El passat 22 d’octubre la Comissió Europea va publicar la seva proposta sobre les possibilitats de pesca per al 2021 i 2022 de determinades poblacions de peixos d’aigües profundes [1]. Diverses entitats ambientals han acollit amb satisfacció els passos positius de la Comissió en seguir els consells científics del ICES (l’organisme científic de referència). No obstant això, les entitats també lamenten que la proposta no va prou lluny com per garantir la protecció i permetre la recuperació d’aquestes espècies tan sensibles i úniques, algunes de les quals es troben greument amenaçades. Aquest és el cas per exemple del Granader de roca (Coryphaenoides rupestris), espècie classificada per la UICN com En Perill Crític d’extinció [2].
En un comunicat conjunt, diverses ONG han llançat una nota de premsa [3] en la qual insten als responsables de la presa de decisions europeus a establir límits de pesca per a les poblacions de peixos d’aigües profundes d’acord amb l’assessorament científic, l’enfocament de precaució i, al seu torn, sol·liciten que es tingui en compte l’impacte negatiu de la pesca d’aquestes espècies sobre els fràgils ecosistemes d’aigües profundes [4].
La proposta publicada per la Comissió només inclou, per ara, xifres concretes per les 3 poblacions de peixos d’aigües profundes que són capturades exclusivament per la UE. Les 6 poblacions restants -com estan compartides amb el Regne Unit-, s’hauran de debatre entre la UE i el Regne Unit, moment en què les dues parts hauran de treballar conjuntament per garantir una gestió sostenible de les poblacions d’aigües profundes a l’Atlàntic Nord-est. L’estat de les poblacions d’aigües profundes i els hàbitats en els quals viuen dependrà principalment de la cooperació entre les dues parts.
Les espècies de peixos d’aigües profundes tendeixen a ser de creixement lent, maduració tardana i longeves, aspectes que les fan excepcionalment vulnerables a la pressió pesquera. A més, com a resultat de les llacunes de coneixement i de les greus deficiències en la seva gestió, a Europa la majoria d’aquestes poblacions estan greument esgotades o es desconeix el seu estat, factors que també posen en risc la viabilitat de les comunitats pesqueres que depenen d’elles. Per aquests motius, les entitats ambientals demanen que es prenguin mesures per recopilar dades i informació, i aplicar amb urgència plans de gestió i recuperació per a algunes de les espècies més amenaçades, com ara els taurons d’aigües profundes [5].