Maria Mestre Montserrat | Fundació ENT
En els darrers anys la problemàtica del malbaratament alimentari ha pres molta rellevància tant a nivell institucional com a nivell de consciència ciutadana. El Parlament Europeu ha sol·licitat en reiterades ocasions a la Comissió Europea que prengui mesures per a reduir el malbaratament alimentari, els Estats Membres han començat a fixar objectius per a la seva reducció i el Consell de la Unió Europea, el G20 i l’Organització de les Nacions Unides han assenyalat la necessitat d’evitar-lo al llarg de la cadena de subministrament alimentari. En concret, l’any 2015 l’Organització de les Nacions Unides establí en la seva Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible el propòsit de “reduir a la meitat el malbaratament mundial d’aliments per càpita en la venda al detall i a nivell dels consumidors i reducció de les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i distribució, incloses les pèrdues posteriors a la collita” (propòsit 12.3) dins l’objectiu de garantir modalitats de consum i producció sostenibles (objectiu 12).
Catalunya no ha quedat al marge de l’increment de l’interès social en aquesta problemàtica. L’any 2011 la “Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya” quantificà en 262.471 tones el malbaratament alimentari de les famílies, els restaurants i els comerços al detall, sense incloure el malbaratament de la distribució a l’engròs, el de la indústria agroalimentària i el del sector primari. Això suposa que del total de les disponibilitats alimentàries sòlides que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços al detall de Catalunya, se’n malbarata el 7% (34,9 kg/hab. i any), xifra que equival a llençar el menjar consumit durant 25,5 dies o a nodrir més de 500.000 persones durant un any. Aquesta diagnosi representa el punt de partida de l’establiment, en el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT2020), de l’objectiu de reduir l’any 2020 en un 50% el malbaratament alimentari respecte dels nivells quantificats per la diagnosi l’any 2010 en els àmbits de la distribució al detall, la restauració, el càtering i el domèstic. A més del creixent interès en l’àmbit de les polítiques públiques, la problemàtica també ha vist néixer diferents campanyes de comunicació i activitats de conscienciació ciutadana, destacant l’aparició de la “Plataforma Aprofitem els Aliments”, associació formada per persones i entitats lligades a la lluita contra el malbaratament d’aliments.
Les causes del malbaratament són múltiples i presents en les diferents etapes de la cadena alimentària (estandardització dels aliments, mida de les racions als restaurants, mala planificació de la compra, etc.), però tenen una lògica comuna que radica en la pèrdua de consciència del valor dels aliments, valor entès des d’una perspectiva àmplia (ambiental, cultural i econòmica).
Amb el lema “Contra el malbaratament alimentari posem en valor els aliments”, des de la Fundació ENT hem volgut aportar una eina per a la visibilització del valor dels aliments, en clau ambiental i econòmica, estimant els recursos necessaris per produir els aliments que consumim. Amb aquesta informació es pretén posar en valor que el malbaratament alimentari, a banda dels residus generats, porta associat el malbaratament de recursos necessaris per a la producció dels aliments malbaratats, a més dels diners invertits en la seva compra.
La calculadora del valor dels aliments ofereix la possibilitat de calcular tres indicadors ambientals associats a la producció d’una quantitat determinada d’aliments, així com el seu preu aproximat de compra. D’aquesta forma es posa en valor tot allò que es malbarata quan llencem aliments frescos abans de ser cuinats i consumits. En concret es calcula la petjada de carboni, la petjada d’aigua, l’ocupació de terra i el preu de venda aproximat associat a produir la quantitat desitjada de 25 tipus diferents d’aliments (cereals, fruites, llegums, carn de diferent tipus, peix, etc.). En el cas de la petjada de carboni, es contemplen les emissions generades des de la producció i fins que l’aliment arriba al punt de venda, incloent les emissions associades a la gestió dels residus alimentaris generats en cada fase de la cadena alimentària (agricultura, processat, transport, i distribució i venda). No es comptabilitzen les emissions associades a l’envasat i consum, atès que es consideren aliments frescos abans de ser cuinats i consumits.
No cal dir que es tracta d’una aproximació elaborada amb dades mitjanes de factors d’impacte a nivell europeu, sense discriminar segons models de producció i distribució alimentaris. Serveix, doncs, per donar una idea de la magnitud d’aquests impactes.
Pensem que l’eina pot utilitzar-se en totes aquelles activitats que impliquin el consum d’aliments (àpats diaris, menjadors escolars, àpats populars, etc.) però especialment per aquells projectes dedicats a la conscienciació per a la prevenció del malbaratament alimentari o la canalització d’excedents alimentaris com ara:
- Entitats organitzadores de dinars d’aprofitament.
- Entitats o administracions que gestionen projectes de canalització d’excedents alimentaris.
- Projectes econòmics que processen i comercialitzen productes alimentaris que d’una altra manera s’haurien malbaratat (elaboració de melmelades o sucs, sopes de verdures, etc.).
Esperem que us resulti útil i us animem a utilitzar-la!
Súper bé, Maria! Felicitats!
Gràcies!!!