Ignasi Puig Ventosa | ENT medi ambient i gestió

* Resum de l’article publicat a la revista RETEMA 232 (p. 56-62)

Espanya se situa a la cua d’Europa (26è lloc de 27 països) pel que fa al pes que suposen els impostos ambientals respecte del PIB (el 2019, UE-27: 2,37%; Espanya: 1,77%) (Eurostat, 2021). Aquest endarreriment es manifesta també en l’àmbit de l’economia circular i no hi ha dubte que és una de les causes que Espanya hagi quedat molt lluny d’assolir l’objectiu legal de reciclar el 50% dels residus municipals el 2020, i estigui en mala posició per complir els objectius fixats quinquennalment fins 2035.

Per aquesta raó és una bona notícia que el Projecte de Llei de Residus i Sòls Contaminats inclogui tres mesures fiscals importants:

a) Impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus

La majoria dels països de la Unió Europea disposa de tributs d’aquest tipus i s’ha demostrat que existeix una correlació entre el cost dels tractaments finalistes (que ve molt condicionat per l’existència d’aquests gravàmens) i els nivells de reciclatge assolits (Watkins et al., 2012).

En diverses comunitats autònomes (CCAA) espanyoles existeixen impostos similars, però amb una enorme disparitat, tant en relació amb els residus gravats (p.e. el 2020 tan sols 4 CCAA gravaven l’abocament de residus municipals), com en relació amb els tipus impositius (Observatori de la Fiscalitat dels Residus, 2021). De fet, en la majoria de CCAA o no existeix cap impost o aquest només grava alguns tipus concrets de residus.

En aquest sentit, és positiva la creació d’un impost estatal sobre l’abocament i la incineració de residus. Concretament, el Projecte de Llei defineix que el contribuent serà qui realitzi el fet imposable, mentre que el substitut de contribuent serà el gestor de la instal·lació, que haurà de repercutir l’import sobre el contribuent. Aquest és el model que ja segueixen la majoria dels cànons autonòmics i que té per objecte facilitar la gestió.

Es preveuen fins a 19 tipus impositius, en funció del tipus de residu i instal·lació. Entre els més destacats cal esmentar els següents: abocament de residus municipals (40 €/t), abocament de rebuig de residus municipals (30 €/t), abocament de residus perillosos (entre 5 i 8 €/t), abocament de residus inerts (entre 1,5 i 3 €/t), incineració de residus municipals (20 €/t) o incineració de rebuig de residus municipals (15 €/t). Sorprèn la varietat de tipus impositius, força més gran que en qualsevol dels impostos autonòmics existents i que en la majoria d’impostos similars europeus. Pot ser una debilitat que compliqui la gestió.

Els tipus impositius proposats sobre l’abocament estan a un nivell intermedi europeu (per sota dels països més avançats, però per davant de molts d’altres), mentre que els tipus sobre la incineració situarien a Espanya en el gran grup davanter en aquesta matèria, ja que es tracta d’un impost menys comú a la UE.

D’altra banda, el Projecte de Llei determina que les CCAA podran incrementar els tipus impositius i que la recaptació de l’impost s’assignaria a les CCAA en funció del lloc on es realitzin els fets imposables gravats.

b) L’impost especial sobre els envasos de plàstic

El Projecte de Llei també preveu la creació d’un impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, a raó de 0,45 euros per quilogram.

Estarien subjectes a l’impost la fabricació, importació o adquisició intracomunitària dels referits envasos, no així la seva exportació. La base imposable estaria constituïda per la quantitat de plàstic no reciclat, expressada en quilograms, continguda en els productes que formen part de l’àmbit objectiu de l’impost. La quantitat de plàstic reciclat continguda en els productes hauria de ser certificada mitjançant una entitat acreditada per a emetre certificació a l’empara de la norma UNE-EN 15343: 2008.

Si s’aprova, aquest impost afavorirà que els subjectes passius (fabricants i importadors) tinguin incentius per augmentar la quantitat de plàstic reciclat en els seus envasos, el que previsiblement augmentarà la demanda de materials provinents de recollida selectiva d’alta qualitat.

En canvi, la teoria sobre impostos ambientals indica que el tipus impositiu hauria de reflectir l’impacte i això no succeeix en l’actual proposta. És evident que diferents tipus de plàstic comporten conseqüències diferents, com també ho és l’efecte ambiental o sobre la reciclabilitat que comporta l’ús de diferents additius o colorants.

c) Taxes de residus i pagament per generació

Finalment, el Projecte de Llei estableix que “En el caso de los costes de gestión de los residuos de competencia local, (…) las entidades locales establecerán, en el plazo de dos años a contar desde la entrada en vigor de esta Ley, una tasa o, en su caso, una prestación patrimonial de carácter público no tributaria, específica, diferenciada y no deficitaria, que permita implantar sistemas de pago por generación y que refleje el coste real, directo o indirecto, de las operaciones de recogida, transporte y tratamiento de los residuos, incluidos la vigilancia de estas operaciones y el mantenimiento y vigilancia posterior al cierre de los vertederos, las campañas de concienciación y comunicación, así como los ingresos derivados de la aplicación de la responsabilidad ampliada del productor, de la venta de materiales y de energía”.

És a dir, s’estableix:

  • el caràcter obligatori de les taxes o figura cobradora alternativa, la qual cosa és rellevant per al petit percentatge de municipis que encara no les té establertes;
  • l’obligatorietat que aquesta figura sigui no deficitària, la qual cosa és encara més rellevant ja que, d’acord amb l’Observatorio de la Fiscalidad de los Residuos (2020), l’actual grau de cobertura de costos podria situar-se entre el 60 i el 66%;
  • una enumeració de costos que s’han de tenir en compte, entre els quals hi ha alguns (com el manteniment d’abocadors posterior al seu tancament) que habitualment no estan sent considerats;
  • que permeti implantar sistemes de pagament per generació, la qual cosa és una disposició tímida, ja que no s’estableix amb caràcter obligatori.

De forma complementària, l’annex V de el Projecte de Llei, enumera diversos “ejemplos de instrumentos económicos y otras medidas para incentivar la aplicación de la jerarquía de residuos”, entre els quals s’inclouen els sistemes de pagament per generació de residus “que impongan tasas a los productores de residuos según la cantidad real de residuos generados y proporcionen incentivos para la separación en origen de los residuos reciclables y para la reducción de los residuos mezclados”.

Un altre aspecte que aborda el Projecte de Llei pel que fa a les taxes de residus es troba a la disposició final vuitena, que estableix que: «Las entidades locales podrán establecer mediante ordenanza una bonificación de hasta un 95 por ciento de la cuota íntegra de las tasas o en su caso, de las prestaciones patrimoniales de carácter público no tributario, que se exijan por la prestación del servicio de recogida de residuos sólidos urbanos para aquellas empresas de distribución alimentaria y de restauración que tengan establecidos, con carácter prioritario, en colaboración con entidades de economía social carentes de ánimo de lucro, sistemas de gestión que reduzcan de forma significativa y verificable los residuos alimentarios, siempre que el funcionamiento de dichos sistemas haya sido previamente verificado por la entidad local.»

En resum, és molt positiu que finalment i per primera vegada la legislació estatal sobre residus contempli mesures de fiscalitat ambiental. En altres llocs, aquestes eines, així com altres incentius econòmics en discussió, s’han demostrat instruments eficaços i d’alta eficiència econòmica. Per tant, tot i els diferents elements assenyalats que contribuirien al seu perfeccionament, cal esperar que ajudin a millorar els fins ara pobres resultats assolits.

Referències

Boletín Oficial de las Cortes Generales. Congreso de los Diputados (2021) Proyecto de Ley de residuos y suelos contaminados. 28 de mayo de 2021. https://www.congreso.es/public_oficiales/L14/CONG/BOCG/A/BOCG-14-A-57-1-C1.PDF

Eurostat. (2021) Environmental tax revenues https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/env_ac_tax/default/table?lang=en

Observatorio de la Fiscalidad de los Residuos (2020) Las tasas de residuos en España 2020. https://www.fiscalidadresiduos.org/wp-content/uploads/2020/10/Tasas_2020.pdf

Observatori de la Fiscalitat dels Residus (2021) Impostos a l’abocament i la incineració de residus https://www.fiscalitatresidus.org/?page_id=39

Watkins, E., Hogg, D., Mitsios, A., Mudgal, S., Neubauer, A., Reisinger, H., Troeltzsch, J., Van Acoleyen, M. (2012) Use of economic instruments and waste management performances. https://ec.europa.eu/environment/waste/pdf/final_report_10042012.pdf