Lydia Chaparro | Fundació ENT

Es parla molt sovint del trànsit rodat i dels efectes negatius que genera el vehicle privat, ja sigui pels greus impactes que causa sobre la salut pública, la sinistralitat, el soroll o l’ocupació de l’espai públic. De fet, cada cop són més les veus que reclamen que cal canviar de model de mobilitat i que cal que el benestar del conjunt de la ciutadania (i del Planeta) passi per sobre dels interessos privats i de determinats sectors econòmics. Per què això passi, la solució no consisteix en continuar amb el model de desenvolupament imperant fins ara, és a dir, canviar el cotxe de combustible fòssil per un d’elèctric (tal com ens volen vendre els fabricants de cotxes amb els seus esplèndids anuncis), sinó per reduir dràsticament la nostra elevada petjada ecològica.

Però, per què tenim això tant clar quan succeeix en el medi terrestre, però ho ignorem quan passa en el medi marí? Per què encara no tenim una consciència col·lectiva dels impactes que causa el transport marítim, els creuers o, sense anar més lluny, dels impactes que causa la nàutica a motor, en especial els mesos d’estiu, quan iots, llanxes o motos d’aigua ocupen gran part de l’espai públic marítim?

La Llei de protecció i ordenació del litoral de Catalunya

Recentment, en plena crisi climàtica i ecològica, la Generalitat de Catalunya ha aprovat la Llei de protecció i ordenació del litoral, que té entre un dels seus objectius “el foment de la nàutica esportiva i popular” [i]. Però aquesta Llei, que pretén fomentar el sector de la nàutica (que està format majoritàriament per embarcacions a motor), vol alhora posar límits al nombre de persones que accedeixen a les platges. És a dir, per una banda, es podria limitar l’accés de banyistes en determinades àrees i, per una altra, s’estaria obrint la porta a potenciar una activitat -la nàutica a motor- que pot comportar nombrosos conflictes ambientals, espacials i socials.

A banda dels greus impactes provocats per l’artificialització de la costa, com a conseqüència de la construcció de ports, dics i d’altres infraestructures marines que han contribuït a generar importants canvis en la dinàmica litoral, i causat greus problemes d’erosió i regressió a les platges a nombrosos punts del litoral, el sector nàutic a motor també pot provocar molts altres efectes negatius a considerar (i no només ambientals).

La sobresaturació de les embarcacions a motor i els múltiples impactes que generen

L’activitat nàutica a motor s’ha expandit en els darrers anys contribuint en determinats àmbits a la degradació dels ecosistemes marins en tota la regió Mediterrània. La massificació de iots i llanxes a motor (especialment els mesos d’estiu) en espais d’alt valor ecològic continua suposant un impacte negatiu molt important sobre la biodiversitat marina. Estan ben documentats els impactes del fondeig i de l’ancoratge sobre les praderes de posidònia i altres fanerògames marines. En menor grau també estan documentats els impactes derivats de les emissions contaminants, hidrocarburs o vessaments d’aigües residuals. No obstant, altres impactes, tot i ser considerables, encara són força menystinguts. Aquest és el cas, per exemple, de la contaminació acústica que genera aquests tipus de vehicles aquàtics.

El soroll causat pels motors és un impacte que afecta als residents i usuaris de determinades zones de la costa, però també, i molt especialment, als cetacis, que, malgrat estar acostumats als soroll continus dins l’aigua, algunes espècies es veuen forçades a canviar els seus hàbits degut a les molèsties i a l’estrès generat pel soroll. Però a banda dels aspectes ambientals, la nàutica recreativa a motor també ocasiona impactes socials i estètics. Per aquests motius, la seva promoció per part de les administracions podria ser també reprovable des d’un punt de vista ètic.

Actualment, en nombroses zones costaneres del mediterrani (com succeeix en molts punts de Catalunya, però també de les Illes Balears i de la Comunitat Valenciana) hi ha zones on es competeix per l’espai costaner. Les persones que pretenen gaudir de la mar per banyar-se o practicar lliurement la natació o el snorkel estan sovint relegades a àrees abalisades com a zona de bany, mentre que les embarcacions a motor (sobre les que hi ha un control molt deficient, en especial pel que fa a la velocitat de navegació, distància de la costa o àrees de fondeig) ocupen espais proporcionalment molt més grans respecte al número d’usuaris. De fet, ocupen la pràctica totalitat de la làmina d’aigua com a pàrquing per als seus vehicles. Tant és així, que, fins i tot a les cales més petites i verges allunyades de la massificació, les embarcacions fondejades lliurement també arriben a impedir als banyistes gaudir de el paisatge natural, de l’horitzó i de la tranquil·litat de la natura.

I si canviem de model i abandonem els criteris obsolets del passat?

Per tots aquests fets seria important deixar enrere la política de creixement i canviar el model actual, que es revela clarament insostenible i elitista. Els gestors s’haurien de plantejar si és ètic o no permetre fondejar lliurement on es vulgui, en especial en zones ecològicament vulnerables o davant de determinades cales verges o platges amb presència de gent. Per aquest fet s’hauria de garantir que l’àrea apta per la navegació estigués ben delimitada i s’hauria de dotar el litoral de camps de boies ecològiques suficients per tal d’evitar el fondeig lliure en zones sensibles i vulnerables.

Els gestors haurien de tenir en compte les molèsties que causen les embarcacions motoritzades sobre la immensa majoria d’usuaris de la costa (en especial els grans iots, ja que, a banda del soroll, fum i ocupació de l’espai, també poden abocar aigües grises i fecals al medi marí). Per tot això, entre d’altres aspectes, s’haurien d’actualitzar les regulacions existents i controlar molt més la navegació a motor, en particular pel que fa l’ancoratge, la distància a la costa i la velocitat de navegació de les llanxes, iots i motos d’aigua. De fet, entre els aspectes més urgents, destaca la necessària revisió de la normativa relativa a la distància i la velocitat permesa dels diferents vehicles nàutics en funció dels trams de la costa (zona rocosa, platges, etc.), així com ampliar la distància de seguretat, per així protegir als usuaris més dèbils (els banyistes), un factor que reduiria alhora la contaminació acústica.

Pel que fa el gran públic, és a dir els banyistes, les cales i les platges haurien d’estar dotades de zones de bany abalisades de majors dimensions a les actuals. Les zones de bany haurien de connectar les platges contigües i permetre als usuaris gaudir de l’horitzó i d’una relació molt més natural i propera amb la mar. Per aquest mateix motiu, si es pretén potenciar la nàutica, hauria de ser exclusivament d’aquelles activitats sense motor amb nul o baix impacte, com ara el rem, la vela i la navegació tradicional, activitats molt més compatibles amb la preservació del medi marí.

Finalment, no vull deixar de dir que, si de debò volem gaudir d’una costa en bon estat de salut, cal deixar de pensar només en el PIB i reduir de manera urgent els impactes que afecten el nostre litoral. Cal analitzar la capacitat de càrrega del ecosistemes i limitar les activitats que s’hi duen a terme (en especial les que generen impactes negatius). Cal una planificació ètica i responsable dels diferents usos, i una gestió adaptativa i ecosistèmica al llarg de tot el litoral. Només així, i amb un monitoreig profund i constant sobre l’estat de salut dels ecosistemes litorals, començarem, potser, a viure en sintonia amb la mar.


[i] Veure disposició addicional Vuitena. Nàutica esportiva i popular [enllaç].