Raimon Ràfols (ENT)
En els darrers anys les monedes socials han anat guanyant terreny a l’estat espanyol fins arribar a superar la trentena. Aquestes experiències, amb més o menys implantació i rellevància social, interpel·len directament la funció que el diner ha anat adoptant al llarg dels segles i representen una eina potencial per a reactivar i reteixir l’economia local. En temps de crisi esdevenen un mecanisme per potenciar el comerç i les transaccions econòmiques locals des d’una perspectiva més justa i social, no excloent ni especulativa.
Una de les experiències més reeixides en aquest camp és la moneda social de Vilanova i la Geltrú, recentment reconeguda de forma simbòlica com a moneda local pel seu ajuntament. La turuta adopta el nom d’un ritme carnavalesc de la capital del Garraf, molt a l’ADN de la seva gent. Però lluny del caràcter simbòlic o divertit del nom, aquesta moneda social local agafa importància a cada passa.
Retorn als orígens
La iniciativa parteix de Transició VNG, una entitat vilanovina que posava sobre la taula preguntes, propostes i reflexions per avançar cap a la sobirania alimentària i energètica, i és en aquest context on decideixen treballar per la creació d’una moneda local complementària a l’euro. La voluntat és la recuperació de l’origen del diner com a element d’intercanvi i no com a bé en si. Defensen que el valor l’ha de fixar l’esforç de la gent i el treball, no els interessos, cap voluntat especulativa, ni cap govern ni cap banc.
Les primeres passes d’aquesta nova moneda
La turuta vol ser una font per a fomentar la producció i consum local. “Si existeixen monedes globals per un mercat global han d’existir monedes locals pels mercats locals”, aquesta és la reflexió inicial dels promotors d’aquesta iniciativa que ara s’articula entorn una nova entitat anomenada Ecol3vng creada el maig del 2011 i que respon a les paraules Ecosistema Econòmic Ecològic Local. És aquell any quan l’embrió inicial de la turutaque s’havia anat gestant veu la llum i agafa volada a la ciutat fins arribar a les 300 persones usuàries i més de 30 botigues i comerços col·laboradors que existeixen en l’actualitat.
L’intercanvi com a motor
Darrerament han sorgit diverses iniciatives de moneda local i social arreu del planeta però que presenten característiques molt diferents en la seva funció i rol econòmic i social. Es poden dividir en dos grans grups: les monedes de fidelització, que tenen equivalent a l’euro (o moneda existent a cada lloc) i es poden intercanviar per aquest; i el sistema de crèdit mutu, on el soci fa un servei per obtenir moneda que li permetrà accedir a altres serveis o productes. La turuta vilanovina beu d’aquests dos sistemes, ja que es fonamenta en l’intercanvi de serveis però també es pot canviar per euros, amb l’objectiu de donar el màxim de facilitats i perquè aquests euros es quedin a la ciutat i al seu teixit productiu amb voluntat transformadora.
En el marc de l’intercanvi de serveis l’associació Ecol3vng té projectes engegats en els quals els socis hi dediquen treball voluntari a partir del qual obtenen un equivalent en turutes en funció de la seva dedicació. Els projectes més rellevants de l’entitat es basen en la regeneració de terres per al cultiu, com una mesura més que reflecteix la seva voluntat d’avançar cap a la sobirania alimentària.
Amb aquestes turutes no sols es fomenta una relació d’intercanvi en els consumidors sinó també amb els productors, ja que els diversos establiments i comerços vilanovins que accepten turutes se les gasten en aquests mateixos establiments, reforçant els llaços del mercat local vilanoví.
Creixent a cada passa
Des de la irrupció de la turuta el 2011 l’entitat s’ha nodrit de moltes experiències a l’estat i a Europa, participant de les diverses trobades que s’han organitzat, una d’elles a Vilanova i la Geltrú el juliol del 2012. Amb el temps la turuta compta amb més facilitats per a ser utilitzada, com per exemple un compte online on pots consultar el teu saldo, la targeta moneder, etc. Han creat també un fons cooperatiu que els permet també finançar a interès zero projectes que volen avançar en la mateixa direcció dels objectius de l’entitat.
Hi ha alternatives, informa’t al seu blog
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes]Raimon Ràfols (ENT)
En los últimos años las monedas sociales han ganado terreno en el estado espanyol hasta llegar a superar la treintena. Estas experiencias, con más o menos implantación y relevancia social, interpelan directamente la función que el dinero ha ido adoptando a lo largo de los siglos y representan una herramienta potencial para reactivar y retejer la economía local. En tiempos de crisis se convierten en un mecanismo para potenciar el comercio y las transacciones económicas locales desde una perspectiva más justa y social, no excluyente ni especulativa.
Una de las experiencias más exitosas en este campo es la moneda social de Vilanova i la Geltrú (Bardcelona), recientemente reconocida de forma simbólica como moneda local por su ayuntamiento. La turuta adopta el nombre de un ritmo carnavalesco de la capital del Garraf, muy al ADN de su gente. Pero lejos del carácter simbólico o divertido del nombre, esta moneda social local coge importancia a cada paso.
Retorno a los orígenes
La iniciativa parte de Transición VNG, un colectivo de la ciudad que ponía sobre la mesa preguntas, propuestas y reflexiones para avanzar hacia la soberanía alimentaria y energética, y es en este contexto donde deciden trabajar por la creación de una moneda local complementaria al euro. La voluntad es la recuperación del origen del dinero como elemento de intercambio y no como bien en sí. Defienden que el valor será fijado por el esfuerzo de la gente y el trabajo, no por los intereses, ninguna voluntad especulativa, ni ningún gobierno o banco.
Los primeros pasos de esta nueva moneda
La turuta quiere ser una fuente para fomentar la producción y consumo local. “Si existen monedas globales para un mercado global deben existir monedas locales por los mercados locales”, esta es la reflexión inicial de los promotores de esta iniciativa que ahora se articula en torno una nueva entidad llamada Ecol3vng creada en mayo de 2011 y que responde a las palabras Ecosistema Económico Ecológico Local. Fue entonces cuando el embrión inicial de la turuta que se había ido gestando ve la luz y coge vuelo en la ciudad hasta llegar a las 300 personas usuarias y más de 30 tiendas y comercios colaboradores que existen en la actualidad.
El intercambio como motor
Últimamente han surgido diversas iniciativas de moneda local y social en todo el planeta pero que presentan características muy diferentes en su función y rol económico y social. Se pueden dividir en dos grandes grupos: las monedas de fidelización, que tienen equivalente al euro (o moneda existente en cada lugar) y se pueden intercambiar por éste; y el sistema de crédito mutuo, donde el socio hace un servicio para obtener moneda que le permitirá acceder a otros servicios o productos. La turuta vilanovina bebe de estos dos sistemas, ya que se fundamenta en el intercambio de servicios pero también se puede cambiar por euros, con el objetivo de dar el máximo de facilidades y porque estos euros se queden en la ciudad y en su tejido productivo con voluntad transformadora.
En el marco del intercambio de servicios la asociación Ecol3vng tiene proyectos en marcha en los que los socios dedican trabajo voluntario a partir del cual obtienen un equivalente en turutas, en función de su dedicación. Los proyectos más relevantes de la entidad se basan en la regeneración de tierras para el cultivo, como una medida más que refleja su voluntad de avanzar hacia la soberanía alimentaria.
Con estas turutas no sólo se fomenta una relación de intercambio en los consumidores sino también con los productores, ya que los diversos establecimientos y comercios Vilanova que aceptan Turuta se las gastan en estos mismos establecimientos, reforzando los lazos del mercado local de Vilanova.
Creciendo a cada paso
Desde la irrupción de la turuta en 2011 la entidad se ha nutrido de muchas experiencias en el estado y en Europa, participando de los diversos encuentros que se han organizado, una de ellas en Vilanova y la Geltrú en julio del 2012 . Con el tiempo la turuta cuenta con más facilidades para ser utilizada, como por ejemplo una cuenta online donde puedes consultar tu saldo, la tarjeta monedero, etc. Han creado también un fondo cooperativo que les permite también financiar a interés cero proyectos que quieren avanzar en la misma dirección de los objetivos de la entidad.
Hay alternativas, infórmate en su blog
[catala][castellano][fi_idiomes][/fi_idiomes]

One Comment