Català | Castellano | English
Subscriu-te a l'Enviament | CONTACTA
Innovació ambiental al servei de la societat
La salinitat dels nostres rius, altre cop
| Notícies| 26/06/2014

Santi Gorostiza (ENT)

Un informe recent sobre la qualitat de l’aigua dels rius a Catalunya, realitzat pel Projecte Rius, destaca que un dels problemes més greus és la salinització del riu Llobregat, especialment al seu tram inferior proper a la zona metropolitana de Barcelona.

De fet, arreu del món, segons senyala la recerca acadèmica recent, la salinització dels rius ha esdevingut una qüestió que reclama ser adreçada de forma urgent. La salinització té costos pel medi ambient, per l’economia, i genera riscos per la salut. A més, és ben probable que el canvi climàtic faci que la situació actual empitjori. Segons els investigadors, les causes dels processos de salinització poden ser diverses, tant naturals com humanes. En aquest darrer cas, els orígens de la salinitat acostumen a ser l’activitat de les mines, els vessaments industrials de diferent tipus, o els residus generats per les activitats agrícoles i ramaderes.

La gravetat de la situació del riu Llobregat, de fet, no és pas cap sorpresa per aquells que coneixen bé els contaminants que assetgen el riu. El problema no és ni molt menys nou. Ja a l’any 1933, en ple període d’autonomia durant la Segona República, la Generalitat de Catalunya legislava pel seu compte per tractar de controlar la salinitat dels rius catalans, amb els ulls posats a les mines que feia pocs anys que havien començat a funcionar a la comarca del Bages. La Llei de Salinitat de les Aigües, signada per Francesc Macià el 12 d’agost de 1933, es referia directament a les activitats mineres d’explotació de sals potàssiques. Amb la derrota de la República a la guerra civil, aquesta llei va caure a l’oblit.

Les mines de potassa, però, van continuar funcionant. I durant els últims anys, coincidint amb el centenari del descobriment de la potassa a la zona, les hem trobat cada cop més presents als mitjans de comunicació. D’una banda, destaquen els diversos judicis que afronten les mines a causa dels impactes ambientals associats a la seva activitat, i les acusacions de delictes ambientals contra alguns ex-directius. De l’altre, els ambiciosos projectes d’ampliació de les mines reben també gran atenció en el context de crisi econòmica. De la innegable rellevància econòmica d’aquesta activitat extractiva, ben especialment per la comarca però també per tot el país, no es poden dissociar els impactes socioambientals de llarga durada que han contribuït a salinitzar tota la conca del Llobregat des dels anys 1920, i condicionat el subministrament d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona. Sovint, la responsabilitat de remeiar els impactes ha recaigut sobre l’administració pública. En tenim un exemple relativament recent en l’activitat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Com a resultat de les activitats mineres, i per posar remei als impactes més greus dels residus salins, fa anys que ha impulsat diferents projectes, que en bona part s’han carregat a les esquenes de l’erari públic. Un erari públic cada cop més limitat, que podria trobar en la fiscalitat ambiental una possible font d’ingressos. Caldria aplicar el principi de responsabilitat del productor dels residus, o el que és el mateix: qui contamina, paga.

Finalment, cal destacar el treball de Projecte Rius, impulsor dels estudis anuals comentats prèviament. De forma voluntària, els associats al projecte (uns 2.300 voluntaris) han anat construint al cap dels anys una autèntica xarxa ciutadana de control de la qualitat dels rius, paral·lela a la de l’administració.

Santiago Gorostiza és llicenciat en Història (Premi Extraordinari) i en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment realitza una estada a ENT com a doctorand del projecte Europeu Marie Curie ENTITLE (Xarxa Europea d’Ecologia Política, www.politicalecology.eu). En col·laboració amb Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret, prepara un llibre sobre la història del control de la salinització al riu Llobregat des de principis del segle XX. 

Deixa el teu comentari