Marc Iriani | ENT medi ambient i gestió

“Algú demana un cafè llarg sense llet a un restaurant. Qui l’atén li contesta que li sap greu, que no tenen llet, que sols tenen nata, pel que tan sols li pot oferir un cafè sense nata.”

Fa ja mesos que va començar s’actual pandèmia, que ens va tenir a casa durant aproximadament dos mesos. Aquesta situació ha donat peu a un dels experiments a major escala mai viscuts.

Al febrer, els enormes esforços de la Xina per contenir el virus es veien, des d’occident, desmesurats i impropis de països desenvolupats. Poc després, els estats d’arreu el món es veien obligats a adoptar mesures severes amb l’objectiu de minimitzar els contagis. Tot i les reticències d’alguns sectors polítics i econòmics, l’activitat econòmica es va aturar fins al punt de reduir-la fins a mínims “essencials”, en teoria, per al manteniment de la vida. Aquestes mesures de contenció i s’encomiable treball de la sanitat pública han provat ser indispensables per evitar un desenllaç de la pandèmia encara pitjor a s’actual.

L’anormalitat

Derivada d’aquesta aturada generalitzada, vam viure un estat que ens hauria semblat fantasiós si ens ho haguessin explicat a principis d’aquest mateix any. Ara sabem que els esdeveniments que hem pogut presenciar durant aquest temps han estat inequívocament i absolutament anormals.
A Barcelona i Madrid, els nivells de gasos contaminants locals associats al tràfic, necessaris per al normal desenvolupament de la societat, es van reduir tràgicament fins a un 75% i un 57% respectivament.[1]

A les costes de Menorca es van veure espècies exòtiques invasores com ara un exemplar de tortuga Boba que va poder pondre els seus ous a la platja amb total impunitat.[2]

Aquesta anormalitat, però, va acabar, afortunadament.

Interludi

Algú piulava fa un temps “Embós a les Avingudes. Poc a poc, la natura recupera el seu espai”.[3] De la mateixa forma, també es veia per aquelles dates com ses primeres excavadores sortien des seu cau.[4] “Recuerdo de Mallorca” resaven fa ja molts d’anys les samarretes del GOB, acompanyades d’un dibuix d’una excavadora. Podrien anar traient una nova versió.

Per la seva banda, ses veïnades que tenen l’enorme sort de viure al barri antic de Palma asseguraven fa unes setmanes haver tornat a veure un “turista”, una espècie que es creia extinta a l’arxipèlag. La il·lusió era tal, que els treballadors del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge “Hotel Isla Bonita ✭✭✭✩✩” van abandonar els seus llocs de treball motu proprio i van sortir al carrer per a aplaudir la arribada dels nous exemplars.[5]

A s’altra punta des mon, ses emissions de CO2 de la Xina ja s’han recuperat de la baixada del 25% que havien patit durant l’anormalitat i estan per sobre del que van emetre el 2019.[6]

Les transicions són el moment on es despleguen els discursos i ara el concepte de moda amb el que toca familiaritzar-mos és la nova normalitat.

La nova normalitat™

I ja la tenim aquí, ja hem tornat a la normalitat. Bé, la nova normalitat, que té en comú amb les antigues normalitats el fet d’oblidar-se del que ens hagi portat a sa situació actual.

Després de la crisi del 2008 vam aprendre que havíem viscut “per sobre de les nostres possibilitats”. L’extracció de combustibles fòssils finits i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han continuat creixent des de llavors, però ara ja no ens parlen de les “possibilitats des planeta”. A Balears fa uns anys que es xerra sobre desestacionalitzar es turisme. Aquest debat, però, no és més que una forma d’amagar que no hi ha a la vista cap alternativa a viure del turisme. De la mateixa forma, els mitjans xerren ara del post COVID, i d’amagat ens volen dir que el COVID encara és entre nosaltres i que els problemes de fons, també. Diu en Zizek que la ideologia ens ofereix cafè sense llet, però que en realitat es tracta de cafè sense nata.

El cafè sense llet

Si acceptam es cafè sense nata, el petroli es seguirà extraient i cremant com si visquéssim eternament a Texas a principi del segle passat. A Mallorca oblidarem els obscurs mesos en què vam ser de veritat l’Illa de la Calma i tornarem a ser VineiDorm, illa de vacances. Es sistema econòmic, que anteposa els privilegis d’una minoria al benestar d’una gran majoria no sols no canviarà per una simple crisi més, sinó que es posarà en marxa de nou amb més força encara.
En un univers paral·lel, ja fa temps que cada vegada més persones volem cafè sense llet (o amb llet de civada). Aquesta experiència mos ha fet reflexionar sobre la nostra forma d’organitzar-mos com a societat i sobre el nostre paper al medi. Hem tingut pes camí experiències i aprenentatges que sens dubte marcaran, d’una forma o una altra, sa vida d’unes quantes generacions. Com sempre, llavors, si volem un món diferent, l’haurem de canviar entre totes les que hem patit, crisi rere crisi, cada una de les antigues noves normalitats.