La Fundació ENT publica l’informe “Seguiment de la crisi de la COVID en la pesca mediterrània espanyola. Un sector que capeja la crisi “, una avaluació actualitzada de l’impacte econòmic del coronavirus a la flota pesquera mediterrània espanyola.
Les principals conclusions són les següents:
El sector pesquer mediterrani en els primers deu mesos de l’any no ha estat aliè a la crisi de la COVID. La major part de la disminució dels ingressos es va produir en els primers mesos de la crisi (març-juny), coincidint amb les dificultats operatives que van forçar l’aturada temporal de part de la flota. Posteriorment, amb dades fins a finals d’octubre, la caiguda d’ingressos ha estat més moderada. La facturació agregada al període gener-octubre va disminuir un 14,6% respecte a la facturació mitjana de el mateix període per als anys 2017-2019, mentre que per als mesos de juliol-octubre (últimes dades disponibles) la disminució va ser d’un 7,6%.
Tot i la disminució de l’activitat pesquera en les primeres setmanes de la crisi i les interrupcions temporals de canal HORECA, el consum domiciliari ha evitat una caiguda en la demanda i ha permès una disminució en la facturació lleugerament inferior a la mitjana del conjunt de la economia espanyola.
Hi ha diferències significatives entre arts de pesca que han de ser estudiades en detall en un futur per a comprendre millor la resiliència dels diversos segments de la flota. Les avaluacions prèvies apunten un millor comportament de la facturació a la pesca d’arts menors i impactes majors en arrossegament i cèrcol. Igualment, les dades de facturació assenyalen que s’han produït diferències geogràfiques importants.
D’altra banda, els costos han disminuït gràcies a la baixada del preu del petroli, l’ajust de la pressió pesquera i el desplegament d’ajuts públics. Els principals factors de disminució de costos són els següents:
- El preu mitjà del gasoil B en el període gener-octubre ha disminuït un 11% respecte a el valor mitjà 2017-2019. Un cop finalitzada la primera fase de la pandèmia, entre juliol i octubre, el preu ha continuat per sota dels valors de referència. Aquesta baixada és especialment rellevant per al sector de l’arrossegament
- Els dies que les embarcacions s’han quedat a port a causa de l’COVID han suposat una disminució en els costos operatius, eliminant el cost del petroli, i reduint altres despeses com aprovisionaments, esquers, recanvis, etc.
- Han disminuït els costos salarials gràcies als ajuts públics desplegades per cobrir els costos de personal (ERTEs i suports a les parades extraordinàries a causa de l’COVID) els dies que va cessar l’activitat pesquera.
- La disminució de el cost del petroli i dels costos laborals suposa, en una primera estimació, una reducció total de costos lleugerament per sobre de l’10% respecte a les despeses que es van tenir en el mateix període l’any 2018 en el segment de l’arrossegament, i lleugerament per sobre de el 5% en el cas de la beta.
- El 2020 també han augmentat els imports subvencionables durant els períodes de veda en algunes comunitats, ajustant més el període subvencionat al realment executat.
- D’altra banda, totes les comunitats autònomes s’han destinat més recursos públics a donar suport a el sector mitjançant mesures un mix d’ajuts. Els usos han estat molt diversos, per exemple en el marc de la seguretat i la salut es van establir ajudes directes per compensar els costos extraordinaris produïts per la COVID i / o compres directes per part de l’administració.
- Igualment, en gairebé la totalitat de comunitats autònomes s’ha subvencionat amb ajudes extraordinàries el funcionament de les llotges per compensar la disminució de la facturació a través de la qual es financen.
- De la mateixa manera en la pràctica totalitat s’han intensificat les campanyes de compra de productes alimentaris de proximitat, a més de les ajudes de tipus generalista per cobrir necessitats financeres.
- Finalment, en algunes comunitats autònomes s’han reduït o exonerat les taxes portuàries.
Més informació: info@ent.cat