Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
Nombroses organitzacions tornen a demanar mesures per assegurar la recuperació de la sardina ibèrica
| Notícies| 09/04/2019
  • Quinze organitzacions ambientals de la Península Ibèrica han mostrat la seva preocupació pel pla de recuperació i gestió de la sardina ibèrica (Sardina pilchardus) que els governs de Portugal i Espanya han presentat a la Comissió Europea.
  • Les organitzacions, entre les que es troba la Fundació ENT, emfatitzen que el pla presentat no reconeix la situació crítica en la que es troba la població de sardina i no proporciona les mesures que permetrien garantir la seva necessària recuperació d’acord amb les dades aportades per la comunitat científica.

Després d’una reunió organitzada a Lisboa pel Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (ICES per les sigles en anglès) per avaluar el pla de recuperació i gestió de la sardina ibèrica (Sardina pilchardus), quinze organitzacions de la Península Ibèrica [1] s’han pronunciat sobre l’estat de la sardina ibèrica.

En una carta enviada a la Comissió Europea, les entitats han volgut remarcar que la població de sardina ibèrica en aigües atlàntiques peninsulars, de gran importància socioeconòmica per a diverses flotes portugueses i espanyoles, està patint un fort declivi. Segons les institucions científiques que l’avaluen, aquest declivi s’arrossega des de fa vàries dècades, i des de 2009 la població de sardina ibèrica es troba per sota dels límits biològics de seguretat.

Després de l’emissió per part de l’ICES d’un avís de zero captures per als últims dos anys [2], els dos Estats membres van presentar un pla de recuperació que fins ara ICES havia considerat insuficientment clar o incomplet, per poder realitzar la seva avaluació. En aquell moment, el pla proposat va ser igualment criticat per les organitzacions portugueses i espanyoles a causa de la poca rellevància que, durant diversos anys, havia tingut el control de les captures i la baixa protecció dels juvenils de sardina.

Les entitats han volgut recordar a la Comissió Europea que els recursos pesquers són recursos públics i, com a tals, han de ser gestionats en benefici del bé comú, a banda de garantir la viabilitat del sector. D’altra banda, les entitats han assenyalat la necessitat de desenvolupar alternatives consistents i sostenibles que permetin diversificar la indústria, reduir la seva dependència i no comprometre els seus mitjans de vida quan la biomassa d’una de les seves principals poblacions objectiu es redueixi dràsticament (tal i com ha succeït amb la sardina). Per això, consideren que “Confiar únicament en un estoc, i fallar en la seva gestió, condueix al seu col·lapse, el que a mig i llarg termini podria portar al col·lapse del sector i les comunitats que en depenen“.

Les organitzacions han reconegut tots els esforços ja realitzats pel sector pesquer, així com tota la feina feta pels investigadors dins i fora dels grups de treball de ICES, per tenir un coneixement sòlid de l’estoc i les mesures que donarien la major probabilitat de recuperació al recurs. Però insisteixen que només mitjançant l’establiment de límits de pesca acords amb el consell científic, així com d’altres mesures de gestió, s’aconseguirà l’objectiu principal de la Política Pesquera Comuna: que totes les poblacions de peixos estiguin a nivells sostenibles per al 2020.

sardina-capturas


[1] Associação Natureza Portugal em associação com WWF, Associação Portuguesa para o Estudo e Conservação de Elasmobrânquios (APECE), Ecologistas en Acción, Fundació ENT, Grupo de Estudos de Ordenamento do Território e Ambiente (GEOTA), Greenpeace España, Liga para a Protecção da Natureza, Oceana, Observatório Marítimo dos Açores (OMA), Our Fish, Quercus, Sciaena, Sociedad Española de Ornitología (SEO), Sociedade Portuguesa para o Estudo das Aves (SPEA) y World Wildlife Fund España (WWF).