:

  • Els ministres de pesca de la UE han establert el 41% dels TAC per a 2019 per sobre del consell científic. Això és sol una petita reducció respecte al 2018, any en què es van establir el 44% dels TAC per damunt el consell científic.
  • Des de 2014, els ministres de pesca han reduït el número total de TAC que superen la recomanació científica en 17 punts percentuals (21 TAC). No obstant això, aquest ritme de progrés és probablement una sobreestimació, i en qualsevol cas, és massa lent per a posar fi a la sobrepesca en 2020, tal com obliga la PPC.
  • Des de 2017, els ministres de pesca també han eliminat 4 dels 114 TAC del Consell de desembre que disposen d’assessorament científic sobre els límits de captura. Una eliminació que no ajudarà a solucionar la sobrepesca potencial d’aquestes poblacions, ja que les captures dirigides, les captures accidentals i els descartis poden continuar.
  • Els ministres de pesca van revertir alguns dels avanços reeixits l’any passat respecte al número de TAC establerts que no van excedir les recomanacions científiques quan aquests disposaven d’estimacions sobre el rendiment màxim sostenible. Fent un important pas enrere en la sostenibilitat d’algunes poblacions de peixos.
  • Per a cinc dels TAC que disposaven d’una recomanació científica de zero captures, es van acordar ‘TAC de captura accidental’, superant així àmpliament la recomanació del Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (CIEM).
  • Si no s’assegura un correcte seguiment, control i compliment de l’obligació de desembarcament, es corre el risc d’augmentar la sobrepesca, especialment aquest any, ja que a partir del 2019 l’obligació de desembarcament s’aplica a totes les espècies amb límits de captura (tret que hi hagi exempcions específiques previstes en els plans de descarti). Un fet que podria augmentar la mortalitat per pesca i les captures per sobre dels nivells recomanats científicament.
  • Per al conjunt de TAC que van superar el consell científic en 2019, ni la Comissió ni cap Estat membre van presentar proves públiques sobre els impactes socioeconòmics que justifiquessin una demora en la consecució dels índexs d’explotació del RMS més enllà del 2015, tal com marca la PPC.

Informe complet